10.
DAVID PASTOR
The Abraxas Sessions Volume 4
(Dot Time Records)
El segell novaiorquès amb seu a Bremen (Alemanya) Dot Time Records impulsa des de fa un temps una col·lecció d’enregistraments de diferents músics de jazz a l’històric teatre Abraxas d’Augsburg. El quart volum de la col·lecció va ser protagonitzat pel trompetista de Sedaví David Pastor, acompanyat de Francesc Capella al piano, Tom Warburton al contrabaix, Anton Jarl a la bateria i Bobby Martínez al saxo. L’actuació va ser un memorable tribut al gran referent del bebop, el trompetista nord-americà Dizzy Gillespie.
9.
ISAAC ROMAGOSA
Fast Forward
(Sedajazz Records)
Un dels discos més sorprenents del 2025 ha estat el segon treball del guitarrista de Sant Sadurní establert a Nova York Isaac Romagosa. Gravat entre Balsareny i Acton (Massachusetts), el treball compta amb un conjunt de músics joves de l’escena barcelonina i també de Boston. L’àlbum parteix de la recerca per incloure el serialisme en el llenguatge compositiu del jazz i té influències dodecafòniques, com les d’Arnold Schoenberg, però també del jazz contemporani de John O’Gallagher o Pat Metheny.
8.
BIEL HARPER
Ocell
(Segell Microscopi)
Biel Harper és un jove pianista barceloní que acaba de graduar-se en el màster en Interpretació i Composició a la prestigiosa escola Jazz Campus de Basilea. El treball està gravat com molts clàssics, en un sol dia, amb preses úniques i en directe amb la trompeta d’Álvaro Ocón, el contrabaix de Tabea Kind i la bateria de Lucas Zibulski. Entre els temes més destacats sobresurt “L’hort d’en Sergi”, amb una melodia doblada a piano i trompeta, i “Viatger”, amb una rica harmonia i amb Ocón inspirat en el solo.
7.
ELISABET RASPALL
Aletheia
(Raspall Records)
Aletheia és el terme que s’utilitzava a l’antiga Grècia per designar la idea de la veritat com a despertar de l’ésser. I també és el títol del quinzè disc de la pianista vilanovina. Acompanyada de la guitarra de Dani Pérez, la viola de Pepi Izquierdo i el violoncel de Gilbert Bernadó, Elisabet Raspall desplega una suite de cinc parts amb una notòria influència de la música clàssica. El treball es completa amb altres temes, entre els quals el clàssic “Somiament” i el swing “Sobrassada”, intercalades per diverses improvisacions breus.
6.
ALBERT CIRERA & TRES TAMBORS
Orangina
(Underpool)
El doctor valencià Agustín Trigo va crear durant la Segona República Espanyola el Trinaranjus. El 1936 en va vendre la fórmula al francoalgerià Jean-Claude Beton, que hi va afegir gas i va crear l’Orangina. Dins el marc del jazz contemporani, Albert Cirera & Tres Tambors han fet exactament el mateix experimentant i explorant sense límit. Les dotze peces del disc transiten per la rauxa de “L’art de tenir criteri”, “Nicotine” i “Les coses del cap”, passant per la calma tensa de “Suor freda” o l’experimentació de “Nordik Premier”.
5.
LLUC CASARES
Big Band vol. 1
(The Changes)
La cinquena referència discogràfica de Lluc Casares és un projecte del tot imprescindible. Després d’anys escrivint per a diferents big bands, el saxofonista barceloní ha enregistrat el seu primer àlbum amb una gran formació. A més, ha seguit la tradició de Duke Ellington i del seu mentor Winston Marsalis, amb una formació sense guitarra i amb només trombons (sense trombó baix). El treball inclou peces del mateix Casares, Thelonious Monk, John Coltrane, Cedar Walton o del trompetista terrassenc Oriol Vallès.
4.
ALBA PUJALS
Sincretisme
(The Changes)
El debut de la barcelonina Alba Pujals, Apologia (The Changes, 2023), va tenir una molt bona rebuda i va guanyar el Premi Enderrock-440 2024 al millor disc revelació de jazz. Ara, el segon treball pretén imbuir-se de diversos gèneres musicals que han marcat la vida artística de la trombonista. Més enllà del jazz, s’hi pot sentir la seva formació clàssica, amb passatges contrapuntístics, i també el seu vincle amb la cançó, tal com mostra la versió de “Vares venir fins on jo dormia”, de Maria del Mar Bonet sobre un text de Joan Vinyoli.
3.
LLUÍS VIDAL + BARCELONA ART ORCHESTRA
Osmosi
(Fresh Sound Records)
El compositor i pianista barceloní Lluís Vidal i el dibuixant Joma proposen la creació d’un poema sonor i visual en vuit moviments, un epíleg a partir de la tècnica del dibuix en transformació i la creació d’una obra per a big band, basada en les diferents imatges del projecte. El disc, interpretat per la Barcelona Art Orchestra, està integrat per vuit peces construïdes a partir de diferents leitmotivs que interpreten els diferents solistes de la big band, i pels interludis improvisats que uneixen els temes, “Deambulacions”.
2. MILLOR DISC REVELACIÓ DE JAZZ
EDDIE MEJÍA
Paréntesis del miedo
(Fresh Sound New Talent)
Premi Enderrock-440 2026 de la Crítica - Millor disc revelació de jazz
En un temps de por i incertesa individual i col·lectiva, el guitarrista mexicà establert a Barcelona Eddie Mejía continua pensant en la música com un refugi sacre en què tots aquests temors es dissolen en la bellesa. Només així es pot entendre el segon treball que el músic va enregistrar el juny del 2024 a Medusa Studio amb Bill McHenry (saxo tenor), Masa Kamaguchi (contrabaix) i Ramon Prats (bateria). El treball passa per diferents estats, des de la calma de la inicial “How Could I Understand” fins a la bellesa que imprimeix la veu de Magda Garre a “Danza”.
1. MILLOR DISC DE JAZZ
IRENE REIG
Ànima
(The Changes)
Premi Enderrock-440 2026 de la Crítica - Millor disc català de l’any de jazz
Després de treballar tant en format de trio com amb l’octet que encapçala, The Bop Collective, l’artista barcelonina nascuda al barri del Raval Irene Reig s’ha estrenat discogràficament com a solista en format de quartet. Acompanyada per Xavi Torres al piano, Pau Sala al contrabaix i Andreu Pitarch a la bateria, la saxofonista igualment bolca en aquest àlbum la seva formació com a pianista clàssica durant l’adolescència. Per aquest motiu, l’Ànima del treball deixa espai per al contrapunt i també incorpora una forma de peça molt pròpia de la clàssica com és la suite. La primera part del disc està plantejada com una suite amb quatre parts diferenciades, que passen per ser quatre emocions amb qui tothom es pot sentir identificat. L’estil personal de Reig fa que diversos motius es vagin repetint al llarg de la suite amb variacions i noves harmonies. A banda, el treball inclou tres altres composicions: “Mai vaig pensar en tu”, amb improvisacions dinàmiques i vertiginoses; “La bassa”, breu i de calma reposada, i “Dins un somni”, de tempo canviant.
.gif)
.png)
