El músic de Polinyà Roger Padrós va donar-se a conèixer l’any 2020 gràcies al concurs televisiu La Voz, on va quedar finalista. Després del seu pas pel programa, el cantant va publicar el seu primer treball en català, La vida és millor (U98 Music, 2022). Ara, Padrós viatjarà fins a Benidorm amb la cançó "El temps" per poder fer-se amb el micròfon de bronze i representar Espanya a Eurovisió. Parlem amb ell sobre el seu projecte musical i la seva candidatura al Benidorm Fest. 


Comences en la música el 2019 amb l’EP ‘Mil más’ (48 Voltes Recording, 2019). Com sorgeix el teu projecte personal?
Aquest disc va nèixer durant la meva etapa universitària, quan estava estudiant direcció d’empresa. Sentia que no hi encaixava gaire i estava molest amb la vida. Vaig escriure unes cançons per oxigenar-me, i les vaig gravar sense cap mena de pretensió. Per fer-los una mica de publicitat, vaig anar al programa televisiu La Voz, i quan vaig sortir d’allà vaig decidir arrancar el meu projecte personal. 

Passen dos anys des que surts de 'La Voz' fins que publiques el primer senzill de ‘La vida és millor’. A què es va deure aquesta espera?
Aquest temps va ser, simplement, perquè quan surts d'un programa de televisió i vols intentar dedicar-te a la música, passes molt temps treballant per ubicar-te artísticament, per entendre't com a persona i per començar el projecte. Juntament amb la Irene Garrido, que ara és la meva mànager, vam fer una recerca personal important per poder entendre què volia explicar, a banda d’anar component i construint un projecte que tingués sentit. També buscava un so que fos meu, i no el vaig trobar fins que no vaig conèixer en Jan Aygua, el productor amb qui vaig experimentar i jugar per crear la meva música. Al final ha sigut un procés lent, però crec que ha anat donant fruits.

El teu primer senzill, "Digue'm", va sonar molt a les ràdios catalanes i a Spotify ja acumula més de 300 mil reproduccions. T’esperaves la bona rebuda que va tenir?
No, al principi mai t'esperes la bona rebuda. Va ser molt guai perquè era el meu primer senzill. Era una cançó molt important per mi perquè era una de les primeres que vaig escriure en català i de les que jo sentia més significatives dins el projecte. I que, a més, sent cançó d’autor —que actualment potser aquest gènere no està en el seu millor moment— tingués aquesta rebuda i que la gent li donés tot el suport que li va donar, va ser una meravella, perquè a més va propiciar que el meu nom es comencés a conèixer. 


Ara t’estàs preparant per al Benidorm Fest. Com t’arriba l’oportunitat de participar en el festival?
Honestament, tot va començar quan estava preparant el meu pròxim disc, a principis de l’any passat, perquè ara els artistes hem de córrer a produir nou material, i jo volia poder anar fent els temes amb calma. Quan vam tenir “El temps” pràcticament enllestit vam veure que era una bona proposta, que definia molt bé el meu projecte i encaixava bé amb el format del Benidorm Fest. Per a mi, els tres minuts que dura “El temps” resumeixen perfectament el que faig jo musicalment parlant, així que vam omplir el formulari web i aquí estem.

Quan vas omplir aquest formulari, esperaves arribar a les semifinals?
Tenia molts dubtes de si l’agafarien. Pensava que hi devia haver una quota lingüística i que primer va anar el gallec, l’any passat el català i que aquest any li tocava al basc. No sabia com es podia rebre una balada en català, però al final no li vaig donar més importància. Vaig pensar que allò era el que jo feia, el que jo coneixia i controlava, i que si havia de presentar alguna cosa al Benidorm Fest, amb la repercussió que té aquest format, havia de fer-ho d'una manera que estigués alineada amb el que jo feia i el meu projecte artístic. 

Abans havies fet cançons en castellà. Per què vas voler presentar-te al Benidorm Fest amb una cançó íntegrament en català?
Perquè el meu projecte ara és en català. És la meva llengua materna i quan vas a fer una cosa d'aquestes característiques, has d'anar-hi amb les màximes comoditats i la màxima alineació amb un mateix. Hauria sigut molt estrany que hagués agafat un tema i l'hagués fet en castellà expressament per poder anar al Benidorm quan el meu projecte, el meu primer àlbum i el meu pròxim àlbum són totalment en català. No volia fer un tema per encàrrec, volia fer una cançó que fos original i que connectés amb mi, perquè si no penso que no l’haguessin acabat escollint. Per tant, al final trio el català perquè és una cançó que està dins del meu repertori actual i està absolutament alineada amb el que faig com a artista.

Creus que això et pot restar de cara a arribar a la final del concurs? 
En general, m'he sentit molt acollit, i crec que si la proposta agrada, agradarà igual sigui en la llengua que sigui. Però sí que he pogut veure certs comentaris més reticents, però això ho veig normal en el país en el qual estem. Per això ho faig, per treballar en la normalització. Hi ha gent que diu: “Per què en català i no en basc?”. I penso que potser en lloc de tenir 15 cançons en castellà, hauríem de tenir-ne una en català, una en basc, una en gallec i la resta en castellà. Cap llengua ha d’excloure a les altres. 

Hi ha gent a xarxes que diu que si la teva candidatura vingués des del festival de Sanremo, l'homòleg italià del Benidorm Fest, tindries la plaça a Eurovisió gairebé assegurada. Què n’opines?
Hi estic bastant d'acord. Sincerament, jo sempre he dit que la meva proposta és molt italiana. Té un so realment italià que podria sonar a Sanremo perfectament. És cert que allà sempre envien balades, i acaben quedant entre els cinc o deu millors. Però cada país té el seu públic i cada país busca el so que vol. 


Darrerament, has anat publicant nous senzills, com “En mis manos”, “El món” i “El buit”. Què podem esperar del nou treball de Roger Padrós post-Benidorm Fest?
A menys que per alguna cosa del destí acabi anant a Eurovisió, que és improbable, en principi publicaré el meu segon disc al març d’aquest any i es dirà ‘A contrallum’. En aquest cas, hem volgut fer cançons que parlin d’un àmbit social més quotidià, enfocat des de diferents angles. Per cada tema que volia tractar he fet dues cançons, una des d’un vessant més fosc i l’altra des d’un lloc més lluminós. I justament per això li vam posar aquest títol, per demostrar que la vida és com una fotografia, que quan l’acabes de revelar, una mateixa cosa pot semblar més trista o més alegre, depèn de com t’ho miris.

A banda del teu projecte personal i del Benidorm Fest, aquest any passat vas participar en el disc de La Marató amb “Una història a explicar”. Com va anar aquesta experiència?
Vas ser una experiència molt bonica, perquè vaig tenir la sort de poder treballar amb Xasqui Ten, que és un dels productors de La Marató. Ja ens coneixíem i havíem treballat junts en el meu projecte, perquè és qui em fa els màsters del disc. Treballar amb algú com ell és sempre un plaer, perquè teníem ganes de dedicar un temps a treballar plegats. A més de tot això, aquesta cançó podria ser perfectament part de la meva discografia pel que fa a la sonoritat. Va ser com treballar per fer un altre tema del disc.