El festival d'enguany ha estat el més concorregut de la seva història: 28.000 persones, segons la promotora RGB i l'Ajuntament de Lleida, coorganitzadors de l'esdeveniment, han participat d'alguna de les activitats del Senglar Rock: ja sigui dels concerts del Senglar Ciutat, que van celebrar-se a Lleida la setmana prèvia al festival i van reunir fins a 8.000 persones, ja sigui al recinte de les Basses d'Alpicat, on s'han celebrat els concerts més multitudinaris durant tot el cap de setmana. Dissabte va ser la jornada més concorreguda: 10.000 persones, segons ha informat l'organtizació de l'esdeveniment, van acudir al Senglar per seguir els concerts de Patti Smith i Lax'n'Busto, que van ser els més multitudinaris conjuntament amb el que va oferir Obrint Pas el divendres.
Història viva del rock
La rockera nordamericana va realitzar el millor recital amb diferència de tot el Senglar Rock. Amb una banda extremadament potent i l'actitud punk que la caracteritza, Patti Smith no va defraudar les expectatives i va desgranar un repertori que hagués aixecat qualsevol festival: amb clàssics com "Because the Night" i "Power to the people", i amb un bis final amb una versió de "Gloria" que va satisfer al públic majoritàriament adult que va seguir el concert: història viva del rock.
Els Lax'n'Busto van realitzar un concert tan concorregut com el de Patti Smith, però que va ser seguit per un públic més jove. Pemi Fortuny i companyia, fidels a la seva cita ineludible al Senglar, van interpretar tots els seus clàssics amb la vitalitat a la que ja ens tenen acostumats. És una sort tenir una banda com els Lax'n'Busto en actiu, que sense gairebé ni voler-ho, estan apunt de complir 19 anys a la carretera: més història viva del rock, en aquest cas, del rock dels Països Catalans.
Valoració molt positiva
Xavier Fortuny, director del festival, destaca que "és positiu que poguem veure junts en un mateix esdeveniments artistes com Patti Smith o Ocean Colour Scene amb grups catalans com Lax'n'Busto". Segons Fortuny, "això ens ajuda a veure que potser no estem tan lluny dels grans mites del rock". El canvi d'ubicació ha estat un dles factors més positius: “aquest canvi ha estat un repte àmpliament superat i el creixement sostingut del festival es manté”. Si en alguna cosa ha estat d’acord tothom que ha trepitjar aquesta setena edició del Senglar Rock ha estat en la bona elecció de l’espai, un gran parc amb nombrosos racons i espais diferenciats amb ombres, gespa i arbres per tot arreu que s’allunya de la polseguera i les inclemències solars que es vivien a Montblanc.
El director del Senglar ha destacat que, de cara a la propera edició, s'hauran de millorar algunes aspectes d'infraestructura, com per exemple el solapament de so entre alguns dels escenaris petits. En aquest sentit, cal no oblidar les contínues queixes dels grups per deficiències en el so i la coincidència d’actuacions fins al punt que l’actuació del mallorquí Joan Miquel Oliver es va veure fortament afectada per la de Dept. o els punks The Rippers a qui van disminuir el so dràsticament quan la Incredible String Band van començar la seva actuació.
El regidor de cultura de l'ajuntament de Lleida, Xavier Sàez, ha destacat l'assistència de públic al festival com a "notable" i ha posat una "matrícula d'honor" al seu comportament. En els tres dies que ha durat l'esdeveniment no s'ha registrat cap incident remarcable. Sàez ha lloat la tasca de la promotora RGB, organitzadora de l'esdeveniment: "fa falta més gent que treballi amb visió de país i amb aquest nivell de qualitat".
.gif)
.png)
