Ara fa una dècada, el lleidatà Xavier León va engegar el projecte Els Llums de Colors, que va debutar amb l'EP #1 (autoeditat, 2014). Tot i que el projecte es va veure abocat a una hibernació indefinida, l'any passat va reprendre la seva activitat, que avui s'ha materialitzat amb la segona referència -i primer llarga durada- #2 (Estudio Mazmorra, 2024). Parlem del nou disc i del retorn del grup amb el bateria i cantant Xavier León.



Han passat 10 anys des de la sortida del primer EP #1. Què ha passat amb Els llums de Colors en aquests deu anys i per què heu volgut tornar a publicar un disc ara?

Aquest nou disc és una maniobra de ressuscitació d'Els Llums de Colors. Algunes de les cançons ja les havia maquetat durant la preparació del primer EP, i d'altres van sorgir durant els concerts de presentació que vam fer des que va sortir. En aquell moment, la meva situació laboral no em va permetre dedicar el temps i els recursos necessaris per tirar endavant el projecte i es va quedar congelat indefinidament. Afortunadament, la situació ha millorat i malgrat que sempre és complex trobar el temps i els recursos necessaris, ara hem pogut tirar-ho endavant. Ja estem treballant en noves cançons i, per tant, la continuïtat sembla que està assegurada.

 

Vaig pensar en el Cristian perquè m'agradava molt la feina que havia fet amb grups com Fred i Son, Doble Pletina o Juli Bustamante però també per les seves incursions en el mainstream. És una enciclopèdia musical amb potes i una persona amb una sensibilitat i generositat immenses. Ha sabut canalitzar totes les nostres idees i portar-les a un altre nivell. Li estarem sempre eternament agraïts.

Amb la Clara ens vam conèixer en unes Festes de Maig a Lleida quan ella buscava bateria als voltants del 2005. Continuem sent molt amics i hem mantingut la relació tots aquests anys. Ella i l'Hugo Alarcón [teclista de Renaldo & Clara] van formar part de l'alineació d'Els llums de colors en un parell de concerts durant la presentació del primer EP i ens ha fet molta il·lusió que pogués participar en una de les cançons.

 

Fa deu anys no existia l'escena pop lleidatana. Només hi havia Renaldo & Clara i pocs anys després nosaltres, que tampoc vam estar gaire temps actius. A la ciutat sempre hi ha hagut molt talent, però sempre girava al voltant d'altres estils. Ara, en canvi, les coses han canviat molt i hi ha una escena més àmplia amb grups que ens agraden molt com Sexenni o Selva Nua. Potser el que trobem a faltar és una mica d'indústria.

 

A l'escenari serem els que vam gravar el disc en un format inusual. Tindrem al Guillem Felis a la guitarra, la Marta Solà als teclats, el Lalo Barón al baix i jo mateix, davant de l'escenari, amb la bateria i la veu.