Ja és definitiu, Oques Grasses ha plegat. Encara amb la ressaca emocional, aquest matí, l’escena musical en català ja no compta amb una de les bandes més populars dels últims anys, però el comiat ha estat a l’alçada. Han estat quatre concerts a l’Estadi Olímpic Lluís Companys, finalment consecutius després d’haver hagut de posposar el primer -previst inicialment per dilluns- a causa de la situació climàtica.

Així, el septet osonenc ha convocat al llarg de quatre jornades fins a 220 mil fans per dir-los adeu, i posar punt final a una trajectòria de 14 anys i 6 discos. Aquesta darrera actuació va ser, a més, retransmesa per televisió a 3Cat (amb un 23% de l’audiència) i a 2Cat (amb un 3%), sumant d’aquesta manera més seguidors que, des de casa, volien també assistir aquest moment històric per a la música en català -Oques Grasses és la primera banda que canta en català que omple quatre estadis- i al comiat de l’estimada banda.
 

Amb un repàs d’alguns dels seus èxits més corejables, des del “Petar-ho”, “Sta guai” o “Elefants” fins a la traca final de “La gent que estimo”, “De bonesh” o “Sort de tu”, passant pels hits més iniciàtics, com un festiu “Cavall estable” i “Passos importants”, o, és clar, “John Brown” i “In The Night”, del Fans del sol (Halley Records, 2019), i el senzill de l’últim disc, Fruit del deliri (Halley Records, 2024): “Com està el pati”.
 
Tot i que el concert, quant a setlist i a grans trets, va ser similar al de les anteriors jornades, Montero s’hi va mostrar més bromista, agraït i emotiu. Va agrair fans i equip tècnic per la feinada d’aquesta fita històrica d’omplir quatre estadis, i va convertir l’olímpic en una festa major on cantar i ballar, perquè tal com va demanar l’osonenc, no volia que aquest darrer concert no fos trist, sinó una festa. I així els haurem de recordar ara que, definitivament, han passat a la història i a la memòria col·lectiva.
 

>> CRÒNICA DEL PRIMER CONCERT <<