La saxofonista i compositora barcelonina Irene Reig és una de les grans exponents de la generació mil·lènnial del jazz català. El 2017, va debutar en format trio amb Views (DiscMedi, 2017), i un any després, la música del Raval també va presentar el debut discogràfic (DiscMedi, 2018) de l'octet que ella mateixa lidera: The Bop Collective. El segon disc de Reig, en format trio, Mira (The Changes, 2021), va ser valorat per la crítica de la revista 440Clàssica&Jazz com el segon millor disc de jazz de l'any.

Ara, acompanyada del quartet per Xavi Torres (piano), Pau Sala (contrabaix) i Andreu Pitarch (bateria), publica el quart treball, Ànima (The Changes, 2025), que es presentarà el pròxim dimarts 9 de desembre a El Molino de Barcelona. Parlem del nou treball amb la saxofonista i compositora.

 
Imagino que tota la teva discografia surt de l’ànima, però per què aquest nou disc connecta especialment amb la teva 'ànima', i per què el titules així?
Sempre intento que tota la música que faig surti de l'ànima i del cor. Però en aquest disc concret intento reflectir moments i estats pels quals passa l'ànima. I no necessàriament la meva ànima, sinó que ho intento portar a un terreny molt més general i universal, a través d'estats pels quals gairebé tothom s'hi trobarà en algun moment de la seva vida. D'aquí em va venir la idea de crear la suite Ànima, una suite de quatre parts situada al principi del disc i que es complementa amb els tres temes finals. 

Per què vas decidir fer una suite?
La idea d'escriure una suite també em va venir per tot el bagatge que tinc en la música clàssica. No he renegat mai de tot el meu estudi de piano clàssic d'adolescent, però mai ho havia utilitzat, almenys conscientment, i ara tenia ganes d'agafar elements de la música clàssica que em poguessin servir per a la composició. Tot i així, més que inspirar-me en la suite barroca, crec que m'he inspirat més en altres tipus de suites com la del Trencanous, de Txaikovski. És una suite que no segueix el ritme de les danses barroques, sinó que simplement és una tria de vuit parts diferents del ballet. 

Per quins estats passa la suite 'Ànima'?
Primer, comença amb "Felicitat continguda", on he intentat transmetre calma, tranquil·litat i amabilitat. El segon moviment, "Atzucac", parla d'un moment en què ens podem trobar sense sortida, de bloqueig i d'incapacitat per saber per on continuar. Per això, hi he utilitzat intervals més estranys i poc habituals en una melodia. Després continua amb "Centauras" i acaba amb "Release", que remet a una mena d'alliberament o a l'aprenentatge que sempre podem extreure d'una experiència concreta.  

De quina manera es relacionen les diferents parts?
Primer vaig pensar el concepte musical de la suite i, a poc a poc, li vaig anar donant els diferents significats de cada part. Per connectar-los tots ells, he intentat agafar petits motius tant melòdics com harmònics que els oients més atents puguin anar reconeixent al llarg de cada part. He intentat que les quatre parts tinguin molta entitat i que l'oient senti coses diferents, ja que cada part transmet un estat de l'ànima molt diferent dels altres. Tot i això, hi ha elements comuns en totes les peces, no només de la suite sinó de tot el disc, com la intervàl·lica, on apareixen sovint sèptimes majors. De fet, com a curiositat, l'inici de la melodia de "Felicitat continguda" i de "Centauras" són les mateixes notes, però en estar recolzades sobre una harmonia i ritmes completament diferents, tenen una identitat totalment diferent. Així, aconseguia connectar la primera i la tercera part però donant-los un caràcter singular a cadascuna.


A excepció de "Release", totes les parts de la suite acaben amb una improvisació. Per què?
Tot i les influències de la clàssica, tenia molt clar que hi havia d'haver molta improvisació. Per això, als enllaços entre tema i tema hi ha tres improvisacions: una del Xavi Torres (piano), una de l'Andreu Pitarch (bateria) i una meva, que fan de fils conductors.

A part de la idea de la suite, quins altres recursos de la clàssica has introduït en el disc?
Un aspecte que he intentat tenir en compte és el contrapunt. Com a pianista de formació, evidentment el meu gran referent a l'hora de jugar amb aquestes qüestions és Bach. No soc gaire original però la seva música és inspiradora a molts nivells. He intentat tenir una mirada horitzontal de l'harmonia i tenir en compte com es comporten les veus internes dels acords. En molts moments, he intentat pensar primer les diferents veus i després posar-hi  l'harmonia que hi encaixava. Moltes peces m'han anat sorgint a partir de la combinació de diverses melodies. Malgrat tot, que hagi utilitzat recursos de la clàssica no vol dir que el disc soni com una obra del classicisme.

Ara parlaves de la teva formació com a pianista clàssica. Com va ser i quan vas començar a tocar el saxo?
Sí, primer, com tothom, vaig començar estudiant piano en una escola de música del barri, en què em van apuntar els meus pares. Després, vaig començar a estudiar a l'IEA Oriol Martorell i vaig cursar el grau professional. Però com que en aquells anys l'Oriol Martorell no oferia batxillerat, no podies acabar tot el grau professional i vaig acabar-lo al Conservatori del Bruc. I precisament, durant aquells anys que estudiava el grau professional, va ser quan vaig començar a tocar el saxo i, finalment, va acabar convertint-se en el meu instrument principal.


L'anterior treball —'Decisió i coratge' (The Changes, 2023)— el vas gravar amb l'octet The Bop Collective. Per què volies gravar 'Ànima' a quartet?
Fer el disc a quartet va ser una de les primeres decisions que vaig tenir clares de tot el disc. Tenia ganes de fer un disc a quartet perquè ja feia temps que tocava en directe amb el Xavi Torres, l'Andreu Pitarch i el Pau Sala, i volia tocar més amb ells. Al final, The Bop Collective m'agrada molt, però no et permet tenir la interacció, la improvisació i l'espontaneïtat que et dona un quartet. Un octet és un projecte que s'assimila a un projecte de cambra: l'important és l'ensemble en si, que totes les melodies estiguin a lloc, tocar bé junts, les dinàmiques... Després d'una època d'estar molt bolcada en The Bop Collective, tenia ganes de poder fer un disc amb una formació diferent.

El disc el presenteu el pròxim dimarts 9 de desembre a El Molino. Com serà el concert?
Tot i que encara no tenim del tot tancat el setlist, la idea és tocar tot el disc sencer perquè en tenim moltes ganes. A més, ara fa temps que no el toquem tots quatre i quin millor lloc per a fer-ho que El Molino. Per altra banda, evidentment, el concert no només tindrà peces del disc, sinó que segur que acaba sortint algun tema extra perquè els músics de jazz mai ens podem estar d'aquest tipus de coses. Alguna intro o estàndard pel mig del repertori hi entrarà segur.