Girona és capital

| 07/03/2013 a les 07:00h

 
La quinzena edició dels Premis Enderrock - Premis de la Música Catalana es presenta amb un format molt especial, coincidint amb la celebració dels 20 anys de la revista. La gala d’entrega de premis se celebrarà per primera vegada al Teatre Municipal de Girona, un espai de luxe que ha viscut al llarg de la seva història memorables concerts, i servirà com sempre per reconèixer el més destacat de la temporada artística a l’escena catalana i reunir una important representació de la indústria musical. A més, aquests guardons anuals homenatjaran una personalitat cabdal per entendre la música moderna als Països Catalans i que des de fa 50 anys deixen una profunda empremta en el panorama cultural: Raimon, que commemora els 50 anys de la mítica cançó “Al vent”.

Els Premis Enderrock, que entregaran una trentena guardons entre la categories de la crítica i el públic, representen un any més la gran pluralitat i qualitat de la producció musical en català del país en tots els estils, cada cop més fructífera i plena de descobertes interessants. Hi haurà els màxims premiats Roger Mas i la Cobla Sant Jordi i Txarango, i altres músics guanyadors tant de categories de crítica (Sílvia Pérez Cruz, Quimi Portet, Mishima, The New Raemon) com de públic (Els Amics de les Arts, Cesk Freixas, Terratombats, Andreu Rifé, Blaumut o Nyandú).

Els que podríem anomenar ‘premis Gaudí de la Música’ –sense voler ferir susceptibilitats– s’han traslladat a Girona per diverses raons. En primer lloc, per reivindicar la descentralització musical i cultural. En un moment en què sembla que Barcelona sigui l’epicentre únic de l’escena, és de justícia reivindicar altres capitalitats del territori que també han jugat i juguen un paper clau en la dinamització cultural del país, tant des del punt de vista dels creadors com d’espectadors i lectors de la revista. Aquest és sens dubte el cas de Girona, una ciutat sempre activa en matèria musical, tant des dels temps en què Sopa de Cabra, Umpah-Pah o Sangtraït presentaven les primeres maquetes ara fa al voltant de 25 anys i el ‘rock català’ començava a treure el cap fins al moment actual. En segon lloc, per l’aposta que fa l’Ajuntament de Girona i el seu alcalde, Carles Puigdemont, per situar la música com un dels eixos estratègics de la ciutat, tenint en compte especialment la llengua i la cultura catalanes. En moments crítics com l’actual context de crisi econòmica és de vital transcendència que les institucions públiques entenguin que la cultura no és quelcom accessori sinó part essencial de l’ADN del país. Si durant els pròxims anys s’ha d’encarar un procés en clau sobiranista, és necessari que el sector públic aposti per reforçar i potenciar aquest àmbit com a estructura d’Estat, perquè un país sense cultura no és país.

I hi ha encara un altre motiu pel qual aquests guardons tenen aquest any una significació excepcional, i és que són el tret de sortida de la celebració dels 20 anys de la sortida de la revista Enderrock, líder d’audiència de la premsa musical catalana i referent de l’escena nacional. Així, amb la voluntat de sumar sinergies, ENDERROCK participarà també en la primera edició del festival Strenes, que durant el mes d’abril programarà una quarantena de concerts a Girona. La ciutat es dota així d’un gran festival de primera línia i, en certa manera, els PREMIS ENDERROCK seran un pròleg de luxe per al certamen impulsat per PromoArts i dirigit per Xavi Pascual. La revista hi serà present amb dues sessions de les CONVERSES ENDERROCK (Pau Riba & Mine! i Pi de la Serra & Sanjosex) –unes trobades musicals entre músics de diferents generacions que es realitzaran al llarg de tot l’any 2013–, dues antologies –una exposició fotogràfica de les millors sessions de portada i una selecció dels millors videoclips dels darrers 20 anys– i altres sorpreses encara per revelar.

Girona, doncs, és capital per entendre la realitat de la música i de la cultura catalana de la segona dècada del segle XXI. Barcelona, si bé juga un paper central com a epicentre en la creació, difusió i producció de la cultura catalana, no té sentit si la concebem aïllada de la resta del país. Un país per al qual s’obren grans reptes de futur.

Arxivat a: Dies i dies