El 2022, l'alcoiana Paula Seserino va començar a publicar els seus primers temes propis a plataformes digitals. Es va presentar el Sona9 i, mentrestant, va anar muntant el seu primer treball, que ara veu la llum: 'Metamorfosi'. L'EP es publicarà aquest dijous, però nosaltres ens avancem, l'escoltem en primícia i en parlem amb l'artista.


Vas començar el 2023 amb un parell de cançons publicades a plataformes, i seleccionada al concurs Sona9. L'acabes amb la publicació del teu primer treball d'estudi, 'Metamorfosi'. Com ha estat tot aquest procés?
Ha sigut un camí intens, amb un gran aprenentatge tant musical com emocional. En un principi les cançons estaven en format acústic, però quan vam fer l’experiment d’afegir instrumentació a les lletres, em vaig quedar sorpresa i vaig decidir que volia fer eixe gir a les meues composicions. Així que vaig iniciar aquesta nova etapa amb Carlos Part, component del grup i productor de l’EP. A més, vam comptar amb el suport de l’equip de Primavera d’Hivern i amb l’ajuda de Tono Hurtado per a acabar d’arredonir les cançons i dur endavant el projecte.

El disc explora dos grans temes: l'amor i el desamor, i però també la pròpia percepció i dolor. I els explores, sobretot, a través de connexions literàries. Quina inspiració trobes en la literatura?
Quan vaig cursar la carrera d’Humanitats, vaig descobrir i desenvolupar la meua fascinació per l’art transversal. Aquesta qüestió consisteix en barrejar i relacionar diversos tipus d’art per a crear noves obres artístiques. Per tant, vaig decidir treballar la connexió constant entre la literatura i la música. Cada cançó està basada en una novel·la o un poemari rellevant per a la meua vida personal, que ha donat sentit a les circumstàncies que estava vivint en un moment determinat.

 
Emily Dickinson és un dels referents literaris que has citat en el disc. De quina manera t'ha influenciat?
Jo diria que és la meua poetessa favorita. La primera vegada que vaig llegir un poema seu em vaig quedar fascinada. Em vaig sentir identificada amb l’expressió dels seus sentiments i la seua manera d’escriure. En “No soc ningú” he referenciat alguns versos dels seus poemes per a narrar les inseguretats i les comparacions que visc dia a dia com a artista i com a dona.

Un tema que té un clar referent és “Metamorfosi”. Quina connexió fas entre la teva cançó, que sembla parlar del desengany, i la 'Metamorfosi' de Kafka?
Per a escriure aquesta cançó, em vaig posar en la pell del protagonista, Gregor Samsa, que es converteix en un insecte gegant, estrany i incomprés. En moltes ocasions jo m’he sentit d’aquesta manera, com un animalet que hiverna dins de la seua habitació i escriu cançons perquè no compren el món que l’envolta.


Per què l'has volgut utilitzar per titular l'EP?
Vaig decidir triar el títol de “Metamorfosi” perquè, a banda de ser la meua novel·la preferida, vaig sentir que, durant la creació del disc, vaig experimentar un canvi personal, musical i artístic.
 
A “Escarlata”, que entenc que fa referència a 'Estudi en escarlata', repeteixes moltes vegades el “disculpeu”, per acabar dient “no sé perquè demano perdó”... ho utilitzes com a recurs 'literari', o vols donar també un missatge de no disculpar-se per un cor sagnant escarlata?
La cançó té una clara referència a “Estudi en escarlata”, la primera novel·la de Sherlock Holmes, on han d’investigar l’aparició d’un cos misteriós del qual ningú en sap res. En principi, vaig emprar el “disculpeu” com a mecanisme de repetició perquè em semblava que eixa paraula dins de la tornada tenia molta força. Però abans d’acabar la cançó li vaig voler fer un gir. La meua primera intenció era demanar perdó per tindre-ho tot fet un desastre o tindre un dia mentalment inestable. Al final em vaig adonar que no m’he de sentir culpable per viure com visc i ser com soc.

Amb certa ironia, tanques l'EP amb “No t'acabes mai”, que tracta precisament sobre l'amor i els finals...
Vaig decidir acabar el disc amb aquesta cançó perquè m’agrada la idea d’eternitat relacionada amb una cosa tan efímera com una cançó. 

 
Aquest senzill, el darrer de presentació del disc, a més, l'has publicat amb una versió en directe i amb una versió d'estudi. Per què? La versió en directe permet augurar com serà el directe que planteges fer per presentar aquest disc?
Exacte. La versió en directe, és un breu tast del qual podreu veure en els pròxims concerts. Gravar el vídeo en directe va ser tota una experiència increïble. A més vam comptar amb l’artista Helga Ambak, que es va encarregar de tota la part visual i estètica. La proposta escènica transmet tot l’univers que envolta a Metamorfosi.