'Rave On' és un títol directe i que us defineix per al vostre primer disc. D’on va sorgir la idea?
Lil Aiden: Com que tot el disc és molt fester vam pensar de titular-lo Party On. Però party ens va semblar una paraula massa comercial per a una proposta underground. I vam pensar que Rave On enganxava mgés [RIUEN].
És un disc pensat per ser escoltat en directe?
L.A: Correcte! La primera idea quan vam començar a gravar les cançons –i encara no sabíem ni que seria un disc– la vam tenir després d’anar a un concert del raper argentí Ca7riel. Vam parlar de com de boja es tornava la penya durant el xou i li vaig dir que volia aconseguir això, que la penya es tornés boja amb nosaltres i gaudir d’aquesta bogeria tots junts. Els temes estan pensats perquè la gent salti.
Després de dos anys de gravar "senzills", finalment heu publicat una "mixtape". Per què?
L.A: Fins ara només havíem publicat senzills, però tots els encaixem en dos discos ficticis, perquè no s’han anunciat mai com un àlbum. Seguint aquesta lògica, Rave On seria el tercer disc. El primer bloc de cançons que vam fer era molt r’n’b, soul... perquè jo, al cap i a la fi, vinc d’aquesta escena. I a partir d’aquí ens hem anat compenetrant més amb l’Efrén per provar un rotllo més underground i hip-hop.
Per tant, el canvi d’etapa que vau anunciar a Instagram té molt a veure amb el nou format estilístic que presenteu amb Rave On?
Efren Kairos: Efectivament, i a més coincideix amb el fet de començar a treballar amb el segell Delirics, que ha estat un pas important. Abans ens ho fèiem tot nosaltres sols, i començar a treballar amb gent que està pendent de tu ajuda molt a avançar en el projecte.
Com havia estat la vostra primera etapa?
L.A: La veritat és que era un merder. Per sort, ara hem entrat en una etapa més professional. He notat molt la diferència d’estar tots dos sols a tenir un equip al darrere que, a més de buscar-nos concerts, també ens aconsella i ens dirigeix en altres aspectes artístics. El món de la música és tan gran i complex que sovint no sabíem cap on tirar ni què fer.
Què us ha aportat treballar amb un segell?
L.A: Ens ha ajudat a entendre moltes coses que si treballes en solitari no hi penses o bé no hi dones importància, i només t’enfoques a fer la teva música. Cada dia ens tancàvem a l’estudi i gravàvem dos temes en una setmana. En canvi a l’hora de definir la nostra imatge, de preparar els directes o de fer la promoció érem súper punkis. Anàvem als concerts sense haver assajat pràcticament gens...
Veniu de mons musicals molt diferents, l’electrònica i el soul i r’n’b. Com ha estat el procés per encaixar i trobar-vos estilísticament com a Bounce Twice?
Com es pot definir el resultat com a duet?
E.K: La meva part musical és una producció electrònica molt més underground i propera a la música tecno, i en canvi la part vocal de la Cris és la més gamberra.
L.A: Al principi fèiem un tipus de música que no ens representava a cap dels dos. Potser estava molt bé, era bonica d’escoltar i tot el que vulguis, però nosaltres som uns trapelles i el que ens agrada realment és passar-nos-ho bé quan podem a dalt d’un escenari.
Com a DJ, Efren Kairos, la producció electrònica ha tingut un paper especial en el vostre format de música urbana?
E.K: És clar, pensa que el món del trap no el tenia gens controlat. Per tant, no havia adoptat ni escoltat cap altra referència anterior. Fem les coses de manera diferent de com ho faria algú que sempre ha escoltat aquest tipus de música urbana.
Les lletres són potents, amb un alt contingut relacionat amb el sexe, les relacions, les ruptures... Quina és la font d’inspiració?
L.A: Les cançons són una forma de trencar les meves barreres amb el món. Les bases m’han evocat a una certa xuleria per enviar-ho tot a prendre pel cul i, a més, soc una persona bastant sexual. La xuleria i les relacions sexuals són dos elements que formen part de la meva manera de ser. Per al disc hem explotat aquest camí perquè en aquest moment de la vida és el que més ens representa.
Amb un plantejament underground, de quina manera voleu arribar al públic?
L.A: Tenim una barreja de sentiments, tot i que per sobre de tot hi ha les ganes. Al final, ens agradaria treure a la llum tota la feina que hem fet i poder compartir-la, però també ens fa por perquè no és una proposta estàndard. Al disc hi ha molts temes que no sonaran a les ràdios perquè són massa underground i, per tant, pot ser que la penya no els entengui.