10.
NEXUS PIANO DUO
Emotio
(Columna Música)
El duo que integren els pianistes Mireia Fornells i Joan Miquel Hernández dedica el seu quart treball a compositors catalans contemporanis, amb obres per a piano a quatre mans signades per Moisès Bertran (A la memòria de Frederic Mompou), Narcís Bonet (Cinc cançons populars catalanes), Francesc Civil (Tres sardanes), Robert Gerhard (amb una adaptació del ballet Ariel), Marc Migó, Josep Soler (amb una variació sobre Alban Berg) i Mariona Vila, amb qui tanquen l’àlbum en clau caribenya.
9.
Margarida Orfila: Música de cambra
(Columna Música)
La pianista de Maó Isabel Fèlix lidera un exquisit homenatge a la compositora Margarida Orfila (1889-1970), nascuda com ella a l’illa de Menorca i personalitat molt activa en la vida musical de la Barcelona d’abans de la guerra civil. Acompanyada de José María Álvarez Losada (violí), Joan Fèlix (viola), José Mor (violoncel) i Xisco Aguiló (contrabaix), la instrumentista fa lluir l’exquisit melodisme i la delicadesa cambrística dels duos, trios i quartets que va escriure la pionera Orfila.
8.
COR PEDRELL
Cantem Salvat-Papasseit
(Ficta Edicions i Produccions)
Els versos vibrants de Joan Salvat-Papasseit es plasmen en musicacions de deu compositors actuals de la mà del Cor Pedrell, que dirigeix Esteve Costa, i que amb aquest projecte celebra el centenari de l’escriptor. Poemes escollits de L’irradiador del port i les gavines (1921), La gesta dels estels (1922), El poema de la rosa als llavis (1924) i Óssa menor (1925) són musicats amb sensibilitats diverses, demostrant la vitalitat i vigència del gran poeta que carregava fusta al moll.
7.
BERNAT CASTILLEJO I ADOLF PLA
The Bach Continuum
(Columna Música)
Dos instrumentistes de llarga trajectòria i complicitat, el flautista lleidatà Bernat Castillejo i el pianista sabadellenc Adolf Pla, es capbussen en una de les grans nissagues musicals europees, i concretament en les creacions de quatre dels fills de Johann Sebastian Bach: Johann Christian, Carl Philipp Emanuel, Wilhelm Friedemann i Johann Christoph Friedrich. De tots ells, i també del cèlebre pare, han adaptat a flauta i piano un repertori que es mou entre el barroc i el classicisme.
6.
ANNA URPINA
Le chant des muses
(Eudora Records)
El món barroc és una de les principals àrees d’interès de la violinista vigatana Anna Urpina. A Le chant des muses culmina anys d’investigació en arxius de París i Venècia, i interpreta les obres de dotze compositores italianes, franceses, espanyoles i angleses. L’acompanyen María Hinojosa (soprano), Daniel Oyarzabal (clavecí), Nicola Brovelli (violoncel) i Nacho Laguna (tiorba). El repertori inclou sis obres inèdites i la nota contemporània “Largo Once Again”, d’Helena Cánovas.
5.
ENSEMBLE O VOS OMNES
Oltra: Choral Works
(L’Auditori)
A més de mestre de generacions i generacions de músics al Conservatori de Barcelona, el valencià Manuel Oltra va escriure diverses composicions. L’Ensemble O Vos Omnes, dirigit per Xavier Pastrana, ha reunit algunes de les seves peces corals, vinculades amb la música popular. El disc s’obre amb set adaptacions de poemes de Federico García Lorca. Després, una nadala de Salvat-Papasseit, una tonada marinera i l’espiritual “La rosa de Jericó” donen pas al divertit Bestiari, de Pere Quart.
4.
TRIO FORTUNY
Echoes
(Seed Music)
El trio format per Joel Bardolet (violí), Pau Codina (violoncel) i Marc Heredia (piano) fa el seu debut discogràfic, protagonitzat per una obra elegíaca com poques d’entre les creacions de cambra del segle XIX: el Trio per a piano en La menor de Piotr Ilitx Txaikovski. Precedint els catorze moviments escrits pel compositor rus a la memòria de Nikolai Rubinstein, interpreten Elegia, del txec Josef Suk, i Trois nocturnes, nova creació del reusenc Joan Magrané, igual com el pintor que inspira el trio.
3.
JORDI SAVALL
Les estacions
(AliaVox)
Al capdavant dels seus conjunts La Capella Nacional de Catalunya i Le Concert des Nations, Jordi Savall aborda l’oratori profà de Franz Joseph Haydn, una minuciosa descripció de la natura i de la feina al camp al llarg de l’any, que el mestre igualadí defineix com una “síntesi a gran escala del sublim i del popular”. La violinista eivissenca Lina Tur Bonet fa de concertino en una edició que, com és marca de la casa en el seu segell AliaVox, es presenta amb tot de comentaris que aporten context.
2. MILLOR DISC REVELACIÓ DE MÚSICA CLÀSSICA
CARLES PACHÓN & BERTA BRULL
Enyorança
(Cezanne)
Premi Enderrock-440 2026 de la Crítica - Millor disc revelació de música clàssica
El baríton navassenc Carles Pachón està desenvolupant una sòlida carrera als escenaris europeus. Els primers mesos de l’any els passarà a Berlín amb òperes de Puccini, Janacek, Strauss, Verdi... En paral·lel, però, ha publicat un àlbum de cançons amb la pianista tarragonina Berta Brull consagrat a compositors catalans actuals, començant pel cicle “Flors i plors”, de Mariona Vila, i seguint amb peces de Carlota Baldrís Rafecas, Xavier García Cardona, Albert Guinovart, Xavier Pagès-Corella i Miquel Ortega.
1. MILLOR DISC DE MÚSICA CLÀSSICA
FELIU GASULL
El país dels crancs
(Segell Microscopi)
Premi Enderrock-440 2026 de la Crítica - Millor disc de música clàssica
Al llarg de la seva trajectòria, el barceloní Feliu Gasull ha exhibit no només risc i imaginació com a guitarrista, sinó també un geni compositiu que s’ha plasmat en formats diversos. El doble àlbum, amb portada i il·lustracions de Jaume Plensa, reuneix part d’aquesta diversitat amb tres peces contrastades interpretades en tres etapes diferents. La més recent és Tonades per a veu i orquestra, enregistrada el 2023 amb la veu de Sílvia Pérez Cruz i l’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu, dirigida per Josep Pons. Una colorista suite ancorada en els cants melismàtics mediterranis, especialment mallorquins. El segon disc s’obre amb “Cel roig”, concert per a flauta i orquestra de cambra amb l’Orquestra de Cambra del Teatre Lliure, el flautista Jaume Cortadellas i el mateix Pons, en una gravació del 1996, i es completa amb “Contra-xions”, enregistrada el 2010 pel Murta Ensemble dirigit per Manuel Valdivieso i el guitarrista –aleshores joveníssim– Pau Figueres. Benvinguts al particular país dels crancs de Gasull, que és un microcosmos musical infinit.
.gif)
.png)
