Avui, publiqueu el primer vinil de la col·lecció dels 20 anys de Kasba, 'En directe sense censura' de Fermín Muguruza i la Kontrabanda. Què ens pots dir?
És el primer el directe del Fermín amb la Kontrabanda, enregistrat fa 20 anys, mesos abans del naixement de Kasba, tot i que és un concert que vam organitzar nosaltres. Va ser una gira perillosa per la censura, però molt reconfortant.
Aquest divendres 19 de gener comencem amb el primer llançament de la col·lecció 20è aniversari. Llancem a la venda l'emotiu vinil de Fermin Muguruza Kontrabanda 'En directe sense censura' 💥. No heu d'esperar al 19, ja està oberta la prevenda! Enllaç a la nostra bio @muguruzafm pic.twitter.com/DKkvPfw1g2
— Kasba Music (@Kasba_Music) January 15, 2024
Quan i per què neix Kasba?
Kasba es crea el 2004 per una necessitat compartida. L'Amparo Martín i jo portàvem set anys amb Hace Color, una agència de management i comunicació, i durant tots aquests anys havíem treballat amb tres amics músics i productors: Stef Carteaux, Tomás Arroyos i David Bourguignon, que han treballat i format part de grups com Cheb Balowski, Dusminguet, Manu Chao, Color Humano o Trimelón. Vam sentir la necessitat de muntar el nostre propi segell per tirar endavant el què ens donés la gana. I finalment s'hi va afegir també l'Enric Pedascoll, propietari d'una distribuïdora i que tota la vida ha estat al davant de segells independents.
Al capdavant del segell Kasba hi ha Joni Sahún i Amparo Martín Foto: Xavier Mercadé
Els segells Tralla Records i Ezan Ozenki van ser els exemples a seguir?
Van ser, són i seran exemples a seguir. Tralla Records la van muntar els meus amics, entre ells el meu germà, i jo en vaig portar el departament internacional durant un temps. Esan Ozenki, després reconstituït com a Metak, era el segell de Negu Gorriak, amics també, i on vaig col·laborar portant la comunicació a Catalunya. Es van crear totes dues al 91. Tralla tanca el 2003, Kasba es crea el 2004 i Metak tanca el 2005.
Com van ser els vostres inicis?
Els recordo amb molta emoció, com una cosa molt nostra i sentida. L'Stef i el David van gravar el primer disc de La Kinky Beat i va funcionar molt bé: més de 5000 CDs venuts i una gira per Europa. Després, el darrer disc de Cheb Balowski, Plou plom (2006), amb prop de 5000 discos i una gira que va arribar a Algèria, Marroc i Jordània. Va ser un bon començament que ens va donar molta força.
Quina ha estat la filosofia musical de Kasba al llarg d'aquests vint anys?
Tenim una filosofia social al darrere, però no una d'estrictament musical. Publiquem el que ens ve de gust. Seleccionem què traiem de moltes formes: perquè ens n'agrada la música o perquè creiem en la necessitat expressiva del creador. Tot i que no tenim del tot clares les coses, ens adonem que si no ho fem nosaltres, no ho farà ningú. I sí, de tant en tant, també publiquem algun disc perquè creiem que allò pot funcionar.
Com va sorgir la idea de publicar discos de reconeixement a artistes vinculats al segell per celebrar aquests 20 anys?
Vam donar moltes voltes a què fer. No volíem fer cap concert, però la gent de l'entorn ens insistia. Vam pensar, a què ens dediquem? A treure discos? Doncs això és el que hem de fer. Homenatjar als músics que han mort! I de sobte vam veure que el disc de Fermin Muguruza complia vint anys! I vam començar a lligar-ho tot: el passat abans de Kasba, la història de Kasba i el futur.
Heu publicat discos de bandes com Color Humano, La Kinky Beat o La Pegatina. Us considereu visionaris del so Barcelona?
Nosaltres no som visionaris, som realistes. Sempre hem fet el que ens ha motivat i molt poques vegades ho hem fet per diners. Negu Gorriak i Mano Negra eren clars referents, si escoltes el disc de Pixamandúrries es nota. Llavors van arribar Color Humano i tot va ser natural... Fins que aquella moguda es va comercialitzar en excés i va perdre el component social i ja va deixar de tenir gràcia.
Joni Sahún i Fermin Muguruza Foto: Xavier Mercadé
Quin és el millor o els millors records que guardeu d'aquests 20 anys?
Són uns quants. El començament amb els dos primers discos, la família Kinky i la família Balowski. El moment en què el Fermín ens diu: "el proper disc el traureu vosaltres". El treball amb artistasses com Amparo Sánchez o Marinah. I després la bogeria creativa de The Pinker Tones i el Quartet Brossa o Solk, discos que ningú hauria dit que els trauríem nosaltres, però sí. Ara mateix ens quedem amb aquesta bogeria de la col·lecció de vinils.
Aquest aniversari marca el punt de partida d'una nova Kasba Music?
Hem decidit acabar amb els dos subsegells que també teníem, Rock de Kasba i New Beats. Ja som adults, ja ens coneixeu: som eclèctics! Però a banda d'això, continuarem intentant fer el que creiem que sabem fer: donar oportunitats i obrir portes a persones creatives que d'altra manera s'ho haurien de fer soles amb els perjudicis que això té per a la seva creativitat.