En aquella ocasió, el Teatre Le Triannon va ser escenari d’una col·laboració inèdita entre dues generacions que consideren inseparable música i reivindicació. Llach va convidar als vocalistes de Zebda a interpretar una particular versió de “L’estaca”, amb un perfil més acústic i relaxat del que practicava Zebda. En aquell concert, Llach també va cantar en un tema de Mouss et Hakim.
Ou le contraire
El concert de Mouss et Hakim servirà per presentar a Barcelona el disc Ou le contraire (2005), la seva primera aventura en solitari, on un cop aparcat el projecte Zebda, evolucionen sobre la base que sempre han desenvolupat: rap, hip-hop, sons magrebins i rock festiu i reivindicatiu. Ja van actuar al Senglar Rock de Lleida en un concert dels més rodons que es van poder veure. La solvència, doncs, està contrastada.
“L’estaca” de Llach ha estat un tema habitual del repertori de Zebda. Curiosament, no està inclosa en cap disc oficial del grup, sinó en el treball Motivés, realitzat conjuntament amb altres músics de Tolouse per donar suport a la candidatura electoral d’esquerra alternativa amb el mateix nom. En aquest disc recuperaven temes revolucionaris de diverses èpoques i països, com “El paso del Ebro”, “Hasta siempre” o “Nicaragüita”.
En el mateix escenari de els dos occitans actuaran també Black Baudelaire, un grup de rap multiracial del barri del Raval, Kaizers Orchestra, un dels grups eslaus amb més projecció, i La Phaze, un col·lectiu musical germà de Zebda que està causant sensació en els cercles alternatius de l’Estat francès.
.gif)
.png)
