Una bomba de rellotgeria

Des de fa setmanes anem a notícia transcendent per dia. Però per sota d’aquesta capa contínua de canvis, n’hi ha d’altres que es van gestant a foc lent. Un d'aquests, i sembla que ja faci una eternitat, va ser la intervenció dels comptes de la Generalitat que es va posar en marxa el dia 15 de setembre per part del Ministerio de Hacienda. El decret no només agafa pel coll el govern català, sinó que quasi 300 entitats, que van des del món cultural fins a la gestió forestal, la recerca científica o la gestió de residus, perden la seva capacitat de decisió.

Jo puc parlar només del que conec, que és el món de la música clàssica, però podeu extrapolar aquests efectes a molts altres àmbits de la nostra vida quotidiana. Sense anar més lluny, la setmana passada vaig cantar en un concert en què, fins tres dies abans, no va quedar clara la viabilitat del projecte, i hi havia més de 50 músics involucrats, entre instrumentistes, cor i solistes. Dos dies després, se’m va comunicar la cancel·lació de dos concerts emparaulats pel març del 2018 per culpa del finançament econòmic. Estan passant coses.

Aquestes coses són que ja comencem a viure l’ofec econòmic que es plasma primer en els concerts i actuacions programats per entitats petites; però el Santcristo gros començarà a aparèixer els propers mesos. Em refereixo a les programacions de les properes temporades d’equipaments culturals grans i que no saben quants diners tindran de l’administració pública per confeccionar les produccions. Si no és així, que surti algú i em desmenteixi.

I ja sabeu que no poder planificar amb temps porta a temporades més austeres, contractacions d’un dia per l’altre, programacions erràtiques… En resum, menys feina per a tots els artistes i tècnics, potser més mal pagada i, sobretot, un empobriment del nivell cultural. Què estem esperant per agafar el toro per les banyes, desempallagar-nos d’aquest ofec i començar a decidir per nosaltres mateixos?