Músics i Cellers

Miquel Abras i Gemma Roig, una conversa entre copes

El músic i la sommelier empordanesos protagonitzen la segona conversa de 'Músics i Cellers'

Rusó Sala i David Molas: Els vins d'Eduard Toldrà

| 27/03/2018 a les 18:40h
Arxivat a: Enderrock, músics i cellers, vins i cançons, Gemma Roig, Miquel Abras, celler mas llunes, revista
Miquel Abras i Gemma Roig
Miquel Abras i Gemma Roig | Juan Miguel Morales
L’esperit empordanès impregna les cançons del bisbalenc Miquel Abras i els vins del Celler Mas Llunes, de Garriguella. Són creacions artesanals, elaborades amb molta cura per tots els detalls i amb la voluntat d’emocionar amb el tast. Sempre buscant una veu i un gust ben particulars.

El celler Mas Llunes és a una de les entrades al poblet de Garriguella, a l’Alt Empordà. L’hem visitat amb el cantant Miquel Abras, que l’any passat va presentar amb veu trencada i guitarra acústica l’àlbum La vida en un sospir (Música Global, 2017), i ens ha rebut la sommelier Gemma Roig, que fa pocs anys que treballa al celler familiar, però que hi aporta joventut i encomana la seva passió per les vinyes i el vi. A l’hivern els ceps estan ben pelats i és quan s’aprofita per esporgar-los i deixar-los a punt. Hem visitat les vinyes mentre Roig explicava les característiques d’un terreny amb sòl de pissarra com el seu o les diferències en la producció de raïm entre una vinya jove i una altra de vella. De tornada al celler, ha posat en marxa un audiovisual projectat sobre una taula rodona i pensat per convertir el tast de vins en una experiència multisensorial que perduri en la memòria de l’espectador. “Una manera que la gent et valori és saber diferenciar-te, cosa que també passa amb la música. Amb el tema de l’enoturisme fem visites amb un tast sensorial que hem lligat a una banda sonora i visual. Volem fer un tast diferent per despertar els sentits i que ens apropi a l’art”, determina la sommelier.

La conversa de Gemma Roig i Miquel Abras els ha dut a trobar paral·lelismes entre la música i l’elaboració del vi. “Igual que vosaltres graveu les cançons perquè us agraden, els vins que fem primer de tot ens han de satisfer a nosaltres”, assegura Roig. El cantant ho veu de la mateixa manera i rebla: “I sobretot, cal que emocionin. Si faig una cançó que a mi m’emociona, sé que també emocionarà l’altra gent”. D’alguna manera es posen d’acord que fer vi també és un art: “El vi té un com- ponent artístic. Pots fer mil elaboracions. Cada vinya és diferent i pot donar un vi diferent, però hi ha una part artística que la posem nosaltres: pots triar quan has de collir el raïm, quant de temps l’has de tenir en bota, en quin tipus de bota... Hi ha gent que torna a fer servir àmfores, i nosaltres hem construït un ou de ciment. Cada any provem coses noves. L’any passat vam envellir un vi blanc en aquest recipient però encara no ha sortit a la venda. Segurament serà una novetat de l’any que ve”.

Recuperar les arrels
Fa molts segles que es fan vins i cançons a Catalunya. Després d’anys emmirallant-se en l’estranger, una disciplina i l’altra viuen ara un moment dolç de gran creativitat. “A mi m’ha passat el mateix que a molts altres músics. Hem buscat inspiració en les músiques de fora però a mesura que hem evolucionat hem anat descobrint els músics d’aquí. Jo escoltava The Police, U2... i no va ser fins als 20 anys que vaig descobrir un disc de Lluís Llach titulat Verges 50 (Ariola, 1980), que em va canviar la vida. I més tard vaig escoltar Serrat, Bonet, Raimon... Quan vaig pair-ho i fer-ho servir ja tenia més de 30 anys! Abans semblava que lo de casa era dolent. Ara s’ha normalitzat”, confessa el cantant. La vinyatera hi està d’acord: “Hi va haver una època en què es va plantar molt de cabernet. Ens emmirallàvem en zones de França que tenien aquesta varietat i eren molt reconegudes. Darrerament hem buscat les nostres arrels i posem en valor una manera pròpia de fer vi. Els vins del nostre celler tenen un caràcter diferent dels altres. Són caldos frescos i aposten pel caràcter empordanès, per això treballem sobretot amb varietats tradicionals, especialment carinyena i garnatxa. Però també amb varietats de fora que s’han adaptat al territori empordanès, com el sirà o el merlot, que complementen els nostres vins i hi aporten trets diferents".

Arribada l’hora de les confessions, Abras explica que no hi entén gaire, de vins. “No en soc un expert ni de bon tros, però m’agrada el vi, sobretot el negre. A casa només hi han entrat bons vins perquè el meu pare hi és un aficionat i sempre ha tingut molta cura amb les ampolles.” Per la seva banda, la sommelier també ho té clar: “Escolto música variada, sobretot indie i pop-rock. A l’estiu m’agrada anar a algun concert dels festivals que fan a l’Empordà. L’any passat vaig poder anar al de Txarango i Gertrudis del Sons del Món, i també a alguns de l’Acústica”.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
La Banda del Panda
La Banda del Panda | Arxiu
La desena edició de la festa anual de la Forcat, l'11 de novembre
Quico Pi de la Serra a l'exposició
Quico Pi de la Serra a l'exposició | Xavier Mercadé
El músic barceloní cedeix 115 guitarres durant 10 anys a l'equipament cultural | L'exposició 'Les guitarres d'en Quico Pi de la Serra' conté una mostra de 38 guitarres i es podrà visitar fins al 28 d'abril
Gemma Humet
Gemma Humet | Juan Miguel Morales
El tour serà aquest novembre per les ciutats de Zuric, Lausana i Basilea | A la presentació s'hi visionarà també el documental 'Les cançons del 68'
JoKB
JoKB | Arxiu artista
Estrenem el clip del nou tema que formarà part de l'àlbum visual que està preparant el grup igualadí
Dácil
Dácil | Arxiu de l'artista
Estrenem el vídeo musical d'un dels temes de 'Mamma Shark' | La música iniciarà al novembre una gira pels Estats Units