Fa gairebé un mes que el duet de germans cambrilencs Pau i Martí Senserrich va presentar el projecte que tenien entre les mans, Xerrich, amb el senzill "Tenim la mania". Aquell va ser l'avançament de l'EP que avui publiquen, Cants i laments (autoeditat, 2022), on s'inclouen tres cançons més. L'àlbum es podrà sentir en directe el dia 19 de març a Sant Martí de Tous i el dia 9 d'abril a la seva ciutat natal, Cambrils. De tot plegat, en parlem amb ells.
Tots dos teniu altres projectes musicals per separat, i també alguns on col·laboreu plegats amb altres músics. D'on sorgeix la idea de fer un projecte els dos sols i compartir aquest projecte tan íntim?
Tots dos teniu altres projectes musicals per separat, i també alguns on col·laboreu plegats amb altres músics. D'on sorgeix la idea de fer un projecte els dos sols i compartir aquest projecte tan íntim?
Tot va començar fa uns 5 anys, quan el Martí va ensenyar a la família unes quantes cançons que tenia fetes i em van agradar molt. El vaig encoratjar a seguir escrivint i vam decidir també començar amb un projecte acústic on jo l’acompanyava amb el saxo i l’ajudava a gravar les cançons. Just abans de la pandèmia, vam posar fi en aquest primer projecte i durant la pandèmia vam arribar al punt culminant de la nostra creació. Suposo que per necessitat, jo també vaig començar a escriure algunes cançons. És per això, que vam decidir que era el millor moment per posar fil a l’agulla i fer créixer aquestes cançons, definir i posar nom al projecte i entrar a gravar en un estudi.
Xerrich Foto: Cesc Visuals
Els estils dels altres projectes dels quals formeu part tendeixen cap al rock i l'ska. Com és que us heu decantat per caracteritzar Xerrich amb una instrumental electrònica i nostàlgica?
No és que ens hi hàgim decantat, ens ha sortit així. Escoltem molta música, i al nostre cotxe tant pot sonar Alton Ellis com Bon Iver. Quan escrius sense tenir en compte un estil musical en concret, el que fas és deixar-te anar i el que busques és plasmar les emocions que sorgeixen en aquell instant i inevitablement surt el que portes dins. És per aquest motiu que Xerrich ha agafat una sonoritat nostàlgica, perquè les lletres parlen de temes personals i íntims, preocupacions, angoixes, etc. Fem música per poder tirar endavant i per curar-nos les ferides. A part de l’electrònica, que ha sortit així, ens uneix molt el cant coral i els sons més aviat “místics” per l’estada a l’Escolania de Montserrat i els estudis de música clàssica que els dos tenim.
Ser germans significa que compartiu molts espais de la vida, com esteu portant el fet de treballar junts en un mateix projecte?
No és fàcil, sobretot el fet d’estar gestionant tota la sortida de l’EP i concerts nosaltres dos sols. Al final, som persones diferents, amb les seves maneres de fer, els seus egos, i no sempre ens posem d’acord. Tot i això, és bonic, ja que hem tingut la mateixa educació musical i a l’hora de crear cançons i preparar el directe coincidim bastant. A més, cadascú té el seu espai creatiu, i amb això ens respectem molt.
.jpg)
Xerrich Foto: Cesc Visuals
Pel que fa a les cançons, cadascú escriu les seves. Les posem en comú i és llavors quan, si cal, modifiquem i posem els dos la nostra part. Al cap i a la fi, les nostres cançons parlen de temes sensibles i universals que sovint són difícils de compartir i verbalitzar, i encara és més difícil el fet de crear-los conjuntament. Per això, solem fer-ho separats. Per fer la base musical solem estar junts, buscant sons que s’hi adeqüin, i així tenir alguna cançó produïda de forma casolana i més o menys preparada per poder portar una idea ferma en cas d’haver d’enregistrar-les, com ha estat el cas.
Què és el que uneix els quatre temes d'aquest primer EP 'Cants i laments'?
Com diu el títol, aquestes cançons són ben bé cants i laments. A través de la música i les lletres, volem expressar tot allò que ens passa diàriament, tots aquells pensaments que s’estanquen dins nostre i aquelles experiències que ens fan canviar el rumb de la vida o no ens deixen continuar endavant. Cada una d’aquestes quatre cançons és una mena de desig o pregària, un cant o un lament d’allò que ens passa i sentim i que ens és impossible d’expressar en paraules.
Xerrich Foto: Cesc Visuals
Com és que us heu decantat per fer un EP i no per un disc de llarga durada?
Tant de bo haver pogut fer un disc! De cançons en tenim... A l’estudi, de fet, vam entrar amb unes 20 propostes i finalment, en vam escollir quatre. Avui en dia fer un disc no és gens barat i no tenim els recursos suficients per poder fer-ho. Teníem ganes d’entrar en un estudi professional per viure l’experiència de gravar amb un productor i aprendre al màxim possible de l’experiència, però per poder aconseguir-ho, no només vam comptar amb recursos propis dels concerts que havíem fet i d’haver treballat molt l’estiu previ, sinó que també vam rebre el suport de Joventut Cambrils, que ens va atorgar una subvenció per tal de fer-lo possible.
Per què vau decidir donar-vos a conèixer amb el tema "Tenim la mania"?
Va ser una decisió conjunta amb Sinestèsic, que és l’equip que en va realitzar el videoclip. No creiem gaire en com funciona el mercat musical actual i tampoc és que hi entenguem massa, però potser “Tenim la mania” és la més fresca de les quatre cançons de l’EP quant a sonoritat. Per això, vam creure que seria la més adequada per anar acompanyada d’un videoclip.
En cadascuna de les cançons hi ha una pregunta clau que se li planteja a l'oient. A "El món esclata" què voleu plantejar?
La tornada d’aquesta cançó diu: “El món esclata i qui soc jo per buscar la solució? El món esclata i no soc jo.” En un moment on et sents 'ningú', on res està al seu lloc, on tot esclata i els pensaments i el desordre s’apoderen de la teva ment, qui ets tu per posar ordre a tots aquells problemes externs i que no pots arribar a abastar? Val més cuidar-se a un mateix, sentir l’amor propi i l’estima dels que t’envolten i no voler solucionar-ho tot de cop quan res està en ordre.
Té algun perquè el fet que hàgiu iniciat "Fer-se gran" amb un parell de versos en castellà?
Sí, va lligat amb la història que l’acompanya o, si més no, a l’entorn en què succeeix la situació. Solem escriure en català, però sovint el fet d’expressar el que sentim al moment, sense massa meditació, fa que surtin cançons com aquesta, en dos idiomes.
"Ocell" és una cançó que reivindica la llibertat i on proposeu que siguem com ocells, que volem i mirem endavant. Per a vosaltres, què significa tenir llibertat?
"Ocell" és una cançó que reivindica la llibertat i on proposeu que siguem com ocells, que volem i mirem endavant. Per a vosaltres, què significa tenir llibertat?
Per a nosaltres tenir llibertat és el que estem intentant fer amb Cants i Laments i el projecte Xerrich. Un projecte totalment autogestionat, amb pocs recursos i amb tota l’estima possible, sense cap autoritat. És poder compartir la nostra música intentant escapar de tot allò marcat o estipulat i cantar sentint tot allò que volem expressar, posant tot l’amor possible en allò que fem.
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.gif)
.gif)
