Una de les novetats de l'edició dels Premis Enderrock 2024 és l'estrena d'una fragància inspirada en la identitat de la revista. Una fragància actual, però amb regust de vinil, que sigui fresca i que alhora mantingui la contundència del rock. El seu creador és el perfumista i músic Agustí Vidal i el resultat de la seva feina es podrà ensumar aquest dijous a la Nit d'Enderrock a l'Auditori de Girona. Hem parlat amb ell de perfums, olors i música.

Quins paràmetres vas seguir a l’hora de crear aquest perfum inspirat en Enderrock?
Jo tinc molta relació amb la música, però soc més de clàssica i de jazz. El rock en català el conec més per la meva filla, que ella sí que el segueix. El que sento em fa veure que hi ha molt mestissatge. Sento coses que em porten al reggaeton, coses que em porten als skas aquests eterns… Però hi ha una cosa que d'alguna manera sí que ens identifica: la mediterraneïtat. A mi, que considero el Cap de Creus la meva segona casa, tot això em portava a una olor blava. Però blava del nostre Mediterrani, no el blau turquesa que trobem a altres indrets. Vaig pensar en el Mediterrani vist des de terra i la idea va ser treure una olor que, per una banda, ajuntés la sensació salada del vent de Llevant, amb la sensació aquesta d'aigua amb plantes aromàtiques que trobem a la terra, com l’estepa negra.

Tu demanes al client quin tipus de perfum vol, i a Enderrock et van dir conceptes com els discos de vinil, la duresa del rock, frescor i actualitat...
Del rock he agafat la part rítmica, el baix i les bateries. A mi això em suggereix un color que més aviat tendeix a marronós. I aquí he buscat una olor que actués a la base del perfum. Per al vinil he fet servir una olor floral que té una mica d'efecte de plàstic. És només una picada d’ull, que qui s'hi fixi i vulgui, pugui trobar-la.

Però, un perfum per definició és perquè se'l posi una persona?
No només. Pot ser per a un ambientador, per a una espelma, per a un suavitzant de roba o per a un gel. Això que us he fet jo és una cosa que us podeu posar. És un perfum per posar-te'l a la pell.

La feina d’un perfumista té molt a veure amb els sommeliers, oi?
Sí, home, compartim moltes coses... El que passa és que els sommeliers es troben una cosa que ja està feta. En això diferim una mica, perquè nosaltres primer ens hem inventat el producte. Però a l’hora d’explicar-lo, de fer-te percebre les sensacions, són feines similars.

Quin paper hi té la suggestió? En realitat, notem les aromes o com que ens les han explicat el nostre cervell se les inventa?
Bé, això és una cosa que passa amb el nas. És un òrgan de percepció potentíssim, però que no fem servir, perquè no ens és vital. Llavors és fàcilment manipulable... Si jo deixo olorar una cosa i t’explico que fa l'olor de llimona, tens la temptació de pensar que fa olor de llimona perquè saps que t’ho he dit jo, que en sé. Això és veritat. Sí, la suggestió hi serà, però en general, avui dia és difícil trobar un sommelier que no sigui un bon professional. És a dir, sempre et pots trobar tios que et vinguin a explicar contes, també a la perfumeria. Però el nivell actual és molt alt. El fotut és que nosaltres vivim mirant, des del dia que la nostra espècie es va posar dreta, vam deixar l'olfacte en segon terme, cosa que no els passa, als mamífers que no s'han posat drets. Els gats, els gossos… per a tots, el nas és importantíssim.

Hem de tenir un perfum que ens identifiqui o variar de perfum en funció d’on anem? Ens hem de posar el mateix perfum per anar a un enterrament que a una festa?
No, home, no! Cada perfum diu una cosa de nosaltres. No et pots posar el mateix perfum per anar a treballar que per anar a un sopar on vols rematar la feina. Cada perfum parla de nosaltres i és una proposta d'intencions. I cal saber triar.
 
Quina relació hi ha entre el perfum i la música?
Tots són percepcions sensorials que tenen una cosa que els fa molt especials, i és que no tenen objecte físic de referència. Una olor, no la veus, són unes molècules químiques que s'evaporen i t’entren al nas, però no les veus. És emoció pura perquè no té cap mena de referent físic. I amb la música, passa exactament el mateix. Per això, el poder emocional que tenen és potentíssim comparat amb els altres elements de percepció. En el cas de l'olor, el cervell descodifica l'experiència afectiva en una zona del cervell que és la mateixa que regeix les emocions, i que gestiona la memòria. Per tant, la connexió entre una olor i un record és una cosa directa.

La Magdalena de Proust.
La Magdalena de Proust, exacte. Proust edifica tota la recerca i és capaç d’edificar tot el record. De fet, acaba escrivint milers de pàgines a partir d'aquest gust, d’aquesta olor.

Quina relació personal tens amb la música?
Els meus dos fills grans són músics. La petita, de moment encara no s’ha decidit. Jo, des de fa molts anys, dirigeixo el cor de la Polifònica de Granollers. Des dels anys 80, sempre hem fet projectes propis. Els meus fills, des de bon joves, dinaven amb el Salvador Brotons i amb l’Albert Guinovart, perquè al cor fèiem coses amb ells. Com que els agradava, els vaig apuntar a música de seguida i al final, es van acabar decidint per aquí. No s'han quedat amb la perfumeria, però s'han quedat amb la música. De fet, jo la perfumeria la faig gràcies a la música. La primera feina que vaig tenir va ser perquè el psicòleg que em va entrevistar fa més de 40 anys, era un melòman, i a l'entrevista vam estar parlant que a mi m'agradava més Béla Bartók i a ell més Ígor Stravinski.

Els teus fills són músics reputats…
El Joan Vidal és codirector de la Barcelona Art Orchestra (BAO), que darrerament han estat fent un homenatge a Zeleste. I el Francesc Vidal està en un projecte que jo penso que és molt interessant, que es diu Ritas, que volta pel reggae i el jazz amb una formació amb tres saxos tenors.

Surten a tocar perfumats?
No, de moment no. Però jo, que he estat en una organització de concerts, he perfumat concerts moltes vegades. Per exemple, en un concert que parlàvem de la rosa, en un deterninat moment es va començar a sentir perfum de rosa. Va quedar molt bé.