El mataroní Xavier Avellaneda ‘Javito’ presenta el seu segon disc en solitari, Totes les versions de mi (Luup Records, 2026). Dotze talls de pur sentiment i reflexió, amarats d’una visió optimista i festiva de la vida, que demostren la capacitat de l’artista per crear i explicar històries personals. Cançons ballables amb versos que toquen la fibra.



Quantes versions té Javito i com és cadascuna?
Ostres, doncs no hi havia pensat! [Riu] Tot i això, la idea de la portada del disc pot respondre a aquesta pregunta, perquè hi he plasmat la contraposició entre l’àngel i el dimoni, entre les coses bones i les dolentes. D’aquesta manera, es podria dir que totes les versions de mi són les que hi ha entremig.

T’has obert en canal. Quant de tu has posat a cada cançó?
El cent per cent! No hi ha cap història inventada. Se’m faria molt estrany escriure alguna cosa que no m’hagi passat i que m’hagués d’imaginar, com en una pel·lícula de ficció. Hi ha molta gent que diu que necessita viure per escriure, i jo sento el mateix. 


Tot i ser lluminós i vitalista, 'Totes les versions de mi' és un àlbum on també plasmes experiències tristes i doloroses?
L’enfocament del disc vol ser optimista i festiu, perquè sempre he estat una persona molt positiva. De manera innata, em fixo més en les coses bones que en les dolentes. Caure en la tristor és una cosa que em fa mandra i que no m’ajuda. 

Tot i això, l’absència i la pèrdua hi juguen un paper important. La música ajuda a mantenir vius els records de qui estimem?
Sens dubte! Quan va morir la meva mare, em va quedar una imatge trista i dura del final, perquè estava malalta. Però quan penso en ella en termes musicals i busco melodies que me la recordin, tot em du a composicions alegres, que em fan reviure experiències boniques i retornar a quan era petit. I el mateix em passa amb la meva àvia, que a “Vall de Núria” recordo amb molta estima, rememorant les escapades que feia amb els meus avis per aquest bonic paratge.


Aprofitant la capacitat que té la música de guardar els records, has decidit fer una picada d’ullet a “Louisiana o els camps de cotó” d’Els Amics de les Arts, a “Res és tan difícil”?
Aquesta va ser la cançó del casament dels meus tiets! A més, Els Amics de les Arts sempre ha estat un grup que m’ha connectat molt amb els meus cosins i amb una part de la meva família. Aquesta picada d’ullet em va sortir d’una manera molt natural. A vegades, inconscientment, utilitzo recursos com aquest i després, quan ho medito, hi trobo tot el sentit del món.

‘El meu pitjor enemic he estat jo’. Per què dius aquesta frase a la cançó “Ser qui soc”?
Tal com deia, soc una persona molt optimista, però alguna vegada també em quedo estancat en els meus propis pensaments... De fet, ‘El meu pitjor enemic he estat jo’ és una frase que es podria extrapolar a tothom. Un mateix és capaç de posar-se pals a les rodes i de complicar-se el propi camí. Sovint tendim a buscar l’enemic a fora, quan en realitat el portem a dins.

En diverses ocasions es nota que parles amb tu mateix a través de les cançons del disc. Quin és el missatge que guardes darrere cada vers que et dediques?
La veritat és que encara que en algunes cançons de Totes les versions de mi pugui semblar que m’estic dirigint a una altra persona, perquè utilitzo un temps verbal diferent, en el fons quasi sempre em dirigeixo a mi mateix. Depèn del tema que toqui, utilitzo un recurs o un altre. M’agrada intentar separar la meva persona i observar-la des de dos punts de vista diferents, extrapolant què veig directament i què em diria si m’observés des de fora.


Per confeccionar el teu segon disc t’has rodejat d’amics i de gent que admires. Com ha estat col·laborar amb Marcel Lázara –component fundacional de Txarango– i Zuzu, o fer la producció al costat de Roots?
Tant amb Roots com amb Zuzu som col·legues des que teníem 14 anys, de fet ja érem amics abans de ser músics. I pel que fa a Marcel Lázara, que col·labora a la cançó “Abraça’t a tu”, el vaig conèixer ja fa temps. Vam connectar des del primer moment, i això ha fet que tot fos molt més fàcil. Fins al punt que també ha acabat gravant les guitarres de “Tornarà a nevar”. Si les coses es fan d’una manera natural, amb amor i estima, surten soles.

Com serà la gira per estrenar en directe el repertori de 'Totes les versions de mi'?
Ja m’agradaria explicar-ho, però, de fet, encara hi estem treballant. El que passa és que els artistes que comencem ho tenim complicat a l’hora de trobar llocs on poder presentar el nostre projecte en directe. Tot i això, tinc la sort d’haver firmat amb el segell Luup Records i ja puc avançar que el proper 20 de març farem una presentació del disc a la sala Clap de Mataró, juntament amb la meva antiga banda, Andana. Serà tota una celebració, en la qual la música en directe i els músics seran l’epicentre.