Diumenge 15 de febrer a Barcelona un sol primaveral omplia els carrers de la ciutat, que es preparava per a una tarda on res estava preparat. En una cantonada del Paral·lel, un grup de joves començava a llançar rimes entre copes i riures. Veient-los des de fora ningú diria que en menys d’una hora aquest grup de joves es diria el nom del porc sobre un ritme a l'escenari de la sala Paral·lel 62 a la final de la segona edició de la Catalunya Freestyle.

La tarda va començar amb una exhibició dels quatre freestylers que més a prop es van quedar de participar de la Gran Final: Ainhara, Teks Meks, Poveda, Vehrr i Reybax. Una petita recompensa per l’esforç de quedar-se a tocar però no arribar-hi. Ara sí, amb l'ambient calent, ja es donava l’entrada als vuitens.
 

La primera batalla de la tarda va ser una final anticipada: Dani Entreliti, el vigent campió, contra un Yung Rovelló pletòric, que va guanyar un dels millors enfrontaments de la tarda. La final va començar forta, el nivell no va baixar i el jurat, format per Still Ill, Noult, Ambkor, Kapo 013 i Spica —el guanyador de la primera classificatòria de la història de la Catalunya Freestyle—no va tenir una feina fàcil. Una de les batalles més polèmiques va ser Endo contra Marina, que se la va endur el de Sabadell, desafiant el que semblava pensar el públic des de la pista. A la resta de batalles de vuitens s’hi va poder veure un Joël molt contundent, que es va imposar a un Kosmo irregular; Vanks, que ja va començar la tarda inspirat, va guanyar un Zoyert diabòlic en una batalla molt igualada; Majaraca li va guanyar una rèplica a un Fossas que va merèixer més i que va tenir mala sort; Osiris, contundent, es va imposar a Le Mat, més per actitud que per lletres; Bilal, que no va tenir ni un sol moment dolent en tota la tarda, va guanyar la partida a una Enka a qui segur que li van quedar coses per dir, i Geri va guanyar a Afropagès en una de les batusses més sanguinàries de la jornada.
 

Després d'una petita pausa van començar els quarts, on Bilal, jugant amb les paraules, va deixar un dels millors minuts de la nit contra Osiris. Yung Rovelló va seguir demostrant que volia ser el campió, Vanks va estar més inspirat que Majaraca i Geri va ser més contundent que Endo.

Ja a les semis, Vanks es va imposar a Yung Rovelló per la mínima, en una de les batalles més complicades de jutjar del vespre. Ningú volia estar en la pell del jurat ni abans ni després de la rèplica que donava el pas a la final a Vanks. Bilal, per l'altra banda del quadre, va demostrar perquè l'hem de començar a considerar un dels millors freestylers del panorama català. Abans de la final, es va disputar la batalla pel tercer lloc, que va ser per a Yung Rovelló, deixant Geri en quarta posició.
 

La final va estar molt igualada. La sensació del públic era que guanyava Bilal, i és per això que es corejava el seu nom en els moments de tensió abans de conèixer el veredicte del jurat. Al final, però, la batalla se la va endur Vanks després d'una rèplica. El mataroní, que va guanyar el campionat després de quedar-hi segon l'any passat, reconeixia amb la copa a les mans sentir-se “eufòric, estrany i molt feliç”. "Fer freestyle en català també vol dir que hi hagi més gent que consumeixi rap en català, que també és el que a mi m'interessa", va comentar. Per altra banda, Bilal va reconèixer que “creia que guanyava abans de la rèplica” però va remarcar que “estic orgullós i satisfet” perquè “crec que he deixat minuts guais i rimes èpiques i m'he trobat més còmode a l'escenari”.
 

La jornada va estar dinamitzada per tres hosts (ERG, Sarita i Markus FM) impecables i amb la banda sonora del dj Fat Chets i el beatbox de Pikas. A més, també van amenitzar la vetllada dos xous a l'altura de l'esdeveniment: Tesa, des d’Almussafes (País Valencià), amb les seves rimes marca de la casa, i Cookah P, el rei del reggae i el dancehall en català.

La Paral·lel 62 es va omplir de dia i es va buidar de nit. L’escenari havia canviat, ja no quedaven runners als carrers de Barcelona, però, en canvi, el nostre petit racó d’artistes seguia amb les mateixes quatre coses: abraçades, rimes, copes i riures. Un altre dia històric per al freestyle en català, que està més viu que mai. Com diria Sr. À, “el rap en el nostre idioma està d’enhorabona”. La temporada que ve Vanks podrà ostentar el títol, però que no es confiï perquè els que li venen al darrere li trepitgen els talons i això és freestyle, aquí res està preparat.