Als volts del 2017 va néixer a Igualada el sextet Lluna Plena, liderat per Toni Palmés i Pol Sànchez. Durant uns anys, van anar tocant versions aquí i allà amb aspiracions de poder professionalitzar la banda, però no va ser fins al 2022 quan, després de conèixer Gorka Vivero i Joan Puigvert, van decidir fer un pas endavant com a quartet, i prendre's el projecte seriosament. El 2024, van debutar amb Saudade (autoeditat), un disc que es movia entre el pop i les músiques urbanes, estils que van mantenir al segon treball Bones vistes (autoeditat, 2025). Ara presenten el tercer disc, Per si no ho sabies (Luup records, 2026), en què abandonen la part urbana per centrar-se en el pop-rock. En parlem amb els quatre.



Vau començar el 2017 amb una formació lleugerament diferent i vau publicar alguns temes propis que actualment no es poden trobar enlloc. Quina és la història de Lluna Plena?
Pol Sànchez (Veu i guitarra): Vam començar en Toni i jo el grup perquè teníem ganes de fer música, i vam animar a amics nostres del poble a unir-se al grup. En aquella època només fèiem versions i jugàvem amb algun tema propi, però poc important. No va ser fins al 2022, que en Toni va conèixer en Gorka i en Joan a Girona, estudiant a l'escola de música EUMES que vam professionalitzar el projecte i va néixer el que és avui dia Lluna Plena.
Toni Palmés (Veu i teclat): Quan vam començar teníem 14-15 anys i no sabíem ben bé què fèiem. El projecte va anar madurant, la nostra manera de compondre havia anat evolucionant i ja no ens representava el que teníem fet. Fins que vam conèixer en Gorka i en Joan i va néixer la nostra història d’amor.
Joan Puigvert (Bateria): Ens vam conèixer tocant abans de fer-nos amics. Fèiem música junts a bucs d’assaig de Girona, i ens van proposar entrar al grup. Va ser com una reestructuració del projecte, i des del primer dia ens hem sentit molt acollits i integrats. Malgrat que ho havien començat ells dos, ara és cosa de quatre. I a partir d’aquí va sortir el primer disc, Saudade.

Ara presenteu ‘Per si no ho sabies’, el tercer disc llarg, i també el tercer en tres anys. Sou molt prolífics?
Gorka Vivero (Guitarra): Som uns calents. El primer disc el vam fer perquè havíem començat a tocar junts i teníem moltes ganes de fer música. Vam provar de fer un estil de música que es portava molt en aquella època, més urbà, amb tocs de reggaeton i trap. No ho havíem fet mai i ens va agradar. Va ser un disc fet ajuntant moltes cançons que teníem per allà, però sense un sentit conceptual. És més com un recopilatori. Llavors vam voler fer-ho de veritat. Ho vam treballar molt més i més conscientment, i estem molt orgullosos del nostre segon treball. 
T.P: Aquest segon disc també va ser una part del nostre treball final de grau, i vam gaudir del suport i l’ajuda de molts professors. Però volíem fer-ho el màxim professional possible, i ens vam encarregar sols de tot, des de notes de premsa a registrar els temes a l’SGAE. Aquest tercer treball ha sortit tan de pressa perquè hem firmat amb una discogràfica, i ells ens van dir que estaria bé poder fer un disc, i tot i que estàvem molt cremats de tot el que havíem fet en l’anterior, com que som uns calents, vam dir que sí.

Com dieu, aquest tercer disc l’heu fet sota el paraigües del segell Luup Records ja. Ha canviat la vostra manera de fer i treballar?
J.P: Ens han llevat molta feina de tota la part de gestió, cosa que agraïm molt. Però pel que fa a la part creativa, ens donen moltíssima llibertat, ens deixen fer i després ens diuen què n’opinen. No ens coarten, sinó que ens donen peu a provar, investigar i fer la nostra.
T.P: De fet, el disc ens l’hem autoproduït nosaltres mateixos. Tots quatre tenim moltes idees i moltes ganes de fer música, i amb tants caps hi ha moltes propostes i tenim la creativitat bastant fresca, perquè quan no arribem a tot, hi ha un altre membre del grup que tira. Aquesta manera de treballar ens ha permès encarregar-nos sols de tota la part de producció i també de la mescla del disc, que he fet jo. El llaç al disc el va posar l’Aleix Iglesias, per això, que ens n'ha fet els màsters. 



‘Per si no ho sabies’ és un disc de pop-rock, un canvi respecte al pop urbà que fèieu a l’inici. Per què apostar per aquest gènere?
G.V: Abans teníem molt al cap fer temes comercials i ens costava molt sortir d’aquesta idea. Justament aquest any vam treure un senzill que anava molt en aquesta línia més comercial, “T’has catat”, i com que va funcionar bé ens vam proposar seguir aquest camí, però no ens sortia. Hi havia alguna cosa que fallava, així que vam decidir posar-nos a fer alguna cosa que a nosaltres ens sortís de dins, tant si era comercial com no. Volíem que ens emocionés a nosaltres, així que vam acabar fent aquest disc, que referencia els grups de hard-rock dels 80 o l’emo pop-punk dels 2000, que és el que més escoltem nosaltres i el que més gaudim tocant.

Aquest treball està conformat per dotze cançons d’amor. És un recull d’històries personals?
P.S: Es pot dir que és un àlbum conceptual, o bé, com una línia temporal més aviat. Són cançons d’amor, sí, però busca explicar una història de dalt a baix. Cadascú es pot fer seva la història i treure les seves conclusions, de fet, per cada un de nosaltres té un significat diferent, però volíem que tingués una part narrativa unificada.
T.P: Al final, escrivim en Pol i jo, cosa que fa que les històries siguin nostres. Però l’important aquí va ser reunir-nos tots i construir una història amb els temes que teníem, com fer un puzle. Volíem exposar el procés de dol de deixar-ho amb una persona i la posterior acceptació. Parlem de mirar enrere, al camí fet amb aquesta persona, d’estar content recordant els moments bonics i tenir moments d’esperança, però també de sentir culpa de com ha acabat tot.
G.V: Tot i que les lletres les componen ells, som un grup d’amics, ho compartim tot i tots sentim el que diuen les lletres, perquè hem passat per això amb ells, o ho hem viscut personalment en algun altre moment.

Feu moltes referències a temes actuals o paraules molt Gen Z, des del TikTok a "Sterter Pack" o l’expressió “Full convençut”. Traslladeu a la vostra música la manera que teniu de parlar?
T.P: No està pensat realment, simplement la manera que tenim d’escriure crec que és molt terrenal, i expliquem les coses tal com les sentim al nostre dia a dia. Tenim lletres que són una mica més introspectives, però sí que advoquem per escriure com parlem nosaltres, perquè és més natural. Al final, tenim tots el cervell fregit de tant TikTok.
J.P: Justament a “Putu TikTok” també fem una crítica a això, a com se’ns estan menjant les xarxes. Vivim dins el nostre mòbil i això és molt fort. I quan estem malament, encara ens endinsem més en aquest forat, així que aquest moment dins la història del disc és un punt d’inflexió. Vol expressar que toca parar i sortir del pou de merda.



Hi ha molts moments al llarg del disc, com a “Starter pack” o “8”, que semblen fets en directe. Per què?
J.P: Nosaltres som músics, i ens agrada que quan fem música la gent pugui sentir que li estem cantant a l’orella. Volíem treure tota aquesta part més sintètica que havíem fet servir abans.
T.P: Volíem que, quan la gent escoltés el disc, pogués escoltar-nos a nosaltres tocant els instruments, que es pogués sentir la bateria d’en Joan o el baix del Pol. Òbviament, fer-ho així també ens ajuda a traslladar-ho al directe, però quan preparem els concerts ens agrada també modificar els arranjaments i fer coses noves, perquè si no innovéssim i sonés igual que al disc, la gent es quedaria a casa escoltant-ho a les plataformes. 

A la cançó que tanca el disc, “Mai més serà igual” acompanyeu la veu i la melodia amb el so de la pluja, el lladruc d’un gos, un ocell que canta, i el tic-tac d’un rellotge. Per què jugar amb tots aquests sons i elements?
J.P: Aquest tema el vam compondre en Pol, en Gorka i jo un dia esperant en Toni. Estàvem tirats als sofàs de l’estudi i vam començar a jugar amb unes guitarres, el Pol va començar a cantar, i així, sense més ni més, teníem el tema. En Gorka va enviar després unes guitarres que eren una bajanada, i jo em vaig inspirar i vaig gravar diferents sons que sentia des de casa meva. Crec que aquesta cançó, sense aquests petits elements, no seria igual. Potser no te n’adones quan ho escoltes, però quan no hi són, es troben a faltar. “Mai més serà igual” és un tema molt important per nosaltres. Hem plorat tots amb ell, tan junts com per separat, perquè hi hem dedicat molt temps a aquest tema, pràcticament hem estat un any amb ell. És el tema que conclou el disc, el que li posa el llaç final, i quan el vam tenir vam sentir que ho teníem tot.