La cantant de Lloret de Vistalegre Maria Jaume va estrenar el passat divendres a l'Auditori de Girona el seu tercer disc, Nostàlgia Airlines (Bankrobber, 2024). Un salt endavant en una trajectòria que es desprèn de les sonoritats més folk dels seus inicis, per abraçar ritmes més propers al ball i a la cultura de clubs. I és per això que la sala Montsalvatge de l'auditori gironí es va transformar, amb l'entarimat de l'actuació muntat dalt de l'escenari i d'esquenes a la platea, i fins i tot hi havia una barra de begudes i aperitius.
 
En el primer concert de la gira de presentació del disc, Maria Jaume es va acompanyar de Lluís Cabot –coautor de les noves cançons i encarregat de màquines, baix, teclats, guitarra acústica i veus–, Joan Vallbona a la guitarra elèctrica, Lídia Facerias als teclats i Joan Torné a la bateria.
 
"Xin xin i bye bye" va obrir el vespre, seguit d'una altra de les cançons de Nostàlgia Airlines, "Super mala pinta", qua va sonar amb la veu de Clara Viñals (Renaldo & Clara) enregistrada. "Autonomia per principants" –del debut produït per Pau Vallvé– i "Un bon berenar" –amb una melodia molt ben acomodada a la seva veu– van presentar una Maria Jaume que va decidir prescindir a bona part del concert de la guitarra i que es va desenvolupar molt bé en un rol més exposat al públic.
 
El darrer treball de la mallorquina versa sobre la 'nostàlgia d'una Mallorca que no he viscut', com va testimoniar a "Cala Rajada 1964" –amb sàmpler de Bonet de San Pedro inclòs– i "Hoteles, sol i playa", amb duet enregistrat amb Pau Debon i els únics solos de guitarra i teclats de la nit, i que sens dubte podria formar part del repertori d'Antònia Font.
 
L'evolució (i revolució) de Maria Jaume es presenta en directe com un pas natural en la manera d'entendre les cançons. Amb una banda impecable, operant sempre pel bé comú, les cançons de la lloritana sonen curiosament més directes quan es presenten vestides amb més capes sonores. On abans descrivia el desig amb 'es meus dits ja te reclamen', ara s'estalvia intermediaris: 'cari, tu estàs fet a mida'. S'han acabat els prolegòmens. Maria Jaume aposta per ser franca, i juga amb ritmes contemporanis com el reggaeton o l'afrobeat, sense desconnectar de la terra, ara ja banyada d'electrònica i melodies més complexes.
  La part final del concert va donar pas a les cançons més ballables del disc: "Pura geografia", "Trista a Miami", "Ni Picassos ni Dalís" –de Voltes i voltes (Bankrobber, 2022)– i "Quina pena". Per als bisos va deixar "Procés natural", només acompanyada per la guitarra acústica de Lluís Cabot, i que va connectar amb la Maria Jaume d'ètica i estètica més folk; la preciosa "Balada des trast", una acceleradíssima "Me desplom" i la tecnificada "Mala vida", que va acabar amb tota la banda ballant les bases damunt l'escenari.
 
Convé donar una ullada a la nova proposta en directe de Maria Jaume. No només no decep, sinó que sorprèn i aconsegueix connectar amb l'audiència en un concert molt ben plantejat i de durada justa. Nostàlgia Airlines és, ara mateix i per mèrits propis, un dels millors discos d'aquest any i hauria de ser una mostra del que dos talents com Lluís Cabot i Maria Jaume poden oferir-nos els propers anys.