En plena era d'uns guitar hero que tenien com a màxima aspiració obrir ampolles de refresc de cola amb els seus riffs de majorette, va emergir un jove de Chicago que va reiventar la tècnica i el so de la guitarra elèctrica. Durant la dècada dels vuitanta la figura de Stanley Jordan va sorprendre i impressionar el negoci musical pel seu increïble virtuosisme i una capacitat única per transformar el seu instrument en una orquestra sencera. La seva forma de tocar, que en lloc de gratar les cordes les pressiona contra el màstil, va patentar una tècnica que avui es coneix amb el nom de tapping. Aquesta innovació sumada a la seva particular manera d'afinar l'instrument aconsegueix l'efecte màgic de projectar simultàniament el so de diferents guitarres, una línia de baix i fins i tot la línia harmònica d'un piano, quan l'únic que sosté entre les mans és una solitària guitarra. Les seves creacions basades en la improvisació i en l'exploració permanent van convertir Stanley Jordan en un fenomen fora de sèrie dins el terreny de la música creativa durant la dècada dels vuitanta. Tot i que el pas del temps ha neutralitzat l'efecte sorpresa i no falten les veus crítiques que l'acusen de prioritzar la tècnica en detriment de l'emoció, Jordan no ha deixat d'aprofundir en un terreny on no ha trobat rival que li faci ombra. El seu últim disc, State of Nation (2008), és un fidel exemple de com aquest prodigiós instrumentista segueix tenint la capacitat d'esprèmer encara més les possibilitats de la seva eina de treball. Aquesta nit tindrà l'oportunitat de demostrar-ho en directe amb els dos concerts programats en la intimitat de l'històric Jamboree (21 h i 23 h). Dues sessions privilegiades amb un dels solistes més espectaculars de la música popular contemporània.
.gif)
.png)
