La interpretació del poema simfònic Nova Catalònia de Joan Manén serà el plat fort d’un programa integral de peces d’autoria catalana. Nova Catalònia il·lustra el ressorgiment de la pàtria i l'esperança del triomf a partir de les melodies populars que estructuren els seus quatre moviments. Es va estrenar al Teatre Líric de Barcelona l'any 1900 i, des de llavors, se n'han fet molt poques interpretacions.
Joan Manén (1883-1971), compositor, violinista i escriptor, és un dels músics catalans més importants del segle XX, especialment per la seva prolífica obra compositiva, formada per òperes, concerts, ballets, simfonies, música de cambra, cançons i sardanes. Va ser considerat –amb Pablo Sarasate– un dels violinistes més destacats de la seva època, i va realitzar gairebé cinc mil concerts arreu d’Europa i Amèrica acompanyat de grans músics com Enric Granados, Camille Saint-Saëns, Richard Strauss, Antonín Dvorák o Max Bruch.
La fantasia per a piano i orquestra Hispania de Joaquim Cassadó, fragments de les sarsueles Cançó d'amor i de guerra i La legió d'honor de Rafael Martínez Valls i la sardana La Santa Espina d'Enric Morera, completaran el repertori d’un concert que només pot acabar amb la interpretació d’Els segadors, compost per Francesc Alió l’any 1892 adaptant una melodia existent des del segle XVII. En aquesta ocasió, s'estrenarà una adaptació simfònico-coral d’Els segadors de Francesc Guzmán Bonet i Josep Lluís Guzmán-Antich.
L’Orquestra Camerata XXI, dirigida per Xavier Puig, estarà acompanyada del pianista i vicepresident de la recentment creada Fundació Manén Daniel Blanch –solista a Hispània. Fantasia per a piano i orquestra– i la soprano barcelonina Beatriz Jiménez.
.gif)
