Micu exposa així la seva filosofia: "M'agrada fer lletres. I a la rumba, amb l'excepció del Gato Pérez, sovint hi predomina l'opció més festiva, lleugera i decantada cap al ball. Però també es pot fer rumba amb un altre aire, fins i tot parlant de coses tristes".
Després d'uns quants anys trepitjant escenari amb Meztuca i d'haver editat un EP produït per Pau Vallvé –on flirtejava amb l'electrònica–, el primer disc de Micu es decanta pels sons orgànics. És per això que es diu La fusta. "La fusta és l'arrel, la guitarra, la base de la rumba", indica. "L'objectiu és fer rumba catalana tradicional però amb un segell propi. Per aquest motiu hem volgut allunyar-nos de la fusió amb la salsa, que predomina en la majoria de produccions del gènere."
Micu, per contra, mira cap al pop i fins i tot la música brasilera. El productor Quim Ramos hi ha aportat una aproximació als ritmes brasilers a base de pandeiros, tamborins i un cavaquinho (guitarró portuguès): "La connexió rumbera amb el Brasi és clara i interessant".
.gif)
.gif)
