De l'amistat del cantant Jepi Humet, el trompetista Marc Monzonis i el baixista Marc Garcia va néixer Planeta Nou. Amb la intenció de fer música i veure què en sortia, el grup va anar fent-se més gran amb el bateria Òscar -amb qui Humet ja havia tocat anys enrere-, el teclista Eugeni Corchero i la nova incorporació: el guitarrista Joan González. Avui, la banda egarenca ha publicat el seu EP debut, Planeta nou (U98 Music, 2023), que sota la producció de Ramon Figueras, s'inspira en el pop actual internacional i recupera els sintetitzadors dels anys 80. Parlem d'aquest disc amb la banda.
 


En l'EP s'hi transmet bon rotllo, optimisme i alegria. Són aspectes bàsics dels temes de Planeta Nou?
Per a nosaltres, la temàtica en si de les cançons no és especialment alegre... Moltes parlen de pors, inseguretats o etapes de la vida que hem hagut d'aprendre a superar, algunes no sempre de manera encertada, però que estan vestides de bon rotllo perquè és el que es respira al local entre nosaltres. Si els temes desprenen bon rotllo, és més una conseqüència de com ens portem al local que un objectiu a aconseguir. No sabem si per a bé o per a malament, però hem estat 100% honestos tant amb la manera de fer música com a l’hora de treballar els missatges de les cançons.

"Without You" parla de seguir endavant sense una persona estimada. Hi ha alguna història o persona concreta al darrere de la cançó?
Tots els temes de l'EP expliquen històries personals, així que podríem dir que sí: "Without You" va sortir d'una relació amb una persona en concret. Tot i això, quan vam fer la lletra ens vam centrar més en com enfrontar-se al desengany que al context concret d'aquesta història, perquè al final, el desengany és una part de la vida amb què tots hem de conviure en algun moment. Ens agradaria que cada persona que escolti una cançó nostra pugui fer-se-la seva de manera totalment única, i per això intentem no parlar de manera sobredetallada de les vivències que hem tingut. 

 
A "Com nens petits" parleu sobre amb com el món adult és massa complex i que cal tornar al món dels nens petits per veure que les coses són a vegades més senzilles?
És exactament això! Com tots rondem els 30, comencem a sentir amb més força les preocupacions de la vida adulta. Però després, et pares a reflexionar i t'adones que moltes d’aquestes preocupacions venen de la pressió social per complir certes expectatives. Per això, volem recuperar aquest tarannà que tenen les criatures, mancat de pressions externes. Allò que els mou és allò que els il·lusiona i els agrada. Res de pressions alienes innecessàries: només l’interès propi, amb una dosi d’innocència extra que a vegades també ens aniria bé a nosaltres per oblidar els problemes del món.
  
A la tornada de "Món", hi afegiu diverses pinzellades pròpies de l'electrònica. Com us va venir aquesta idea?
Com que volíem que l’EP servís de carta de presentació del grup i que també fos una declaració d’intencions, hem volgut explorar diferents terrenys perquè no ens sentíem còmodes lligant-nos només amb un estil. Un dels nostres grups de capçalera és Coldplay, i ens hem inspirat bastant en alguns dels seus temes, però intentant fer puzles que generin contrastos que puguin sorprendre. Concretament a “Món” hi ha hagut una feina brutal per part del Ramon -el nostre productor-, amb la cirereta de Greg Mistyshyn al disseny dels sons. Resumint, no podem estar més orgullosos del resultat final!

"Família" és probablement el tema més diferent de tota la resta, on predomina el rock simfònic. Volíeu donar-li aquest toc més èpic en aquesta cançó d'homenatge?
El més complicat era que la nostàlgia no s’emportés tot el protagonisme, perquè la lletra neix de la nostàlgia i d'uns records d’infantesa molt dolços. Per això, el Ramon ens va ajudar a buscar aquest punt d'èpica per a fugir de la tristesa que es pot intuir en la lletra i posar a posar els avis i àvies al centre. Hem volgut convertir el tema en una espècie d’himne. 
 
 
Al final, però, el transformeu el tema en cap a un so més funky i soul.
Volíem que hi hagués una evolució que anés de la mà d'aquest creixement durant la infantesa que evoquen les estrofes. Així que vam optar per començar amb un aire més introspectiu i fer que anés guanyant lluminositat fins al final, que es converteix en una festa. Creiem que va ser definitivament un encert, sobretot tenint en compte els comentaris externs que hem anat rebent. 

Tot i que la cançó es diu "Família", l'heu centrat en els avis i àvies. Per què?
En Jepi ve d’una família força gran, amb molts germans, cosins i tiets, i “Família” va néixer dels seus records d’infància. Una infància en què els millors dels seus records eren amb els avis, perquè constituïen el centre neuràlgic de totes les trobades; sempre hi eren. Tenint en compte que vivim en una societat productiva, despreocupada per les cures i que deixa al marge tot i tothom qui no tingui a veure amb fer calés, creiem que és important recordar a tothom que si no fos pels avis i àvies, no hi seríem. Així que 'potser' els hauríem de tenir més en compte.