La banda osonenca Pelat i Pelut balla sense vents al segon disc, Termomix (Segell Microscopi, 2024), una aposta ben conscient a favor d’una sonoritat més actual i menys rumbera. Després de Flor al cul (Segell Microscopi, 2021), el nou repertori segueix amb les cançons desenfadades i les ganes de passar-ho bé, però això sí, deixant-se seduir per l’autotune. En parlem amb ells i, a més, estrenem el darrer videoclip que quedava per descobrir del disc, al costat d'Alguer Miquel (Txarango): "Camina lluny"



Pelat i Pelut ha obert una nova etapa. Tot i que la rumba hagi fet un pas al costat, heu mantingut l’essència festiva i desenfadada?
Xevi Abril (veu i guitarra): Totalment! El que més ens agrada és que la penya s’ho passi bé als nostres concerts, i a més és molt guai quan la gent ja se sap els temes. Actualment és complicat que a les tres de la matinada el públic continuï igual de motivat després de la tercera cançó rumbera.

Ha canviat la manera de seduir el públic?
Joan Paré (teclats): Sí, ara la gent s’enganxa als temes a través de les xarxes, abans que sonin en directe. Aquesta tendència no és natural nostra, no som d’aquesta generació ni tampoc pretenem competir en aquesta lliga. Nosaltres seguim veient als bolos el públic que ha vingut sempre, tot i que és evident que els gustos evolucionen, igual com ho han fet els nostres.


De fet, en lloc d’un disc la vostra previsió era escriure un llibre. Què ha passat?
X.A: Aquest any al canviar de management i començar a enfocar el projecte, vam acotar el que volíem fer. Estàvem a punt de fer un llibre, però finalment hem centrat forces en un altre objectiu molt diferent, fer un segon disc. Ha estat una motivació gradual i col·lectiva. Som una banda de vuit persones que fa temps que treballem plegats, i estem molt contents perquè ens han motivat nous reptes.
X.A: Ens ha costat una mica decidir què posàvem a la claqueta. Ara fem l’antítesi de la rumba, que és l’origen d’on venim, però som músics i ens agrada tocar.

Heu gravat un àlbum de només vuit cançons. No penseu que potser us ha quedat una mica curt?
X.A: La veritat és que ens hauria agradat gravar un àlbum més llarg, però al final ha tingut sentit deixar-lo amb vuit cançons. Tampoc negarem que el temps a l’estudi va ser el que teníem. La sonoritat és molt actual, no havíem fet servir mai autotune i ara el porten gairebé totes les cançons. Ens hem posat a l’ordre del dia perquè ens venia molt de gust experimentar amb nous estils.
J.P: Hem gravat menys temes precisament perquè hem hagut de dedicar molt de temps a trobar el nostre so en aquest nou joc. Com a instrumentista que soc, tot han estat novetats. Com a grup de versions sempre havíem tocat molts estils, i per tant ja ens ha motivat poder provar altres formats.


Al tema “Camina lluny” -el videoclip del qual avui estrenem en primícia- hi canta Alguer Miquel, de Txarango. Quin ha estat el seu paper?
X.A: És la balada del disc, tot i que té una base trap. Va ser un plaer que l’Alguer volgués posar-hi la veu. La lletra va de la relació entre el ‘Pelat’, que soc jo, i el ‘Pelut’ original, Jacint Torrents, que va marxar a viure a les Illes i ja no toca amb la banda. És com el meu germà, i li he volgut dedicar aquest tema amb tot el meu amor.

A “Cuidadito” hi col·laboren Marcel i Júlia. És casualitat que també hi hagi un altre exintegrant de Txarango?
X.A: És casualitat i no, perquè tots ells són gent amiga. La idea va sorgir un dia que vam coincidir en una sessió de fotos, els vam parlar d’aquest tema i vam provar de gravar-lo junts… És en castellà perquè em va sortir en aquesta llengua, i la veritat és que ja m’he espolsat les manies amb això dels idiomes.

I la tercera col·laboració és amb la trompetista i saxofonista Alba Armengou, de la Sant Andreu Jazz Band. Quina és la intenció de la cançó “No em sento el cor”?
J.P: Ens flipava com toca Alba Armengou. Va sortir l’oportunitat de gravar-la i va acceptar. Li estem molt agraïts! És el bolero del disc i és també el tema més orgànic. De fet, parla de la dificultat de parlar-se a un mateix.


Les col·laboracions són una pràctica molt habitual a Pelat i Pelut. Per què us agraden tant?
X.A: Sí, és cert, tot i que no tot són alegries en aquest món de les col·laboracions. En aquest disc hem patit una mica, perquè volíem treballar amb artistes que ens agradessin i que tinguessin ganes de fer-ho, però no és tan fàcil que tot quadri. I, en algun cas, quan ja ho havíem aconseguit, ha estat un mànager qui ha capat la col·laboració. Això és realment frustrant, però cadascú ha de fer la seva feina... 
J.P: Tenim molt clar qui som i on som dins la indústria musical catalana que coneixem, i entenem les estratègies de cadascú. Però també hem viscut que tenir il·lusió per assolir determinades coses de vegades pot resultar frustrant.