El músic palmesà Víctor Uris (1958-2024) ha mort a l'edat de 66 anys, a conseqüència d'una malaltia. Uris va recollir, des de Mallorca, el llegat de Guillem d’Efak i es va dedicar a propagar la seva passió pel blues amb l’harmònica com a arma i un seguit de cançons carregades de sentit de l’humor i d’històries quotidianes. En una entrevista amb Enderrock el 2002, Uris destacava la importància de la figura de d'Efak: "Sempre m'ha merescut una admiració particular, no només per ser mallorquí, sinó perquè va ser el primer artista de tot l'Estat que va concebre el seu treball a partir del blues".

Des del nom del seu primer grup, Harmònica Coixa Blues Band –en clara al·lusió a la invalidesa que l’obligava a anar en cadira de rodes– fins als temes del seu primer disc en solitari, De lado a lado (Blau, 2002), Víctor Uris sempre va saber transmetre una intel·ligent capacitat per oferir un punt de vista agut i crític de la realitat, sense oblidar-se del sentit de l’humor.



Amb Harmònica Coixa Blues Band va publicar un disc homònim (Blau, 1988) i Walkin' On (Blau, 1991). Posteriorment, va acompanyar Big Mama en format de trio, juntament amb Amadeu Casas, tal i com mostra l'enregistrament El blues de la inflació (Discmedi, 1994). A duo amb Big Mama van publicar El blues de l'ombra blava (Discmedi, 1997).

El seu debut en solitari De lado a lado va sortir publicat després de quinze anys de carrera amb l'harmònica, i va comptar amb la col·laboració d'artistes com Pau Donés, Big Mama, Daniel Higiénico, Alfonso de la Sierra i Errol Woiski. Anys més tard va insistir en la seva passió pel blues amb Boogie Thing (Blau, 2010) i I Don't Know Why! (Blau, 2014).