La cantant de Santa Coloma de Gramenet Irene González de la Rubia Duran coneguda artísticament com a Ayryn, va començar amb la música a les batalles de freestyle que feien al seu barri. Amb tot el que va aprendre en aquestes quedades, la gramenenca es va endinsar dins el món de la música, investigant sobre nous sons i estils. Ara, Ayryn passa del freestyle a l'electrònica en el seu primer EP, Tremolar (Music Bus, 2024) quatre temes representats a través dels elements de la natura: terra, aigua, aire i foc. Parlem amb ella sobre el seu projecte musical i aquest disc. 



Comences a entrar en el món de la música a través de les batalles de freestyle.
Des de petita, vaig anar a una escola artística on feien dansa i música, però jo em vaig decantar més per la dansa. Ja a l'adolescència, en les quedades amb amics del barri, es portava molt fer freestyle i m'ajuntava amb gent a qui els agradava molt el rap. A partir d'aquí em va començar a interessar i vaig decidir que jo també volia fer la meva pròpia obra, però sempre com a un hobby. A mesura que hi dedicava més hores anava veient que podia ser una cosa més seriosa, i també em vaig adonar que, a part del hip-hop, també m’agradaven altres estils. 

Vas començar en el món de la dansa, però l'has aparcat per dedicar-te a la música. En algun moment t’has penedit d’aquesta decisió?
No, en cap moment, però també perquè va ser un canvi orgànic. La carrera de ballarina és molt estricta i exigent, i sentia que no estava bé, sent tan jove, tenir aquesta exigència tan gran cap a mi mateixa. Llavors vaig decidir canviar d’estil de vida, i la música va entrar de forma natural, sense gaire pretensió. Improvisant i gravant casualment.

Com va néixer Ayryn?
A finals del 2022 vaig anar a l’estudi del Deps, el productor del disc, i vam començar a fer música més seriosa, més enllà de fer temes per mi mateixa. I a través d'investigar, de provar instruments, de fer maquetes i de veure com podíem encaixar la música que fèiem es va anar formant Ayryn. I no només vaig arrancar el meu projecte, sinó que també ho va fer Tremolar. 

El disc l’ha produït Deps Music, que ha fet també discos de Senyor Oca o Santa Salut. Com neix aquesta unió?
En el moment en què vaig decidir que volia fer música més professional, amb més qualitat, vaig buscar un productor. Un amic meu havia treballat amb DepsMusic i li vaig escriure per xarxes per proposar-li el meu projecte, dient-li que volia fer música i estava buscant llocs per poder anar a gravar. Ens vam posar a treballar junts i vam tenir molt bona sinergia des d’un principi, així que a partir d’aquell moment vam anar fent temes. De fet, ara ja estem preparant material nou en el qual també treballarem junts. 



El primer tema que publiques coma a Ayryn és “Ja no soc així”, amb Adala. Per què començar amb una col·laboració?
Amb en Guillem Simó, Adala, ja ens coneixíem d'anys enrere. És una persona que m’ha ajudat molt amb la meva música, i ja feia temps que teníem una col·laboració preparada. Aquest estiu vam decidir que era el moment de publicar-la, perquè ens semblava que era el moment perfecte per fer-ho. I, tot i que els temes de l’EP ja estaven fets, volia treure primer la col·laboració i després començar amb el meu projecte.

'Tremolar' és el teu primer EP. Què hi ha darrere d’aquest treball?
Són quatre temes amb un so tirant cap al pop electrònic que hem volgut barrejar amb elements samplejats de piano i amb sons més actuals, com els bombos. Cada cançó del disc és un moment vital diferent, i està representat amb un element natural. A nivell conceptual, el nom de Tremolar simbolitzava el que estàvem creant, perquè energèticament és un disc que et fa vibrar i tremolar.


Què simbolitza per a tu com a persona?
És una carta de presentació sobre qui soc jo i repassa a través de les cançons la meva biografia fins al dia d’avui. La unió entre aquestes quatre fases representades com a cançons formen Tremolar, que és el moment en què sento que perdo la por a expressar-me i a créixer.

Per què la representació com a elements de la natura?
El primer tema, “Tremolar”, tenia tonalitats aquoses i en el videoclip, vam seguir aquesta estètica fent el rodatge al mar. A partir d’aquí, va seguir d’una manera molt natural, perquè en veure que eren quatre temes i hi havia quatre elements de la natura, ja vam enfocar des d’un principi els temes restants en aquesta direcció. “Si tu te vas”, que té un so una mica més fosc, representa el vent; “Per trobar-me”, que inclou bombos amb electrònica i pianos representa l'element de la terra i, finalment, “Cansada”, representa el foc.  


Expliques a Instagram que “Si tu te vas” és sobre el teu camí en la música. 
És una cançó dirigida a la música. A la tornada, la frase “si tu te vas” es refereix a la inspiració que desapareix, i parlo de què quedaria si marxés la música de la meva vida. És una mica la història de com vaig començar. De dir que sí, que m'agradaria triomfar en la música i tirar cap endavant amb el projecte. 

A la tornada fas referència a “Soy rebelde” de Jeanette, però no és la única cançó que apareix en la teva llista d’Spotify d’inspiració per l’EP.
Tinc molts referents i han anat variant amb el pas del temps. Bec tant de la música catalana, com de música en anglès o en castellà. Ara mateix, em fixo molt en allò que fan Julieta o Adala, però també tiro més enrere cap a Masego, que fa una barreja entre jazz i hip-hop, o Mercedes Sosa. També m’agrada molt Rema, un artista d’afro beat, o Drake. Últimament, també he escoltat molt Judeline, que fa una mescla entre el reggaeton i l’electrònica que m’agrada molt. 


Amb tants referents, et veus explorant estils nous en un futur?
Totalment. L’estil del disc va partir des d’un punt més de hip-hop perquè jo venia d’aquell gènere, però vaig descobrir que també m’agradava el pop electrònic, així que volia continuar explorant sonoritats diferents, tot i que sempre dins l’estil urbà. Ara mateix estem provant de barrejar el pop i l’electrònica amb el Jersey Afro, que és gènere que també m’encanta. 

Aquests gèneres musicals no tenen gaire referents dins de la indústria catalana. Creus que fa falta més gent com tu que ensenyi que també es poden fer en català?
Ara hi ha hagut una primera onada de nous artistes que ho fan, com Julieta, Mushka o Maria Hein, però crec que fan falta més referents d'estils que potser en català no es feien tan fins ara. Cada vegada hi ha més artistes emergents que estan donant canya al seu projecte, i que estan expandint els estils de música en català que hi havia fins aleshores.