Alfons Olmo, també conegut amb el nom de VerdCel, presenta el seu nou treball Petricor (Satélite K, 2023). Es tracta d'un llibre disc que, com és habitual en els projectes d'Olmo, va més enllà de les cançons d'entreteniment. Un disc amb 12 peces que ve acompanyat d'un llibre. La identitat i els orígens són el punt de partida que ha impulsat aquest nou projecte de VerdCel.


Avui estrenarem el clip de "Mitja Lluna i l'Estel". Què ens pot dir d'aquesta cançó?
"Mitja Lluna i l'Estel" és una mica la punta de llança del treball. Hi participa Carmen Paris cantant en català i és una cançó que uneix molt bé la simbiosi estètica que buscàvem entre la cançó d’autor i la música tradicional. A més, hi ha una part més actual amb pinzellades de música urbana. Pel que fa al contingut parla d’un personatge que contempla el moment d’inèrcia el món del qual ve, els orígens, i la incertesa del futur.

El disc es diu 'Petricor', però les cançons no ens porten a un cor de pedra, precisament.
En realitat hi ha tres títols que contenen la paraula cor: Petricor, Cor de pedra i A contracor, que són les tres primeres cançons del disc. La paraula ‘petricor’ la van encunyar uns científics australians per designar aquella aroma que fa la terra quan plou després de molt de temps d'estar eixuta. És una totalment qüestió química. És un terme que prové de les paraules gregues ‘petri’ i ‘icor’ que en català té aquesta polisèmia amb el cor. Icor és el líquid que flueix per les divinitats gregues. Per mi és l’olor que ens transporta als orígens. Cadascú té el seu petricor. Jo he volgut jugar ara amb el tema dels orígens, perquè fa poc que he estat pare i m’he plantejat quins són els orígens que jo puc transmetre al meu fill. Tots som el resultat d'una sèrie d'orígens diferents que conformen la nostra identitat.

El treball marca molta distància amb el teu anterior projecte.
Totalment. Enllaça amb el que vaig fer fa 15 anys sobre la meua iaia, que es diu Sàmara. Per cert, entre finals d'any i principis del que ve, el reeditarem. És un disc que està en total harmonia amb Petricor. Un parla de la branca materna i l’altre de la paterna i junts conformen l’arbre vital de Verdcel. A casa visc la branca materna. Però a la que surto al carrer, em trobo amb Severino Albarracín, un personatge anarcosinicalista del petroli o amb Al-Azraq -que va ser el que li planta cara a Jaume I-...



Les diferències també són musicals. Aquí hi sentim fins i tot sons andalusins…
És que una cosa va portant a l’altra. El meu pare és de Granada. El País Valencià de què està conformat? Hi ha sons andalusins perquè formen part de l’origen del País Valencià. De vegades els discos es desvien del que jo havia pensat al principi. En canvi, aquest cop no.

El disc es presenta amb un llibre. Què hi trobem al llibre?
Hi ha textos de molts escriptors dels Països Catalans. Cadascun dels temes que es tracten a les cançons està cobert pels textos d’un o més escriptors. I també hi ha una novel·la gràfica xicoteta, en la que amb el meu germà Daniel contem la nostra visió dels orígens, de la identitat...