La cantautora de Prats de Lluçanès Mar Pujol està a punt de publicar el seu segon treball, Cançons de rebost (Hidden Track Records, 2023), on fa evolucionar l’estil que ja explorava al debut Trepa (autoeditat, 2022) cap a una sonoritat més crua, i on crea tot un ambient de fusta i recolliment. Avui n’escoltem en primícia un dels temes: “Per cada u”.
 

 
El tema prescindeix d’estructures típiques de la cançó pop i, sense tornada, enllaça estrofes que esdevenen una mena de clam. Com una carta als reis, o un reguitzell d’afirmacions i manifestacions, Mar Pujol hi va demanant desitjos “per cada u”: “una flor cada matí (...) una carícia per cada pena que has passat (...) un dibuix per als teus ulls (...) una pausa per saber apreciar cada silenci”.
 
El tema va néixer a partir de qüestionar-se quins desitjos tenia l’autora, i anant-hi buscant correspondències, des del més tangible fins al més eteri i abstracte.  Pujol dona importància a tres moments claus de la cançó, que segons explica, n’encapsulen el significat. El primer és “tot té el seu lloc, i tot balla al voltant del foc”: “engloba el sentit de la cançó, i vull dir-hi que tot té el seu ordre dins d’un desordre general. Està bé que classifiquem les coses, que els donem un nom i un lloc, però també hem de ser flexibles amb això, perquè en realitat les coses són per elles mateixes, i mai les podrem definir totalment”.
 
A l’estrofa següent, la segona, hi canta “tot es mou sol, no cal que gronxis el bressol”. “Crec en el destí”, admet l’artista explicant el vers. “No com a una cosa superespiritual, sinó en el sentit que la vida va fent el seu propi camí sense que la forcem: un arbre va a buscar el sol per instint natural”. La darrera idea clau de la cançó, per a Mar Pujol, és “tot brolla al fons d’un magma dolç”. Amb això, vol explicar com “tot beu d’una mateixa cosa i és la que ens fa moure. No ho plantejo com un deu, sinó com a un motor general que ens posa en moviment”, relata.
 
Així, al tema, Mar Pujol en realitat parla de coses universals i metafísiques, a través d’allò més quotidià i natural —la flor, un got, la farigola...—, però traçant un moviment que l’acaba portant a allò més abstracte —el somni, la pausa i el silenci, l’univers—. Per això, tot i que “Per cada u” és un dels senzills d’avançament de Cançons de rebost, Pujol admet que és potser el tema més diferent del disc: “és la menys de ‘rebost’. Se’n va de l’ambient recollidet de l’àlbum: jo la situo en un espai exterior”. 


El disc es publicarà el divendres 16 de febrer, tot i que el 14 el preestrena en directe a la sala graciena Heliogàbal. El 23, el presentarà també al cicle Vespres Hivern de la UB, i l’1 de març al XXVIII Festival de Poesia de Girona.