El 1991 va ser l'any del boom musical del rock català. Però no només de rock va viure la música a Catalunya, un altre gènere musical va tenir gran protagonisme: la rumba. Faltava un any per als jocs olímpics i Los Manolos estaven en plena efervescència. Feia un any de la mort de Gato Pérez i alguns dels seus músics, encapçalats per Pep Lladó i Rafalito Salazar van muntar una altra banda. “La idea va ser del Pep. En aquella època les furgonetes no eren gaire confortables i nosaltres estàvem cansats de viatges. Vam pensar que amb una banda de rumba en català podríem anar a dormir cada dia a casa. Però el primer bolo que vam tenir va ser a París”, explica Salazar. “Va ser un concert que es deia Hola Barcelona i hi vam tocar Jaleo, Ja t’Ho Diré, Pi de la Serra, i nosaltres. Faltava poc per als Jocs Olímpics i era una mena de salutació que es feia a la ciutat”.

El concert va tenir lloc el 1992 poc després de la publicació d’Això brama (Ariola, 1992), però la història d’Ai Ai Ai havia començat el 1991. “Ens vam trobar, vam començar a fer cançons i vam enregistrar una maqueta per portar a les discogràfiques”, explica Salazar. No va caldre. Quan José Luis de Carlos (productor de Cecilia, Sabina, Kiko Veneno, Manzanita, Lolita, Pantoja, Ruibal, Jurado…) va sentir el que feia el grup els va aconseguir un contracte amb la multinacional Ariola sense que l’haguessin d’enviar enlloc més.


A banda de Salazar i Lladó, el grup va comptar amb la incorporació d’un jove Antoni ‘Sicus’ Carbonell, que es va convertir en el primer cantant del grup. Una de les peces d’aquell primer disc va ser “Sota la palmera”, que va marcar la història de la banda. Rafalito Salazar explica que fins i tot Els Pets provaven so tocant aquesta cançó.

Sicus va marxar del grup i no hi va haver segon disc amb Ariola però la banda va seguir editant: Neguits, angúnies i forats (DiscMedi, 1994), El temps de Sefalina Kaolin (AZ, 1996), Esperit de vi (AZ, 1998), Les millors cançons del mil·lenni passat (El Ventilador, 2007), Lo més gran del món! (Propaganda pel Fet!, 2008) i Liceu Cutxurrumbai (edició digital no oficial, 2013).

En l’actualitat, Pep Lladó també està desvinculat d'Ai Ai Ai. Però Rafalito Salazar resisteix i té a punt un nou disc, que espera poder presentar en el termini de dos mesos. “És un disc que havia de sortir pels 25 anys del grup, però per diversos motius s’ha anat endarrerint. Primer se’m van esborrar unes cançons i les vam haver de tornar a gravar, després va arribar la pandèmia i ens vam quedar sense actuacions…”, es lamenta Salazar. Del nou treball, que ara es dirà 30 i continuem, Salazar té clar que vol destacar una cançó per sobre de les altres: “hi ha una cançó inèdita de Gato Pérez que m’ha donat la seva filla. Es diu “Que no que no” i l’ha produït Joan Garriga i Marià Roch”.

Abans de l'estiu, Pep Lladó va presentar "Brama la fera",  una rumba d'homenatge a Ai Ai Ai amb la participació de tots els cantants que han passat per la formació.