Coloma Bertran: «Llegir poesia és intimar amb el nostre poble»

No és la primera vegada que la violinista vigatana Coloma Bertran musica poemes. Si a l'estiu va fer recitals amb la poeta manlleuenca Raquel Santanera, ara ho fa amb la cantautora Lia Sampai. La musicació del poema "Desolació" es basa en un text de Joan Fuster (Sueca, 1922-1992) i ja va ser guanyador del Certamen, Sentir Fuster. Ara, ha estat escollida pel jurat del certamen Terra i Cultura, organitzat pel celler Vall-Llach, com a una de les cinc finalistes a rebre el Premi Miquel Martí i Pol 2023 a millor musicació d'un poema català. Parlem amb les dues músiques per a conèixer millor aquesta musicació.



Què t'ha portat a musicar "Desolació" de Joan Fuster?
Coloma Bertran: Durant el curs 2022-23, el Col·lectiu Desvalls i la Casa de la Música de Manresa van convocar el Certamen Sentir Fuster, amb l’objectiu d’impulsar la creació de peces musicals basades en textos de l’escriptor de Sueca Joan Fuster, amb motiu del centenari del seu naixement. Després d’uns dies de recerca i treball previ per a conèixer l’autor vaig musicar el poema "Desolació" i tenia claríssim que volia que fos la Lia Sampai que la cantés per la seva veu i pel seu accent. Amb ella ja ens coneixíem d’haver col·laborat en altres ocasions, i al final, va ser la peça guanyadora del Certamen Sentir Fuster.

Què t'interessa d'aquest escriptor i poeta o quines connexions hi teniu?
C.B: Per a mi, Fuster no és només una font d’inspiració sinó que hi estableixo vincles relacionats amb el territori, la llengua, la vulnerabilitat i em permet entendre el món d’una determinada manera.

Vas llegir el poemari on s'inclou o el vas trobar per internet o escoltar de l'autor - enregistrament- o d'algú altre?
C.B: Vaig llegir el poemari on s’inclou Poesia Completa 1945-1987 de Joan Fuster (Institució Alfons El Magnànim). Primer, vaig fer un treball previ de recerca sobre l’autor perquè el coneixia poc. Vaig posar-me en contacte amb la poeta Núria Armengol que em va orientar i amb l’escriptor Víctor Sunyol que em va facilitar el llibre i em va introduir dins l’obra de l’autor. Vaig estar dies llegint-lo i marcant els textos que més m’agradaven. I finalment en vaig musicar dos: "T’estimava" i "Desolació". Per altra banda, la Lia s’ha llegit la poesia completa de Fuster, perquè sempre li ha interessat, i va estar a punt de crear una peça teatral al voltant de la seva poesia Fuster quan es va graduar a l’Institut del Teatre. De seguida que li vaig proposar de posar-hi veu, va animar-s’hi.

Què t'agrada de la lletra del poema?
C.B: M’agrada perquè em connecta molt profundament amb el que he sentit i viscut. Recordo perfectament que el dia que el vaig musicar era un dilluns al matí. Estava provant de musicar algun dels poemes de Fuster, però no l’acabava de trobar i de sobte vaig rebre una trucada. M’informaven que un molt bon amic meu estava entre la vida i la mort. Quan vaig tornar-m’hi a posar no podia concentrar-me fins que vaig arribar a "Desolació". Vaig sentir alguna cosa molt potent, un vincle, una vulnerabilitat i el vaig musicar gairebé tot d’una tirada.
Lia Sampai: M’agrada que parli un arbre mort, a qui mai escoltaríem. La poesia té aquest poder. M’agrada que sigui en valencià. M’agrada com expressa contínuament, amb tanta bellesa alhora que cruesa, la mort.
 
Quins poetes has musicat més?
C.B: Tinc tendència a musicar autors actuals. Els que més he musicat són Víctor Sunyol i Jaume Coll, tots dos osonencs, com jo. Aquests poemes musicats els vaig incloure al meu primer disc Nocturns i diamants (Segell Microscopi, 2020). Sempre m’ha fet molt respecte musicar els textos d’altres persones i el fet de conèixer-los fa que m’hi pugui apropar a poc a poc i em genera confiança. Ells són els primers d’escoltar el que faig amb els seus textos i m’agrada molt que sigui així. Suposo que per això tinc tendència a musicar autors actuals. Últimament, he musicat molt a Raquel Santanera amb qui tenim un projecte juntes i també he musicat un poema preciós d’Ivette Nadal que m’agradaria molt enregistrar-lo i que el cantés ella. "Desolació" és el primer poema que he musicat d’un autor que ha traspassat. Paral·lelament, he creat la música per acompanyar recitals dedicats a poetes com Gabriel Ferrater, Anna Dodas, Rector de Vallfogona, Miquel Martí i Pol i Jaume Pérez Montaner.

Què us agrada de la Cançó Folk que musica a poetes?
L.S: Penso que és una font molt poderosa de fer arribar la poesia als oients, per acostar-la a tothom d’una altra forma, incloent-hi els qui son melòmans però no necessàriament lectors de poemes.

Quina línia de continuïtat veus entre les teves musicacions i la Nova Cançó?
C.B: Hi veig una continuïtat amb la Nova Cançó, les meves influències musicals beuen de molts gèneres i èpoques diverses i la Nova Cançó n’és una d’elles. I al mateix temps creiem que podem oferir noves perspectives. Fuster va ser dels assagistes més importants del segle XX i esdevé un referent en la represa i normalització del valencià. La Lia té plena estima a aquest parlar, que és el seu. Té arrels a les Terres de l’Ebre i a València, tot i que s’ha criat a Barcelona.
L.S: Des que escric cançons, reivindico la llengua i la cultura catalanes, sent fidel a les cançons que sentia de menuda al menjador de casa de mons iaios: Raimon, Marina Rossell, Maria del Mar Bonet, Lluís Llach, Brassens, Brel, Piaff, Barbara i tants d’altres, que per a mi són els mestres de la cançó. Haver posat veu al poema "Desolació" de Joan Fuster, que ha musicat la Coloma, ha estat una cosa de pell, que pren tot el sentit per a mi i la meva forma d’entendre la música i la poesia.

Com vas abordar la musicació d'aquest poema, com va anar?
C.B: Aquesta peça obre un capítol completament nou en la meva manera de compondre, ja que per primera vegada he integrat el procés d’enregistrament i producció dins el procés creatiu que han acabat de definir el caràcter, el so i el color de l’obra. La musicació va ser molt espontània, gairebé tot d’una tirada només amb el violí i la veu. Després la vaig gravar i vaig fer com una mena d’esborrany de l’ambient de la cançó. Primer, hi vaig afegir el sintetitzador i, després, vaig experimentar amb efectes naturals del violí, però també afegint-hi tecnologia moderna. Apostant per una sonoritat híbrida amb elements antics i contemporanis. El violí és un instrument antic i m’agrada la idea d’afegir-hi tecnologia moderna. Les pastilles, el sintetitzador, el pizzicato, els harmònics, la reverb i la distorsió em van ajudar a crear l’ambient que buscava. Finalment, li vaig passar aquesta versió a la Lia, amb la meva veu de referència i ella la va gravar amb la seva veu i una gran sensibilitat.

Quina funció li doneu a la poesia i quina a la cançó?
L.S: La poesia posa nom a tot el que no es pot dir, obrint els marges de totes les paraules i de l’esperit, situant al lector a la frontera fina entre la lucidesa i el somni. La cançó (en la poesia musicada) insereix en cada paraula l’emoció concreta, per enaltir el significat i la potència dels mots del poema i tornar-los punyents per tal que et puguin travessar la pell amb els seus sons.
C.B: Totes dues són una eina de transformació humana, educativa i social capaces de crear diferents universos posant en valor la llengua i el territori.

Què trobeu o us atrau de la poesia dels Països Catalans?
C.B: Ens atrau el fet que és en la nostra llengua i porta la història dels nostres sentiments, de les nostres vivències com a poble. És llegir el bagatge emocional dels Països Catalans, i per tant, és entendre perquè som com som i ens sentim com ens sentim. Llegir poesia és intimar amb el nostre poble.