Des d’adolescent que la cantant barcelonina de pare camerunès Abril Ndjel participa en diversos projectes musicals, però sempre havia tingut la voluntat de fer música de manera lliure. Aquest any, ha decidit fer un pas endavant i ha publicat el seu primer treball en solitari, l’EP La Moreneta (autoeditat, 2025), quatre cançons que reflexionen al voltant d’un amor no correspost. En parlem amb ella.



Com comences en la música?
Sempre m'ha agradat molt el que és el xou; tot el que és cantar, ballar i pujar dalt l’escenari. Però no va ser fins als 16 anys, més o menys, que no vaig arrencar seriosament, i ho vaig fer amb un grup que feia funk. Agraeixo molt haver començat així, perquè m’ha ajudat a entendre el que volia fer, a saber que m’agradava molt compondre i explicar les meves històries a través de la música. 

Així, anar component, comences el teu propi projecte. Com fas el clic per començar a publicar la teva música en solitari?
Des d’adolescent que he anat creant la meva música i he escrit les meves històries. Ho feia tant en paper en un diari com a l’app de notes del mòbil, i escrivia a tot arreu. Bé, encara ho faig. Però també notava que estant en grups les meves idees moltes vegades no s’acabaven de dur a terme, cosa normal quan hi ha molta gent. Llavors, crec que també per un tema d’ambició, de voler dur a terme les meves idees, vaig decidir engegar el projecte.

L’arranques amb ‘La Moreneta’, un disc que duu com a títol la Mare de Déu de Montserrat. Què t’uneix a aquesta figura?
Quan vaig començar a preparar el disc volia parlar de l’amor platònic, i com que a vegades se’m fa bola parlar dels meus propis sentiments, vaig pensar en com representar des d'un altre punt de vist aquest sentiment unidireccional que sentim a vegades i que és difícil d’explicar. Vaig adonar-me que, el súmmum d’un amor platònic, és una monja davant de Déu. Alhora, des del respecte més gran, la figura de la Moreneta també em representava a mi, que soc morena, i la vaig convertir en el meu alter ego. Tots aquests elements encaixaven dins d’aquest univers religiós, així que vaig acabar de fer tota l’estètica del disc així també. 
 
Creus que aquesta tendència a escriure sobre els teus sentiments d’una manera més general també és perquè més gent s’hi pugui sentir representada?
Parlar de les coses en propietat és molt vertiginós, respecto molt la gent que ho fa, però a mi em costaria molt. Parlar amb al·legories i metàfores em permet ser més imaginativa, puc mullar-me molt més i dir coses que potser no hauria pensat si escrivís en primera persona. Després hi ha la qüestió que la gent s’ho faci seu, sí. M’agrada molt que la gent pugui compartir l’emoció del que jo estic cantant i no hagi de pensar en si en Manel anava amb mi a l’escola. Per això tampoc faig cap incís directe que estic parlant d’una monja. Aquest alter ego, la Moreneta, m’ha portat a escriure això a mi, però cadascú té el seu camí i no volia posar una barrera i dir-los com havien de sentir l’EP.

Al llarg del disc volies representar l’evolució d’aquest amor platònic, sigui de qui sigui?
Fer un EP de quatre cançons em permetia desenvolupar bé tot el relat d’aquest amor unilateral, d’aquesta monja que estima a Déu incondicionalment. Amb cada tema, exploro una frustració diferent d’aquest amor platònic, com les fases d’una persona davant la situació que viu. A “Preludi” expresso literalment la sensació d'un cor trencat en un convent, i “Deixem-ho així” narra el moment més dur, aquesta sensació de feblesa i de submissió davant l’amor unilateral que es viu. Però a mitja cançó fa un canvi i s’empodera per deixar de ser miserable, una sensació que no dura a “Fan”. En aquesta hi ha una recaiguda, que sempre passa quan decideixes que t’ha de deixar d’agradar algú, perquè al final els sentiments no són lineals, i ho volia representar a través del concepte del fanatisme, que crec que també s’escau en la idea del disc. Volia acabar la història bé, i per això al final hi ha “Amor amor”, en què la protagonista troba l’amor propi i decideix cuidar-se a si mateixa.

Aquest final és alhora com una reivindicació?
Sí, la monja al final s'acaba estimant també a ella mateixa, però alhora és un automanifest per cuidar-nos, per trobar la nostra deessa interior i creure en nosaltres mateixes. Està molt bé que estimem a altres persones, sempre que ens tinguem també a nosaltres en un pedestal.



Al disc inclous elements de la música folklòrica camerunesa, sobretot percussions. Volies unir els teus dos mons en el projecte?
Tenia clar des del principi que volia incloure les meves arrels, però al principi em forçava molt més. Em deia que la percussió serà Camerun i la lletra Mediterrani, Catalunya, però no tot és blanc i negre. Per això ho vull desdibuixar una mica més, no encasellar-me en què un instrument és camerunès o català, sinó barrejar referències i trobar tots els punts en comú que tenen, que realment n’hi ha més dels que ens pensem. I aquesta és també la manera de fer-m’ho meu, he trobat el pont entre els meus dos mons i l'essència del meu projecte. 

Has investigat sobre la música tradicional del Camerun per poder fer les cançons?
Pel meu TFG vaig fer la creació d'un senzill amb referències mediterrànies i cameruneses, i evidentment vaig investigar molt. Tota la recerca de la part teòrica em va encantar i vaig escriure molt més del que hauria d’haver fet. Haver fet tot això m’ha ajudat a veure les similituds entre les diferents tradicions i he vist que compartim moltes coses, com una percussió camerunesa recorda al flamenc, i com aquí també tenim sons que venen d’aquest estil. M’agrada poder investigar i fer recerca sobre la música i els meus dos mons, i tot i que per La Moreneta específicament no he buscat res, sí que tenia aquests antecedents de la recerca del TFG. 

Com veus el projecte ara mateix?
Ara mateix ho estic defensant de la millor manera que puc, perquè ningú t’avisa de les complicacions de tenir un projecte en solitari. M’encantaria poder dir que això és la meva única prioritat, però evidentment estic començant i tinc altres feines. Això m’obliga a trobar moments per fer música, rebuscar en alguna hora lliure per poder compondre. Però ara mateix la meva idea és poder portar la meva música al directe, és el meu objectiu per aquest any. Després de la presentació que vaig fer a El Molino, em vaig enganxar, i tinc ganes de tocar més en directe. I vull fer-ho bé, vull defensar-ho en espais adients per La Moreneta, que potser no siguin emblemàtics però que tinguin una connotació o imatge que representi el sentit del disc. Alhora, evidentment quatre cançons tampoc donen per moltíssim, així que segueixo escrivint la meva música per poder crear i ensenyar noves narratives.