La tria

Bel Olid: «Si sento una cançó més de tres vegades, me n'aprenc la lletra de memòria»

L'escriptora i traductora tria deu cançons que passen sovint per la seva vida

A la selecció hi trobem des de Whitney Huston fins a Les Sueques passant per Javier Krahe

De cinc en cinc, la vida musical d'Anna Bertran

| 30/03/2017 a les 18:00h

Bel Olid
Bel Olid | Adrià Costa / Nació Digital
Sempre és interessant que una persona de lletres et faci una selecció musical, perquè l’univers líric que et proposarà segurament traspassarà fronteres. Bel Olid és una dona de lletres en majúscules, traductora i, per tant, coneixedora de ni més ni menys que de sis llengües. Per si no n’hi hagués prou, també porta anys en la docència universitària, però pel que és coneguda és pel seu vessant com a escriptora. Aquest 2017 ha publicat tres llibres: Viure amb Hilda (i els seus inconvenients) (Estrella Polar) –amb la il·lustradora Mercè Canals–, Feminisme de butxaca (Angle Editorial) i Vides aturades (Ara Llibres). 

Li hem demanat 10 cançons vitals, posant la mirada en els àmbits on se sol moure la mataronina.



1. Cançó que hagis conegut arran d'haver traduït de l’alemany:
“Für mich soll’s rote rosen regnen” – Hildegard Knef 



Hildegard Knef va ser la primera actriu a mostrar-se nua en una pel·lícula alemanya. Va respondre a l'escàndol que va causar l'escena dient: 'No sé per què us esgarrifa tant veure una dona despullada en un país que ha estat capaç de crear Auschwitz'. La seva versió de “Mackie Messer”, de Bertolt Brecht, també m'agrada molt.”

2. Cançó arran d'haver traduït de l’italià:
“Un giorno di settembre” – Giacomo Sferlazzo



“En un festival de literatura vaig conèixer Giacomo Sferlazzo, un cantautor de Lampedusa amb una música molt potent. D'ell vaig traduir 'Un giorno di settembre', que va cantar en català a Malta. Les seves cançons tenen una barreja de dolor i humor que em fa molt de bé en dies grisos.”

3. Cançó arran d'haver traduït del francès:
“Ne vous mariez pas les filles” – Boris Vian



“M’agrada molt la interpretació de Michèle Arnaud. Com Sferlazzo, barreja la crítica social amb el sentit de l'humor i té aquest toc dels anys 60 que m'encanta.”

4. Cançó arran d'haver traduït de l’anglès:
“I Will Always Love You” – Whitney Huston



“Quan tenia 14 anys estava totalment enamorada de la noia més guapa de la classe, una repetidora molt gamberra que evidentment no em feia ni cas. Un dia em va demanar si li podia traduir "I Will Always Love You", de Whitney Huston. Per increïble que sembli, la vaig escoltar mil vegades per poder-ne treure la lletra i satisfer l'única demanda que em va fer en tot el curs. Vaig escriure la traducció en un paper quadriculat, amb tan bona lletra com vaig saber fer, i li vaig donar als vestuaris del gimnàs, ella en sostenidors, jo morta de vergonya.”

5. Cançó arran d'haver traduït del castellà:
“No todo va a ser follar” – Javier Krahe



“Amb poques cançons he rigut tant com amb aquesta de Javier Krahe. I té tota la raó, de tant en tant cal anar al banc, plegar mitjons, comprar el pa...”

6. Cançó arran d'haver traduït al català:
“M’agrades bastant” – Les Sueques



“Em porta bons records. Té un aire de 'ei, que sí, que d’acord que m’agrades, però no n’hi ha per tant' que m’encanta.”

7. Cançó que creguis que expliqui bé la problemàtica de gènere que vivim:
“Soy una butch” – La tia Carmen



“La problemàtica no és de gènere, és masclista. M'encanta aquesta cançó perquè parla d'una dona que desafia les expectatives de gènere (i fins i tot té una amant al Komando Scum, que sempre és digne d'admiració!).”

8. Cançó de la qual podria sortir un llibre:
Qualsevol de l’Ane Brun



“De totes, oi? Potser algun dia voldria escriure un conte (segurament no tot un llibre) sobre alguna cançó d’Ane Brun, que suggereix històries corprenedores sense desplegar-les del tot."

9. Cançó de la qual t’alliberis de la lletra i només necessitis la música:
Qualsevol de Satie.



"En sóc incapaç. Si sento una cançó més de tres vegades, me n'aprenc la lletra de memòria, no tinc escapatòria. Per alliberar-me de la lletra, escolto música que no en tingui. Satie m’acompanya molt".
Especial: La Tria
Arxivat a: Enderrock, El selector, Les Sueques, llistes, feminisme, llista, Bel Olid, la tria

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.