La mostra, un projecte de l’Associació Cultura, Debat i Hegemonia, està comissariada per Fermí Puig i produïda editorialment pel Grup Enderrock, amb la col·laboració de Barnasants Cançó d’Autor i del Museu d’Història de Catalunya. A través de textos, fotografies, documents i material audiovisual, l’exposició reconstrueix els sis mesos que van separar el recital de Raimon de l’octubre de 1975 del concert de Pi de la Serra del febrer de 1976.
TRES CONCERTS EN SIS MESOS QUE VAN TRENCAR EL SILENCI
El punt de partida és el 30 d’octubre de 1975, quan Raimon va actuar al Palau d’Esports de Barcelona davant d’un recinte ple de gom a gom. El concert arribava poc més d’un mes després de les cinc darreres execucions del franquisme i quan Franco es trobava ja greument malalt.El recital va estar a punt de ser suspès i va estar sotmès a la censura. Més d’una desena de cançons del repertori de Raimon van ser prohibides, però aquella nit el cantautor va poder estrenar a Barcelona "Jo vinc d’un silenci". A la mitja part es va llegir un comunicat de l’Assemblea de Catalunya i, malgrat la pressió policial, el concert va continuar. L’informe policial posterior va deixar constància del caràcter reivindicatiu de l’actuació i de les reaccions del públic.
Tres mesos més tard, els dies 15, 16 i 17 de gener de 1976, el Palau d’Esports va acollir tres recitals de Lluís Llach. El primer va reunir prop de 9.000 persones i va convertir el recinte novament en un espai de trobada cívica i política. Llach va poder interpretar el seu repertori sense censura i el públic va convertir algunes de les cançons, com "Silenci", en moments de profunda comunió col·lectiva.
Les dues primeres sessions van quedar enregistrades en el disc Barcelona. Gener de 1976, un document sonor que avui forma part de la memòria de la Transició i que testimonia la dimensió política, social i emocional d’aquells recitals.
El 27 de febrer de 1976, va ser el torn de Quico Pi de la Serra, tercer artista català que pujava a l’escenari del Palau d’Esports en aquell període. El recital, diferent dels de Raimon i Llach pel seu plantejament i pel context polític i organitzatiu, també va quedar immortalitzat en directe en el disc Palau d’Esports. Barcelona 27-2-76.
Amb aquests tres episodis, el Palau d’Esports es va convertir en un espai privilegiat per entendre la transformació d’una societat que començava a deixar enrere la dictadura i a reclamar obertament llibertat, amnistia i democràcia.
LA MÚSICA COM A ESPAI DE LLIBERTAT
L’exposició parteix d’un context marcat per la repressió, la censura i el silenci imposat durant el franquisme. En aquest escenari, la cançó d’autor va adquirir una dimensió que anava molt més enllà de l’expressió artística: els recitals es van convertir en espais de reunió, identificació i expressió d’unes aspiracions col·lectives que encara no podien manifestar-se amb normalitat en l’esfera pública.Les actuacions de Raimon, Llach i Pi de la Serra permeten observar aquesta relació entre cultura, política i societat en un moment de canvi profund. Els artistes posaven veu a un públic que començava a verbalitzar allò que durant dècades havia estat silenciat.
La mostra també posa en perspectiva què ha passat amb la cançó protesta durant els darrers cinquanta anys, i reflexiona sobre la transformació tant de les seves formes musicals com dels seus continguts i de la relació entre els artistes i la societat.
FOTOGRAFIES, DOCUMENTS I IMATGES PER RECONSTRUIR UNA ÈPOCA
50 anys dels concerts de la Transició. Barcelona, Palau d’Esports reuneix una important selecció de fotografies de Manel Armengol, Pilar Aymerich i Francesc Fàbregas, tres fotògrafs que van documentar de primera mà aquells anys i els recitals. La mostra incorpora també material d’arxiu i documentació original procedent, entre d’altres, de l’arxiu personal de Fermí Puig, així com fotografies procedents de nombrosos arxius i institucions.Els textos de l’exposició són obra del periodista Joaquim Vilarnau, autor del llibre Trencant el silenci: Els recitals de la Transició (Mina, 2006), una de les principals obres de referència sobre aquests concerts.
El recorregut es completa amb imatges audiovisuals dels recitals a càrrec del cineasta Francesc Bellmunt, que permeten recuperar no només les imatges d’aquelles nits, sinó també la dimensió sonora i emocional d'uns esdeveniments que van esdevenir símbols d'una època.
UN ANIVERSARI PER RECORDAR EL VALOR DE LA CULTURA EN LA CONSTRUCCIÓ DEMOCRÀTICA
L’exposició arriba en un any especialment significatiu: el 50è aniversari dels concerts del Palau d’Esports coincideix amb la commemoració del procés que va conduir a la restauració de la Generalitat de Catalunya contemporània el 1977, després de la seva supressió durant la dictadura franquista.En aquest context, la mostra reivindica el paper que van tenir la cultura i la música popular en la recuperació de l’espai públic, en la construcció d’una consciència col·lectiva i en l’expressió de les demandes democràtiques.
Cinquanta anys després, els concerts de Raimon, Llach i Pi de la Serra permeten tornar a escoltar aquell silenci que es trencava i entendre com, en un moment decisiu de la història recent de Catalunya, una cançó podia convertir-se també en una forma de llibertat.
.jpg)
.jpeg)
.jpg)
