La tercera jornada del 42è Festival de Jazz d’Andorra va començar ahir dissabte amb l’actuació del Ton Felices Quartet, una formació encapçalada pel jove contrabaixista vilafranquí resident a Amsterdam. Després de sis any vivint a la capital holandesa, Felices ha construït una proposta de jazz contemporani al costat de Jamie Peet (bateria), Siebren Smink (guitarra) i Miguel Valente (saxo). El concert a la plaça Coprínceps d’Escaldes-Engordany va servir per presentar el seu àlbum de debut, So Wam (Dox Records, 2026), gravat amb la mateixa formació de directe. Al llarg de l’actuació, Felices va reivindicar l’esperit de John Coltrane a l’homenatge “For Trane”, va interpretar la partitura conjunta amb Rita Payés “La misma piedra” i va estrenar “Outside”, una composició escrita amb la cantant parisenca Flora. La de Felices és una proposta jove i atrevida, a la vegada que un pèl freda, on va sobresortir la bona feina del contrabaixista i compositor, notable a temes com “Maverick”. Val la pena no perdre’l de vista.

Minuts després, la sala Prat del Roure —plena de gom a gom— va acollir el concert del veterà saxofonista i clarinetista Paquito D’Rivera. En formació de quintet, el músic cubà es va acompanyar de l’israelí Alon Yavna (piano), el colombià Sebastián Laverde (vibràfon), el peruà Óscar Stagnaro (baix) i el nord-americà Mark Walker (bateria). Una grup al qual se li va afegir a mig concert la clarinetista de Tel-Aviv Anat Cohen, qui s’ha sumat a la gira després de la baixa de Chucho Valdés per motius de salut.

“Bona nit, Andorra! Per què heu trigat tant a trucar-me?” va etzibar el saxofonista després d’obrir el concert amb “Chick”, una cançó que va definir com una “revenja” després que el pianista Chick Corea li dediqués el tema “Paquito”. Junts van trepitjar escenaris i van establir una de les connexions més cèlebres del jazz llatí. I és que Paquito D’Rivera, una de les llegendes vives del gènere, encara està en plena forma als 78 anys d’edat. L’actuació va seguir amb “María Dolores”, una composició de Tito Puente dedicada a la pianista cubana, que va afirmar tocar per primer cop en públic.

El músic va definir la proposta com “un viatge per diferents estils de música llatinoamericana a través del jazz”, abans de dedicar la següent cançó a les víctimes del terratrèmol que ha sacsejat Veneçuela els darrers dies: “Vals venezolano”. I va bromejar amb un suposat origen de Mozart adscrit a Nova Orleans, en transformar el 2n moviment del Concert per a clarinet i orquestra del compositor austríac en un blues. Una “perversió” amb la qual va aconseguir la participació del públic cantant diferents picades d’ullet a melodies clàssiques, i fins i tot a la popular “Hola, don Pepito”.
 
Tot seguit, Anat Cohen va sumar-se al quintet per interpretar “Curumín”, una composició del pianista brasiler Cesar Camargo Mariano. I sense D’Rivera i Laverde, Cohen va demostrar el mestratge sobre el clarinet amb una preciosa interpretació del “Mood Indigo” ellingtonià i de “Chorinho pra ele”, un tema del recentment traspassat compositor brasiler Hermeto Pascoal.
Per acabar, més evocacions a Duke Ellington amb “The Mooche”, un tema que segons D’Rivera “sona a Harlem” i l’habitual “To Brenda With Love”, una melodia dedicada a la seva dona Brenda Feliciano que demostra la particular fusió que el saxofonista i clarinetista estableix amb la música clàssica, on transforma el “Preludi núm. 2 en do menor” de Bach en una samba.

El públic, entregat i dempeus, va exigir un bis, i aquest va ser “Um a zero”, una composició de Pixinguinha que alguns diuen que rememora una victòria futbolística de Brasil a Uruguai, i d’altres que està dedicada a un marcador advers. Una interpretació juganera, amb la increïble compenetració dels clarinets de Cohen i D’Rivera, que va servir per cloure un concert brillant.

El Festival de Jazz d’Andorra segueix avui amb el doble concert de Sixun i Lizz Wright, a més d’Émile Londonien (6 de juliol), Pol Omedes & Strings (7 de juliol), Maria Schneider & Classijazz Orchestra amb Antonio Lizana (8 de juliol) i l’òpera-jazz Porgy & Bess (9 de juliol) arranjada per Kic Barroc.