La cantant terrassenca Carla Miralda (23 anys) ha estat la segona classificada de la segona temporada d'Eufòria. El seu pas pel programa ha estat lent, sigil·lós i constant. És l'única de les 16 concursants que no ha trepitjat cap cop la zona de perill, però tampoc ha estat nominada com a favorita i el públic l'ha abrigallat en totes les votacions fins a la decisiva votació a la gran final, en què finalment no es va poder imposar a la granollerina Jim. Parlem amb ella del seu pas pel programa i dels seus plans artístics de futur.
 
D'on ve la teva passió per la música?
Des de sempre m'ha mogut sentir música i sentir algú cantar i pensava que jo també volia fer allò. Alhora, però, sempre he estat molt vinculada al món de l'educació i del lleure i al final, segurament és més fàcil triomfar i tirar endavant en aquest sector. Per això, m'he enfocat més per aquest camí al llarg de la meva vida. Tot i això, mai he deixat de banda el meu vessant artístic i sempre intentava fer algun curs o alguna cosa artística un cop a l'any.

Per això et vas presentar a 'Eufòria'?
Sí, tot i que de fet ja em vaig presentar als càstings de l'any passat i vaig quedar com a primera substituta. Si hagués renunciat algú, hauria entrat l'any passat; però com que no ho va fer ningú, al final no hi vaig entrar. Per això, quan vaig veure l'anunci al 324 dels càstings de la segona temporada, em vaig inscriure al formulari instantàniament perquè volia tornar-ho a intentar.

En Carlos també es va quedar a les portes d'entrar l'any passat. Us vau conèixer llavors?
Sí, anàvem els dos junts. Ell també va quedar com a suplent l'any passat i tots dos ja vam signar el contracte i llavors, aquest any tant ell com jo ja sabíem com anava tot plegat. 


Ets molt fan de la sèrie 'Glee' i de l'actriu Lee Michelle. Com vas convertir-te en una gran seguidora de la sèrie?
Fa anys, vaig començar a veure aquesta actriu i, tot i que fa el paper de dolenta, l'empenta que tenia per voler triomfar va fer que es convertís en la meva veu referent. M'ha ajudat a veure que amb esforç i ganes pots arribar a fer moltíssims tipus de cançons.

Al programa, t'has sentit més còmode quan has cantat cançons que t'eren fàcils o amb cançons que t'han suposat un repte?
M'he sorprès bastant perquè en algunes cançons que no eren de la meva zona de confort, al final, com que li havia donat més voltes en ser un repte nou, ho he acabat gaudint més. Les cançons amb què més m'he divertit són les que no eren del meu estil. Fer cançons festives era una cosa que no m'imaginava fent al principi, per exemple, i al final crec que he sorprès fent cançons d'aquest tipus. Crec que tant l'Alèxia, com la Jim, com jo, hem arribat a la final perquè hem sorprès molt. 

I com has viscut la pressió d'estar a 'Eufòria'?
Crec que encara soc poc conscient de tot. He notat que han pujat els seguidors a Instagram, la gent del carrer em mira... Però, la veritat és que crec que està sent més tranquil del que em pensava. No soc una persona que em mengi molt el cap i com que vaig bastant dia a dia, no m'he sentit gens estranya.


T'han afectat els comentaris a xarxes com Twitter?
Quan encara no havia ni començat el programa, ja ens van fer una xerrada recomanant-nos de no mirar xarxes i si ho fèiem, que tots fóssim conscients del que ens trobaríem i que no ens afectés. Tot i que no les he mirat massa, algun comentari o vídeo negatiu que he vist sobre mi, més que deprimir-me em picava i em permetia riure'm de mi mateixa i tenir més ganes de millorar. Quan deien "la Carla és una mica avorrida", pensava que tenien raó, que jo soc així i no pretenc ser cap altra persona. Estic contenta de com he gestionat els comentaris a xarxes.

I com has rebut els comentaris del jurat?
El jurat m'ha ajudat, cada gala, a superar-me. De les finalistes, soc l'única que mai he estat favorita pel jurat i qui sempre m'ha salvat ha estat el públic. Això ha fet que no em relaxés i que sempre pensés que no podia aturar-me i que havia de seguir treballant per a continuar al programa. 

Aquesta segona temporada d'Eufòria ha estat marcada per dones: 5 de 6 dones a la semifinal i 3 de 3 a la final. Perquè creus que les noies heu anat avançant i, en canvi, els nois, no?
De fet, ja vam començar el programa sent més noies que nois perquè érem 9 noies i 7 nois. Però és que la realitat és que en aquest tipus de càstings, sempre hi ha més noies que nois. No sé ben bé perquè… Potser és perquè la societat ja espera que les noies que són artistes siguin cantants i, en canvi, dels nois, menys.

És curiós, perquè en concursos de bandes sol passar l'efecte contrari: normalment hi ha més nois.
Clar, probablement una banda té un estigma més masculí. Però, en canvi, crec que les noies estem més disposades a acceptar el repte que suposa un show on et faran fer de tot i on et posaran el vestuari que ells voldran. L'any passat, recordo que a mesura que anava avançant el programa, quasi sempre, la meitat dels concursants eren nois, i l'altra meitat, noies, perquè fos paritari i això va fer que moltes noies fossin eliminades massa d'hora. Que aquest ja hagi començat el programa amb dues noies més, ja ha estat una declaració d'intencions que el gènere no havia de ser un condicionant, i crec que això també ha traspassat en com s'ha anat desenvolupant el programa. 



Tu toques l'ukulele i la guitarra. T'hauria agradat fer alguna actuació tocant algun instrument?
Crec que no. He tocat la guitarra i l'ukulele perquè he estat molts anys monitora de lleure, i vaig aprendre a tocar-los perquè no volia ser monitora sense tocar cap instrument. Però, realment, ho veig més una cosa de gaudi intern que no per ser una artista que toca la guitarra. 

Què creus que t'ha permès arribar a ser la segona classificada?
Crec que la meva constància, per haver anat sorprenent en les diferents gales i per haver aconseguit ser molt natural sempre. Crec que en un programa televisiu, això es nota molt i és difícil d'aconseguir, perquè la càmera imposa molt. 

Tens clar que vols fer a partir d'ara?
No ho tinc del tot clar. Abans de la final, ja tenia clar que no passava res si no guanyava, perquè el meu objectiu tampoc era treure un disc i, per tant, el premi del contracte discogràfic no era una cosa molt atractiva per a mi. Però tot i que no sigui el meu objectiu principal, tinc moltes més ganes de treure un disc ara que abans de començar el programa. Llavors, pensava que si guanyava li regalaria el contracte discogràfic a algú!


Encara estàs pensant què vols fer, doncs?
Sí, em prendré un temps per acabar-ho de reflexionar amb calma.

A 'Eufòria' compteu amb un equip enorme que us dona suport. Genera una mica de por haver de començar a caminar pel món de la indústria musical sol i sense el suport d'aquest equip tan gran?
Sí, fa una mica de por perquè, tot i que artísticament estic més formada, en l'àmbit de gestió no ho estic gens. Reament, tot el que he après, ho he après aquí, i a Eufòria realment m'ho han fet tot! [RIU] Crec que recorreré a professionals perquè m'ajudin en aquest aspecte. 

I com ha estat la relació amb els companys?
Molt bona. Des que vam saber qui érem els setze concursants, hi ha hagut molt bon rotllo. Depenent d'amb qui et tocava fer segones veus, estaves més amb uns concursants o amb uns altres. Personalment, jo he tingut la sort d'haver pogut coincidir almenys un cop amb els quinze. És cert, però, que ens hem portat més amb els que hem durat més al programa. Allà he consolidat les meves tres o quatre persones de referència: el Carlos, l'Elena, la Sofia i l'Alèxia. Hem estat un grup molt sa i amb zero mals rotllos. 


Amb quina de les teves actuacions et quedes?
Primer, diria "Per la bona gent" de Manel, perquè va ser el primer número que vaig fer que sortia molt del que s'esperava de mi, va tenir una gran rebuda i és de les actuacions on millor m'ho he passat. I després et diria "River Deep Mountain High" d'Ike i Tina Turner. 

Com afrontes el concert al Palau Sant Jordi del 2 de juliol?
Serà el primer cop que cantem sense que hi hagi cap judici ni veredicte posterior. Podrem cantar per cantar i si fem un gall, no passarà res! Però no ho tinc gaire assimilat encara i, fins que no fem els assajos, no començaré a ser-ne conscient.