cròniques

Allò que ni la pluja va poder aturar a Vic

Ahir es va acabar l'edició d'enguany del Mercat de Música Viva de Vic amb concerts d'artistes com Magalí Sare i Manel Fortià, Power Burkas, Cala Vento o Zoo

També hi van actuar, com a part de la gira que fan aquest mes, els guanyadors del concurs Sona9 2020

| 19/09/2021 a les 19:00h
Especial: Cròniques
Arxivat a: Enderrock, Les Buch, Magalí Sare i Manel Fortià, actualitat, Sona9, Mercat de Música Viva de Vic, cròniques, mmvv, mmvv 2021, reïna, zoo, cala vento, power burkas, Lles
Zoo
Zoo | Xavi Torrent
Ahir va ser la darrera de les jornades del MMVV després de tres dies de concerts i més de 17.000 assistents. La previsió del temps augurava un dia passat per aigua i amb tempestes elèctriques que amenaçaven anul·lacions. Malgrat tot, i com si el Mercat tingués una mena de pacte amb alguna deïtat meteorològica, la majoria dels concerts es van poder realitzar amb certa normalitat.

A les 18h, la pluja va parar puntualment i amb suficient previsió per poder assecar les cadires de l'escenari de la Jazz Cava. Allà, públic i professionals -i també curiosos vianants- es van congregar per escoltar i gaudir el concert de Magalí Sare i Manel Fortià. El duet va mostrar amb desimboltura i mestria el seu repertori de música tradicional -que en aquesta ocasió no va incloure la polèmica “Les segadores”-reinterpretada amb ulls i sonoritats actuals i des d'una perspectiva jazzística-. “Angelitos negros”, la musicació dels poemes de Blai Bonet -“Havanera lila”- i de Sílvia Moya -“Desplegar-se”-, o “Tonada de Cabestrero” -totes elles incloses a Fang i núvols (Microscopi, 2020)- van ser alguna de les cançons que van interpretar a contrabaix, veu i uns cascavells que Fortià duia al peu, a més de la puntual aparició de la flauta travessera de Sare. Una setlist ben pensada va fer arribar l'eclosió emocional del bolo amb el públic ja escalfat i disposat a obrir-se i deixar-se emportar per “Oleo de una mujer con sombrero” (Silvio Rodríguez), amb una versió amb girs i uns aguts impossibles, o “Testament d'Amèlia”, interpretada amb una completa passió i una Sare transmetent pura emoció amb la veu -tot i les impertinents botzines del trànsit de la plaça de Santa Teresa-. Tant la tria de les cançons com dels instruments fan del duet una proposta especialment arrelada, però la seva interpretació l'actualitza i modernitza. Però una de les coses més especials d'un directe de Magalí Sare i Manel Fortià és el gaudi que ells mateixos viuen sobre l'escenari i que encomanen al públic. El concert no va acabar, però, sense recuperar una de les cançons més populars de Sare, “Venim a aquest món”.
 

Magalí Sare i Manel Fortià al MMVV 2021 Foto: Xavi Torrent


Amb un bon xàfec entremig, a les 19h el temps va tornar a donar treva per deixar-nos gaudir de la canya de Power Burkas a l'escenari Goufone, al parc Bassa dels Germans Maristes. El quartet vigatà -faltant-hi la guitarra del Claudi, que va substituir un teclat-, corejat pels admiradors conciutadans, va tocar alguns dels hits del nou àlbum -Naïf, potser (BCore Disc, 2021)-, com “Vull cotitzar”, “Presentable”, "Autorentat" o l'adient "Diumenge de manifestació al Congost" (que comença amb un "gairebé plovia feia un dia gris"). Tampoc van faltar temes de discos anteriors, com “Decència laboral”, tot i que sí que es va enyorar un dels seus temes més emblemàtics: “Llarga vida al tarannà”. Al seu punk sense escrúpols, els va acompanyar una secció de vents que, amb genialitat humorística, van batejar com 'Power Point'.

A les 21h, al mateix Goufone, el duet gironí Cala Vento va fer-se seva la tarima en un concert especialment brillant. Aleix Turón (guitarra i veu) i Joan Delgado (bateria i veu) van demostrar la seva excel·lència com a instrumentistes, la seva força dalt de l'escenari i el seu poder per connectar amb l'audiència sense grans discursos. I és que de fet, i tenint en compte la brevetat dels concerts del Mercat (d'una hora) i l'amenaça constant de pluja, els músics van preferir parlar menys i tocar més. Van començar ben amunt -i no sense un punt d'ironia en aquests moments convulsos que ens està tocant viure- amb "Un buen año" i quasi sense respirar, van enfilar tot seguit "Isabella Cantó". "Hay que arrimar", "Historias de bufanda" o "Solo ante el peligro" van deixar aleshores bocabadats aquells assistents que descobrien per primera vegada en directe al duet de l'Empordà, però també els ja habituals, amb noves versions de directe més canyeres, i impressionants canvis de ritme. I encara van tenir temps de tocar tretze peces més, repassant tots els seus hits -evidentment, no hi van faltar "Estoy enamorado de ti", "Isla desierta" o "Abril"-i els seus darrers "Teletecho" i "El acecho". El públic entregat -tot i que no està clar si tant com ells ho estavan dalt l'escenari- i dempeus, malgrat la pluja intermitent, van ser mostra de la força explosiva que té Cala Vento en directe i que la seva proposta és de les millors de l'escena en el seu gènere. 

ELS CONCERTS DEL SONA9
Paral·lelament, des de les 18h, van actuar a la plaça dels Màrtis de Vic els guanyadors i finalistes del Sona9 2020: Reïna, Les Buch i Lles. Els tres grups, i com a part de la gira d'aquest setembre que ja els ha portat a les Festes de Santa Tecla tarragonines, i la setmana que ve els portaran La Mercè de Barcelona, van passejar les seves propostes musicals, mostrant la seva evolució i presentant els respectius treballs discogràfics.

Lles (premi Èxit), el projecte del bandautor Lluís Arruga, va ser l'encarregat d'obrir amb la seva experimental proposta, íntima i propera. Amb la nova formació que el va acompanyar ahir -on inclou bateria i baix- l'artista de Collbató va fer guanyar consistència i solidesa a les seves cançons.

Per la seva banda, el terratrèmol de Terrassa, Les Buch, no van deixar indiferent ningú amb el seu potent directe. Comandades per la seva cantant i guitarrista Marina Comelles, el quartet de punk-rock ha evolucionat cap a un rock'n'roll salvatge ple de guitarres i alhora melòdic, tal com es va poder comprovar amb les noves cançons que van presentar i que s'inclouen en el segon EP, Monstres (Great Canyon / Autoeditat, 2021).

I després de la contundència musical de Les Buch, els guanyadors del #20Sona9, Reïna, van suavitzar l'ambient amb les cançons del seu primer disc, Arts marcials (U98 Music, 2021). Pop de cambra, melodies preciosistes i una veu angelical com la de Carme Vives, és la fórmula del grup de Manacor, que va brillar tot i la pluja que va aparèixer durant el concert al Mercat de Música Viva de Vic, i que, tot sigui dit, va contribuir que la seva actuació fos encara més èpica.
 

Zoo al MMVV 2021 Foto: Xavi Torrent



LA DELS ZOO
La nit acabava al gran escenari d'Estrella Damm, a la zona esportiva de Vic. Allà, centenars de persones separades en grups per tanques, per tal de garantir al màxim les mesures sanitàries, van saltar, cantar i gaudir amb el concert d'un d'aquells grups que mai no fallen: Zoo. La banda de Gandia va fer un concert que de ben segur va agradar als seus seguidors més fidels des dels inicis. En una hora i mitja, el grup va dedicar-se a repassar gran part de les seves cançons més victorejades: com "Vull", "Camins", "Correfoc", "Cap per avall" -entre càntics de 'puta Espanya'-, "Esbarzers", "Ventiladors", "Estiu" o "Corbelles". Però evidentment, no podien faltar les cançons més noves, i igualment ja apreses, i per tant, cantades amb devoció per part del públic: "Diània"; "Deixa'm que caiga", amb un discurs pro-salut mental; el preludi "Ei"; "Sereno"; i, és clar, "Llepolies" i "Tobogan". De Zoo se sap que no falla: el seu so treballat, les seves rimes enginyoses, les seves lletres enganxoses i reivindicatives i els seus ritmes ballables són una aposta segura per qualsevol final de festa. Si bé no ofereixen un gran espectacle dalt l'escenari (tot i que van fer alguna tímida coreografia), encara és més cert que tampoc no els cal: les seves cançons ho fan per ells. I la multitud que els espera per corejar-los tots els temes i discursos, i ballar, fins i tot quan segons les autoritats no s'hauria, ho demostren concert rere concert.

D'aquesta manera es va tancar un MMVV resilient malgrat els diversos entrebancs, meteorològics i pandèmics -més enllà dels aforaments controlats i el públic assegut, el Mercat també va haver de canviar l'horari per noves restriccions de confinament nocturn a Osona-. I és que ni la pluja ni la pandèmia han fet aturar el Mercat, que un any més ha demostrat la seva importància acollint més de 600 professionals, en l'àrea MMVV Pro Catalan Arts, i més d'una seixantena d'actuacions presencials -entre les quals, les d'El Petit de Cal Eril o Jansky, en la primera jornada, o Roger Mas, que hi va estrenar el disc- per tota la ciutat, tant per a treballadors de la cultura i programadors com per a públic de tot tipus i edats.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.