actualitat

Les III Jornades Professionals posen de relleu la complicitat del sector musical dels Països Catalans

Ahir es va celebrar la tercera edició de les Jornades Professionals, en el marc dels Premis Enderrock de la Música Balear

[En directe] Jornades Professionals de la Música Balear

| 26/11/2020 a les 14:30h
Especial: Actualitat
Arxivat a: Enderrock, Jornades professionals, PremisEnderrock 2020
Imatge il·lustrativa
Ahir dimecres 25 de novembre es van dur a terme les terceres Jornades Professionals organitzades pel Grup Enderrock a Palma. Una trobada virtual que va reunir professionals destacats: per una banda, mànagers i promotors; en una segona taula, tècnics culturals i responsables polítics i, per últim, músics i artistes, que conformaren la darrera taula.
 
Solucions a la crisi de l’ecosistema musical
La jornada es va dividir en tres sessions. Per encetar la tarda, la periodista Helena Morén va moderar la trobada de  mànagers i promotors on participaren Àngel Pujol (Manàngelment Musical), Xavi Pasqual (PromoArts), Joan Gregori Maria (Fira Tro’VAM i Pro21) i Josep Maria Fita (Es Claustre).


Des de València, Joan Gregori Maria va destacar la importància del fet cultural, la idea de la cultura com a vertebrador social apuntant que “la cultura és clau en la sortida de la crisi, els concerts entesos com espais protocolaritzats formen part de la solució a la pandèmia davant d'espais com terrasses de bars i cases privades”. Seguint amb la idea, el mallorquí Àngel Pujol apuntava “com és de necessari un marc jurídic des d’on poder dur a terme aquest fet cultural”.

Els quatre ponents destacaren la fragilitat del sector i com s’han vist les costures de la indústria amb l’esclat de la pandèmia. Xavier Pasqual destacava com el sector “s’ha humanitzat encara més amb la crisi” davant d'un estat previ molt centrat en el desenvolupament econòmic i no tant en el desenvolupament emocional. El confinament fou un temps de reflexió i sobretot de superació.

Josep Maria Fita, des de Menorca, apuntava una dada clau: “Aquesta crisi ens ha fet posar l’accent sobretot en el treball del territori i el foment de l’escena local”, tot deixant notes positives, “hem vist el compromís entre els artistes, mànagers i promotors per dur a terme música en directe enmig de la pandèmia”. Els ponents destacaren que no es parteix de zero i com d’important és la unió sectorial per reivindicar millores com, per exemple, l’anhelada posada en marxa d’un Estatut de l’Artista.
 
Polítiques i eines de suport institucional
En la segona taula es trobaren cinc representants de les institucions culturals més rellevants dels Països Catalans, Xavier Cester (Institut Català de les Empreses Culturals), Marga Landete (Institut Valenià de la Cultura), Xavier Barceló (Institut d’Estudis Baleàrics) i, a nivell municipal, Dani Granados (Ajuntament de Barcelona) i Miquel Àngel Contreras (Ajuntament de Palma).


En la primera roda d’intervencions els ponents exposaren els paquets de mesures que cada institució va implementar durant i després del confinament. Des de l’IEB, el tècnic en cultura, Xavi Barceló, destacava l’esforç de l’Institut en l’adaptació de les seves línies d’ajut i en la creació d’una nova línia centrada en els creadors, el nou ajut a la creació.

Des de València, Marga Landete, directora adjunta de l’Institut Valencià de la Cultura, exposava com “la Mesa de la Cultura Valenciana ha estat una eina de diàleg entre tot el sector”. En aquests sentit, l’IVC ha fet també un esforç econòmic important incrementant fins a un 78% les ajudes dedicades a la producció fonogràfica, sales i festivals durant la pandèmia, mantenit el 90% de les produccions pròpies, arribant a la mobilització de 4,1 milions d’euros.

Xavier Cester, delegat de cultura de l’ICEC, aclaria en la seva intervenció els passos de la institució catalana. “Vam fer diagnosi, diàleg amb el sector i posteriorment creació d’eines excepcionals”. L’entitat catalana va mobilitzar un total de 16 milions d’euros en ajudes destinades al sector cultural, del que l’àrea de música s’emportà un 20% per a ajudes focalitzades per una banda a cobrir despeses estructurals de les empreses afectades i també per facilitar l’obtenció de préstecs, gràcies a la intervenció de l’Institut Català de Finances.

Pel que fa a la política municipal, Miquel Àngel Contreras, director General de Música i Arts Escèniques de l’Ajuntament de Palma, destacà el compromís de l’Ajuntament en no suspendre cap activitat cultural programada durant la pandèmia. Dues setmanes després del decret de l’estat d’alarma, l’Ajuntament posava en marxa un pla de xoc centrat en el foment de la contractació d’artistes locals, la creació de nous cicles culturals conjuntament amb la recuperació, per exemple, d’esdeveniments culturals simbòlics per a la ciutat com el festival Cançons de la Mediterrània, el Festival de Jazz de Palma o el mític Concurs de Pop Rock, recuperat aquest 2020. De fet, Miquel Àngel Contreras va anunciar la construcció de locals d’assaig municipals. Una demanda històrica del sector musical palmesà.

Lluís Gendrau donava pas a Daniel Granados, regidor de Drets Culturals de l’Ajuntament de Barcelona, que posava el focus que “les institucions culturals tenim l’obligació d’innovar no només de gestionar”. Un fet que durant la pandèmia s’ha pogut exemplificar en l’Ajuntament de Barcelona. Es va dur a terme un nou cicle conjunt amb l’ASAAC, el Sala BCN, al pati d’armes del castell de Montjuïc. Fent un gran esforç es van dur a terme El Grec i les festes de la Mercè, tot complint amb les mesures sanitàries. Tant l’Ajuntament de Barcelona com el de Palma han estat exemples per a altres ciutats pel que fa a la valentia de programar i mantenir programacions emblemàtiques pels ciutadans tot afavorint l’accés i la participació a la cultura, entès com un dret inalienable de l’ésser humà. Daniel Granados acabava: “és necessari tenir una doble mirada, a curt termini i a llarg termini. La crisi provocada per la pandèmia ha demostrat que els mals del sector no són conjunturals si no estructurals i cal esmenar-los per poder mirar cap al futur”.
 
Suport a la creació de músics i artistes
La tercera taula rodona moderada per la periodista Marta Terrasa, va ser inaugurada pel director de l’Institut d’Estudis Baleàrics, Mateu Malondra. En la seva intervenció, Malondra introduí el nou ajut a la creació posat en marxa per la institució balear. Una ajuda centrada en la investigació i la creació d’una obra artística i que finalitza en els creadors, la baula més feble de la cadena.


Pel seu costat, els músics Pau Alabajos del País Valencià, Guillem Arnedo de Catalunya i Clara Fiol, Baaldo i Joana Pol (Donallop) van posar damunt la taula les demandes dels artistes i músics de l’escena. Pau Alabajos va exposar com “durant la pandèmia els músics han estat serveis essencials”, tot i el fet de ser un sector ja de per si precaritzat, amb la pandèmia s’ha fet visible encara més la inseguretat que provoca no tenir un marc de drets laborals regularitzat.

Guillem Arnedo ha estat protagonista en la creació del sindicat Unión de Músicos que aplega tretze associacions de músics de tot l’Estat espanyol. En la radiografia feta per l’entitat es posava de manifest la necessitat de crear xarxa i sobretot la urgència de la posada en marxa de l’Estatut de l’Artista.

Clara Fiol destacava les Jornades Professionals i la Gala dels Premis Enderrock de la Música Balear com un punt de trobada per a fer xarxa entre els músics, artistes i professionals del sectors. Baaldo va destacar la necessitat d’acció per part d’institucions i sector, així com va posar accent en la desigualtat d’oportunitats per part d’artistes a l’hora de la contractació durant la pandèmia.

Joana Pol (Donallop) posava el focus en la necessitat del diàleg continu entre artistes i institucions, ja que, com dèiem, els artistes són la baula més feble de la cadena de la indústria musical. El denominador comú de la taula es va centrar, doncs, en la necessitat de fer xarxa, d’unir-se, d’una vegada per totes, per abordar conjuntament les dificultats que troben els creadors, els artistes i els músics en un sector ja de per si precaritzat.
 

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.