Mitologia (Atomic Records, 2023) és el títol del primer treball que allibera Malifeta, un duet d’estudi creat durant la pandèmia i integrat per la parella confinada de Mireia Matoses (Pupil·les) i Arnau Giménez (Zoo). El seu univers, que van batejar inicialment de ‘reggaeton fluorescent’, està farcit de personatges “desastrosos i calamitosos” inspirats en la música que els agrada amb un estil propi.



Vau gravar i penjar les primeres cançons el maig del 2020, “Xinxeta”, i el juny del 2020, “Coenta”, en plena pandèmia. Però fins al cap de tres anys no ha aparegut l’àlbum 'Mitologia', i gairebé per sorpresa. Tot aquest temps l’heu dedicat a fer cançons?
Arnau Giménez: No, l’hem publicat ara perquè no tenim la forma de treballar d’un grup normal. No estem pendents d’uns tempos concrets, perquè el nostre productor és Mark Dasousa i hem anat gravant les cançons quan tenia una estona lliure. La majoria de cançons segurament tenen més d’un any...
Mireia Matoses: Jo pense que molta gent encara no se n’ha assabentat... Tots els grups fan una promoció prèvia a la sortida d’un disc i inverteixen en comunicació. Nosaltres, en canvi, l’hem publicat el dia que vam decidir. Arnau no volia fer promoció de res, només llançar-lo i ja està!


Quina és la història que voleu contar amb 'Mitologia'?
A.G: La veritat és que no hi havia una història... Ha sigut a posteriori que hem trobat un fil argumental que uneix totes les cançons. No hi ha cap idea concreta que plane sobre tot el disc, més aviat tenim una forma d’escriure peculiar que és la que li atorga coherència. Un cop acabat, hem vist que hi ha certes coses que li donen cohesió, però no ha sigut res pensat.
 
Quines són aquestes coses que li donen coherència?
A.G: El títol del disc, per exemple, va eixir dos dies abans de traure’l. Jo l’havia pensat des de feia temps perquè hi ha algunes referències religioses i perquè hi ha molts personatges com La Coenta, Toni o la Papallona, a més de Joan Fuster i Espanyeta, que són referents mitològics valencians. Tots ells se’ns van aparèixer com si fossin déus grecs, però, al cap i a la fi, desastrosos i calamitosos, com els personatges que viuen al disc.


Quin missatge heu volgut fer arribar amb aquest disc com a carta de presentació?
M.M: Crec que hi ha un missatge feminista molt present, per exemple en cançons com “Se7en”, “Si me dices” o “Toni”.
A.G: Jo no tinc la sensació de carta de presentació. Tot i que sent que les cançons del principi eren molt més lleugeres i les darreres són més fosques, penso que totes toquen temes espinosos.

En la sonoritat es percep un canvi a mesura que passava el temps. Per exemple, entre la cançó germinal “Coenta”, versionada al disc per Mark Dasousa, i la darrera, “La cançó de l’estiu” (2021).
M.M: Sí, perquè “La cançó de l’estiu” és la més recent i “Coenta - Dasousa version” és un remix que havia fet el Mark de les primeres cançons gravades al començar el projecte...
A.G: De fet, en el seu moment ens va proposar una nova versió amb més arranjaments i elements simfònics, però decidirem que ja estava massa carregada. Ara ens ha fet gràcia publicar-la i que eixira en el nou disc amb les seues pròpies particularitats.


A més, heu gravat un vídeo per a cada cançó. Per què?
M.M: La idea inicial d’Arnau era traure el disc en un quadrat negre a Instagram... Sort que ha canviat d’opinió! La inspiració inicial venia perquè hi ha un artista multidisciplinari valencià, anomenat El Hombre Viento, que ens va motivar i ens va fer plantejar la idea de tenir un element que unira tots els vídeos...

I aquest element és la caravana?
A.G: Sí, tot i que inicialment no va ser així...
M.M: Al principi era un cotxe, però ningú ens deixava res per rodar els clips! El tècnic de llums que ha treballat en el projecte és el propietari de la caravana. Vam tindre molta sort perquè ens ha donat molt de joc, tant, que l’hem posada a la portada del disc.


Els clips tenen tots la mateixa estètica, excepte el tema “Llengua negra”. Per què?
M.M: Eixe clip no volia que eixira, perquè faig molta por! Però és el preferit d’Arnau. 
A.G: La cançó té uns sàmplers del Misteri d’Elx... i és un homenatge a la novel·la El nom de la rosa, d’Umberto Eco. Crec que ningú se n’ha adonat, però en el meu cap era molt evident! És un dels meus llibres preferits i la meua pel·lícula preferida. La cançó ens demanava una estètica fosca, amb caputxes que simularen els monjos... Trenca l’estètica del disc, però està bé que hi haja una mica de varietat.


Si “Llengua negra” és el videoclip preferit d’Arnau, quin és el teu, Mireia?
M.M: El meu clip preferit és “Edat”. Està gravat sense talls i crec que ha quedat bonic i senzill. I també m'encanta “Papallona”, sobretot el moment en què eixim com si fos un somni.

I després de publicar el disc, hi haurà gira de concerts?
M.M: No sé què dir-te... Jo vull fer-ne i ell no.
A.G: Sí que en vull fer, però encara està tot en l’aire. No tenim res clar. El grup funciona a trompades... i anem fent segons les sensacions que tenim en cada moment. No hi ha dates encara, però la nostra idea seria fer algun concert, sense una gira gran, perquè cadascú té els seus projectes i són difícils de combinar.