Des de les Terres de l'Ebre i les dues bandes de la Sénia, Solk va néixer com un grup de música d'arrel que busca nou elements per a obtenir un estil propi. El 2017, va publicar el seu primer llarga durada Herència (Mésdemil) i ara la banda ja té a punt un nou llibre-disc amb el segell Kasba Music, que sortirà el 27 d'octubre. Avui, però, ens avancem i presentem en primícia l'última cançó d'aquest futur treball: "Vingueren".


"Vingueren" és un cant per a abraçar, acollir i tenir presents aquelles persones que fugen del seu país i han de exiliar-se o migrar forçadament. Tal com diu la formació, "totes les persones hem estat migrants alguna vegada" i, per això, el grup denuncia l'horitzó de campaments, trinxeres i murs que els immigrants es troben i també apunten als culpables que es lucren d'aquesta situació amb una frase ben contundent: "Mes qui va construir les tanques és el mateix que va vendre el canó", diu la lletra.

La cançó ha estat gravada amb la veu de Javier Sebastià Redó, el contrabaix de Rafel Iniesta i la guitarra de Joan Cid. A més, Solk no renuncia a enriquir-se d'altres cultures i tradicions i, per això, Pau Puig manlleva el duduk (un instrument de vent armeni), que apareix al principi de la cançó i després el substitueix per un saxofon soprano, mentre el percussionista Jordi Sanç utilitza una pandereta de l'Orient Mitjà anomenada riq.

El videoclip, realitzat pels valencians Vicenç Llençà i David Segarra, remet a molts dels drames humanitaris dels darrers temps. Per una banda, el clip mostra a la banda tocant en un vaixell a plena mar, en clara al·lusió a les embarcacions de rescat dels naufragis de les pasteres al Mediterrani i, per l'altra, l'audiovisual alterna diferents imatges d'indrets diferents com les Cases d'Alcanar, Veneçuela o un dels llocs més castigats per la guerra en l'actualitat com la Franja de Gaza.

"Vingueren" ha estat gravada per Pau Puig, editada pel membre de Solk Joan Cid, mesclada per Pau Vinyoles a So.cat i masteritzada per Ferran Conangla. A més, la cançó també és la darrera part de la trilogia La llera dels dies, que completen els altres dos avançaments ja publicats de Nus: "Absències" i "Els marges de l'oblit".