No acostuma a ser habitual que un espectacle, i encara més quan es tracta del tribut a un músic barceloní, s’estreni a més de cent quilòmetres de la capital catalana. El concert Tot celebrant Tete, que va tenir lloc el passat dissabte a l’Espai Ter de Torroella de Montgrí, va ser una excepció. Un projecte amb títol beckettià que va néixer de la sempre inquieta ment del periodista bisbalenc Pere Pons, com una celebració que feia coincidir el 90è aniversari del naixement del pianista Tete Montoliu amb la publicació del molt recomanable llibre escrit per Pons ‘Round about Tete (Libros del Kultrum, 2023).
 
L’objectiu era ben simple: recordar el llegat de Tete a través d’algunes de les seves composicions, però també d’alguns dels temes que més gaudia interpretar en directe. Com a còmplices, per un costat, el trio format per Ignasi Terraza (piano), Horacio Fumero (contrabaix) -habitual en les darreres formacions de Tete- i Esteve Pi (bateria). Per l’altra, la big band Girona Jazz Project -resident des de fa quinze anys a la gironina Marfà-, sota la direcció del saxofonista valencià Perico Sambeat. Una formació de luxe que va interpretar uns arranjaments inèdits, obra del propi Sambeat, Lluc Casares, Sergi Vergés i Oriol Vallès.
 
Una feina gens menor per a Sambeat, que en els inicis de la seva carrera va coincidir damunt dels escenaris diverses vegades amb Montoliu. El saxofonista va recordar que el seu primer enregistrament discogràfic de jazz va ser en el disc Tete Montoliu & Orquestra Taller De Músics De Barcelona (Taller de Músics, 1997); i que encara recorda la por que va sentir quan el director Zé Eduardo li va demanar fer un solo davant d’en Tete.
 
El concert va començar amb certa fredor -atribuïble al caràcter de novetat de la cita- amb “Blues for Núria”, un original de Montoliu interpretat sota una partitura de Lluc Casares. Del barceloní també va ser el següent arranjament de la nit: “Catalonian Nights”, una cançó escrita pel saxofonista Dexter Gordon com a tribut a Tete Montoliu, i que evoca l’introit sardanístic del flabiol. “Don’t Smoke Anymore”; una altra partitura del pianista cec -aquest cop arranjada per Oriol Vallès-, i que va comptar amb la primera i extraordinària intervenció de Sambeat al saxo.
 
On millor es podia apreciar el talent interpretatiu de Tete Montoliu era en els seus concerts a piano sol, i en el seu recordat trio amb Horacio Fumero i el també desaparegut Peer Wyboris. És per això que la big band va marxar per les bambolines, i al trio de Terraza se li va sumar el saxo de Sambeat ens els següents dos temes de la nit: “Ask me Know”, una composició d’un dels músics més admirats per Tete, Thelonious Monk; i “It’s Alright with me”, una cançó de Cole Porter que va comptar amb la participació a la veu de Laura Simó.
 
La cantant barcelonina va cantar en diverses ocasions al costat d’en Tete; i per deixar-ne testimoni acaba d’aparèixer al mercat el disc Together Again (Swit Records, 2023), que recull el concert realitzat al Festival de Jazz de Calella juntament amb el trio de Tete Montoliu. Un enregistrament que inclou cançons com “A Time for Love”, escrita per Paul Francis Webster i Johnny Mendel -i popularitzada per Bill Evans-, i que aquí va ser interpretada coincidint amb la tornada a l’escenari de la Girona Jazz Project, en un arranjament de Sergi Vergés. “Recit de Cassard”, el tema de Michel Legrand amb lletra de Jacques Demy per a la pel·lícula Els paraigües de Cherbourg (Jacques Demy, 1964) va ser cantat en francès per Simó, amb una altra adaptació de Vergés.
 
La versió arranjada per Sambeat del “Sweet Georgie Fame” de la pianista i compositora Blossom Dearie va posar punt i final a un concert que, tema a tema, va anar guanyant en emoció i intensitat, malgrat pecar de certa manca de ritme en els interludis de cançons.  
 
Però encara faltava la cirereta del pastís, que va arribar com a únic bis de la nit: la lletra que el músic i escriptor Víctor Obiols (Bocanegra) va escriure per a dotar de vida lírica a “Jo vull que m’acaricïis”, possiblement la cançó de Tete Montoliu que més s’aproxima a la categoria d’standard. Una idea preciosa que va comptar amb l’aixopluc sonor ideat per Sambeat, que va transformar-la en bolero, i en una meritòria interpretació de Laura Simó: [Jo vull que m’acaronis / Jo vull que tot m’ho donis / Un somni que és molt tendre / que és escoltar i comprendre.]
 
Tot celebrant Tete està previst que itineri per diferents festivals dels Països Catalans, i també d’arreu de l’Estat. La propera cita confirmada serà el 27 d’octubre a l’Auditori de la ONCE a Barcelona. Una cita molt recomanable per als amants del bon jazz.