Com arrenques el teu projecte musical amb “Q som” després del teu pas per ‘Eufòria’?
La primera idea neix fa gairebé tres anys. No obstant això, no va prendre forma realment fins que els astres es van alinear la nit dels Premis Enderrock d’aquest any, on vaig conèixer qui seria el productor de la cançó, Sr. Chen. Amb ell vaig començar a treballar en el tema abans que s’acabés el concurs, i vam continuar fent-ho fins poc després del nostre concert al Palau Sant Jordi.
“Q som” no és ben bé una cançó d’amor, sinó de desig (i també sobre certa confusió o toxicitat emocional). Per què has volgut explorar aquesta temàtica?
Arran de vivències pròpies, he volgut explorar aquesta temàtica, però des d’un punt de vista més aviat crític. Exploro la llibertat sexual i el desig des de la perspectiva d’una persona consumida pels instints més primitius, deixant de banda allò que ens fa veritablement humans i ens diferencia: la raó i l’empatia.
Que la teva carta de presentació sigui amb un estil electrònic, nocturn i festiu, i una cançó al voltant del desig, és una declaració d’intencions i avança cap a on anirà el projecte?
Exacte. Sempre he begut d’aquest estil de música i sempre ha anat acompanyat d’estètiques, tant sonores com visuals, amb les quals m’he sentit identificat i cap a les quals s’ha anat encaminant la meva identitat artística. Sobretot quan parlem de la cultura synthpop i de tot el que aquesta ha acabat generant i influenciant.
Com comentaves, per treballar aquest tema has comptat amb la producció de Sr. Chen. Com ha anat?
L’experiència de treballar amb un productor com Sr. Chen ha estat la més gratificant del procés creatiu. L’estudi era un espai que, com a artista que fins aleshores només havia trepitjat els escenaris, em feia molta por. A l’escenari, l’energia del públic em dona vida, mentre que entrar en un estudi i exposar les meves idees em generava molta inseguretat. Però ell em va proporcionar la confiança i un espai de creació on mai m’havia sentit tan còmode per deixar volar les meves idees, fer prova i error sense por i assumir riscos. I crec que precisament això ha fet que hàgim congeniat a la perfecció. No sé si amb una altra persona hauria pogut connectar tant per crear la meva primera cançó.
Avui actuaràs a La Nau de Barcelona, on tanques l’Ian Tour: què hi podrà veure el públic?
Aquest últim concert explora totes les facetes que, com a artista, m’agrada portar a l’escenari: una narrativa que porta l’espectador més enllà d’un simple concert, sinó cap a una història guiada per la música. Hi haurà tots els estils musicals que m’han acompanyat fins ara, des del pop més electrònic fins al més elegant, passant també per les balades a piano i veu, per explorar la meva part més sensible. I tot això, de la mà del més important: la gent que m’hi acompanya, amb ballarins, col·laboracions i el pianista. I, en primícia, la versió en directe del meu primer senzill!
Després de tancar l’Ian Tour i estrenar-te amb “Q som”, per on seguirà el projecte? Què podem esperar d’Ian Moya?
El que podeu esperar és un projecte on l’eix central serà la fusió del que, per a mi, són els elements imprescindibles del pop: la moda, el ball, l’espectacle i, sobretot, el sentiment que més m’identifica, la melancolia. Vull explorar els sons dels sintetitzadors dels inicis de la música electrònica, retre homenatge als artistes que han fet que avui siguem on som i plasmar-hi els records i les vivències que més m’han marcat. La idea és portar-ho tot a un format extens, com un EP o un LP, però sense deixar de fer música pel camí. Vull cantar, ballar, tenir una imatge, oferir espectacle i ser capaç de fer-ho tot, com fan les dones que admiro.
.jpg)
