Si tocar al Teatre Grec ja és prou especial i únic per a qualsevol grup, Blaumut hi tenen història. L'any 2013 hi van presentar el seu primer disc, El turista (Picap, 2012), quan tot just començaven a fer-se un lloc en l'escena catalana. Quatre anys després, s'han retrobat amb l'escenari idíl·lic barceloní, preparats per demostrar que segueixen elaborant bones melodies. 

El concert d'aquest diumenge 10 de juliol va durar dues hores llargues i la banda va defensar més d'una vintena de cançons, centrant-se en el nou disc, Equilibri (Música Global). Amb una posada a escena minimalista amb el triangle com a nou símbol de Blaumut al capdavant, la il·luminació va embolcallar un repertori divers que es mou entre una nova sonoritat més rockera i els arranjaments més clàssics de corda.
 
Com al disc, el concert va començar amb "Atlàntida", seguida de "La vida moderna dels déus" i "De moment". El públic havia estudiat bé el nou àlbum i en corejaven algunes cançons, com la història imaginada del majordom del quadre The Singing Butler de Jack Vettriano, "21 botons".

L'acústica del Teatre Grec és molt agraïda i tots els matisos de les cordes, les percussions i els baixos es percebien a la perfecció. La tranquil·la "Ara que tot va bé", l'himne a "l'home que va inventar el riure", tal com va presentar el cantant Xavi de la Iglesia el seu himne a "Chaplin"; un dels seus clàssics que no cal presentar, "Les 7 i quart", i "Quart de lluna minvant", per acabar un inici captivador. 
 
I amb el concert encarrilat, el violinista Vassil Lambrinov va saludar els seus seguidors, que ja saben que no es pot estar sense dir res. Era l'hora d'un parell de clàssics més: la naïf "Only you" i els aires pop de "Tornarem a casa".

"Ara farem un tema que mai fem als concerts però que sempre ens demaneu", va avisar De la Iglesia. I algú del públic la va encertar de seguida, era l'hora de "Simplement". El quintet es va reunir a primera línia per interpretar-la en acústic, preludi d'un dels moments més emocionants de la nit. 

La raó per la qual Blaumut van poder actuar al Grec l'any 2013 va ser una aposta del director artístic del festival, Pere Anglada. Es van conèixer en un bar de casualitat i va quedar meravellat amb un dels seus videoclips. Per al concert d'enguany, els va fer una petició personal que ells van traslladar a l'escenari encantats.
 
El disc Equilibri s'acaba amb "El camí dels elefants", una peça instrumental que evoca una banda sonora de pel·lícula. Per portar-la a terme, Blaumut va convidar a l'escenari una secció de cordes de l'Orquestra Submarina, el conjunt de músics que els va acompanyar a l'estudi de gravació. S'hi van quedar per interpretar un dels temes que contenen l'ADN de Blaumut, "A peu". 

Seguint en el moment més clàssic de la vetllada, van quedar sols a l'escenari el violinista i el violoncel·lista Oriol Aymat per demostrar que venen del món de la clàssica. Van interpretar una peça de Bach amb els assistents ben atents, com en qualsevol altra peça del repertori. 

Superat l'equador, va ser el torn de "Pa amb oli i sal", "Demà", "Equilibri" i "Houston", on entre el públic es podia veure el productor del disc, Marc Parrot, cantant-ne els versos orgullós de la feina feta. 

De nou amb l'Orquestra Submarina, una altra peça instrumental, aquest cop "El pont de l'Accademia", que va precedir el tram final: "Vent que mou el temps", "Previsions d'acostament" i "El primer arbre del bosc".

I amb un públic emocionat i conscient que ja arribava el final, Blaumut va trencar la barrera entre l'escenari i les cadires i es va situar al bell mig de les grades per tancar la nit amb una versió en acústic de "Bicicletes".