L'expectativa pel nou disc d'El Petit de Cal Eril, després de l'èxit aclaparador d'Energia fosca (Bankrobber, 2019), ha estat alta. El primer senzill que en va descobrir, "Cauen les estrelles", ja acumula 40.000 visualitzacions a YouTube i quasi 100.000 reproduccions a Spotify. Després d'estrenar-lo en primícia dimecres al Mercat de Música Viva de Vic en la inauguració de l'edició d'enguany, avui Joan Pons i companyia descobreixen definitivament N.S.C.A.L.H (Bankrobber, 2021): nou peces amb l'habitual poesia i dolçor, però amb espai per a l'experimentació amb nous vernissos de sonoritat o llengua. Les desgranem una per una, en concepció i significat, amb Pons.

1. "Cauen les estrelles"
"Moltes vegades, quan miro al cel de nit, veig les estrelles i tinc la sensació que estan caient sobre nostre, o que nosaltres estem anant directament cap a elles. La cançó surt d’aquesta imatge supergràfica, sense cap pretensió ni metàfora amagada. Amb la frase de ‘milers de vides que he perdut, milers de vides que he viscut’, pensava que nosaltres som una mena de vehicle de milions de vides que canvien de forma: no hi ha lloc per a totes les vides que hi ha hagut al llarg de la història de la humanitat, per això entenc que és com una mena de procés de reciclatge."


2. "Cap a tu"
"Aquest 'tu' a qui es dirigeix la cançó no és una persona física -rarament quan dic 'tu' penso en una persona-. Considero el 'tu' com una nebulosa. No el podria dibuixar, i si ho hagués de fer, ho dibuixaria com milers de puntets que si els mires de lluny semblen una taca negra, però si t’hi apropes molt, veus que són petits píxels."


3. "Quan estic amb tu"
"Em remet molt als primers discos d’El Petit de Cal Eril, i quan la vaig ensenyar a la banda van coincidir que era 'molt old school Eril' [RIU]. És una cançó en 3/4, que ja no en fem mai o si en fem ho camuflem molt, i en aquesta, en canvi, és molt obvi. Em va agradar molt quan em va sortir, perquè era molt directa, molt curta i molt intensa. I ara que la comencem a tocar en directe, és molt divertit, perquè no en tenim cap de tan ràpida: fa la sensació que és com un caramelet. La cançó és bastant d’amor, i aquí sí que el “tu” és una persona...".


4. "Ara o mai"
"Aquesta cançó es va construir en un moment, les paraules es van posar a lloc de seguida entre elles. Crec que vaig començar amb la imatge de l'espasa enfonsant-se a la neu -que no tinc ni idea d'on va sortir!-, i després em va venir al cap el tema de l''ara o mai' i del temps... En aquesta cançó veig algú que no vol entrar en el sistema del temps tal com està establert, algú que no vol que li diguin com viure el temps, com passa, com s'ha d'aprofitar o com és el temps. És algú que vol triar la seva manera de viure els moments. El clip -com també el de "Cauen les estrelles"-, en si mateix ja és difícil de col·locar en el temps, perquè volíem que fos temporalment confús. Si l'haguessis d'inscriure en una data, et costaria o posaries dues dates totalment diferents, 1430 i 2323, en el mateix videoclip [RIU]."


5. "Non tornerai"
"No parlo italià, però he escoltat molta música italiana, que per mi és referencial. No sé com coi em va sortir construir una frase en italià, però vaig pensar que li donava un to encara més melancòlic a la cançó, i em va semblar divertit per experimentar-hi. A més, l'ha corregida Valentina Risi (Valentina & The Electric Post), que és companya del bateria del grup i que també hi fa les segones veus. La lletra parla d'aquells moments que et passa alguna cosa que et sembla superimportant, sigui superpositiva o molt trista, i sents que per tu això està canviant el món. Però el món en realitat no nota res, tot continua igual, i el sol surt com sempre."


6. "Les hores"
"Aquesta cançó és un bon exemple de la importància que tenen els greus en aquest disc. Per mi és un punt diferencial entre aquest àlbum i l'anterior: és més profund, més gruixut quant a sonoritat. El tema tracta sobre el mimetisme de les persones... la sensació que et transformes en altres persones quan estàs molt amb elles. I és recíproc: a vegades un t'estira cap allà, i a vegades és a l'inrevés, i tu estires algú cap tu. És curiós anar-se convertint en altres persones...".


7. "Cada dia surt el sol"
"La vida, el món, la natura, el sistema cel·lular… és molt precís. És molt perfecte, però hi ha un component de sort: hi ha tantes coses que ho poden destarotar tot... La vida és perfecta, però ull, perquè també té les seves corbes."


8. "Las cosas que creo"
"És la primera cançó que vaig escriure, i la primera que he fet en castellà. La primera frase que em va sortir va ser 'Intuyo que fui' i a partir d'aquí vaig construir tota la cançó. No sabia si incloure-la al disc, però després vaig veure que quedava molt ben integrada a nivell de so i de concepte. En realitat està superrelacionalada amb la resta de temes. Hi poso en qüestió que totes les coses que penso, crec o estimo es dilueixen davant meu. Pots agafar les coses i la vida, però allò que estimes, i allò en què creus, després es desfà... és com una boira."


9. "No sabràs com acabarà la història"
"Quan vaig fer aquesta cançó, la vaig pensar per tancar el disc. Després la vam intentar moure d'ordre, però jo no ho veia: havia de ser l’última, perquè trobo que així és bastant cíclic, tot agafa sentit. Parla, precisament, de lo cíclic del temps, sigui la gran història de la humanitat, la teva història, o la història d'una petita formiga. Mai saps ben bé el que estàs vivint, no saps ben bé el que està passant ni el que et passarà. És molt emocionant."