Daniel Nieto i Pau Izquierdo són Dani6ix i Izzkid, dos joves de Teià (Maresme) que, després d'engegar els seus respectius projectes personals, es van donar una segona oportunitat com a duet. Aquest 2023, van publicar el seu primer disc, Stem vius! (autoeditat) i des d'aleshores el seu èxit no ha fet més que créixer. Ara, Dani6ix i Izzkid té entre mans una gira —amb una quinzena de dates ja anunciades— per sales i festivals de Catalunya, com l'Strenes, on actuen aquest dissabte. De tot això, en parlem amb ells. 



El 2023 us vau constituir com a duet, però abans ja feieu música per separat.
Dani6ix: El 2019, en Pau i jo teníem un grup, 3PLACES, amb un altre amic nostre. Vam fer música durant un parell d’anys, i fins i tot algun bolo, però no va acabar de funcionar i ens vam divorciar musicalment. Després de deixar-ho, el 2022 vam fer “Vudú” juntament amb en Mars, perquè érem amics i ens agradava treballar junts.
Izzkid: L’estiu passat, jo estava fent un àlbum sol, i vaig pensar a incloure un tema amb en Dani en català. Abans, però, vam pensar a treure un senzill, “Oxitocina”, i va anar millor del que esperàvem. Llavors, el Kashlo em va animar a començar a fer música en català, però jo ja tenia el disc en castellà fet, i era enviar tota aquella feina en orris. Vaig estar-ho parlant amb en Dani, i ens vam animar a tornar a fer música junts.

A partir d’aquí decidiu continuar com a duet?
D: “Oxitocina” va ser un punt d’inflexió per acabar de decidir-nos i plantejar un projecte que feia temps que perseguíem. En aquell moment vam dir-nos que seríem un duo, que ho faríem tot com un pack. I així va néixer Stem vius!.


Vau anar traient senzills fins a 'Stem vius!', el vostre primer disc. Com va anar la creació? 
D: Stem Vius! va ser molt fluid i ens ho vam passar molt bé fent-lo. Quedàvem i no pensàvem massa en res, no teníem cap pressió. Per aquest motiu, aquest disc defineix molt com som nosaltres, perquè l’hem creat sense tenir al cap a qui havia d’anar enfocat. Vam fer la nostra música, i si a algú li agradava, seria benvingut, però no teníem cap expectativa que s’acabés convertint en el que ha sigut. 

Per tant, no us esperàveu aquest èxit?
I: És una bogeria i encara ens hem d’acostumar. Hi ha cops que diem que tenim una mica la síndrome de l’impostor, perquè no ens ho creiem. Hi haurà gent que pensarà que és sort o que acabem de sortir al panorama, però nosaltres fem música des del 2019. Vam començar amb un grup, després vam provar en solitari, i ara que hem tornat junts ens ha començat a funcionar.
D: Hem estat lluitant contra la frustració de veure que els teus projectes no avancen tant com voldries, i ens ha començat a sortir bé amb Stem vius!, un disc creat totalment des de casa, sense pensar en agradar a ningú. Els amics ens diuen que hem deixat el llistó molt alt, i que serà difícil de superar, perquè és un bon àlbum.

Les portades dels senzills —i també del disc— segueixen una mateixa estètica. Què hi ha darrere?
D: Realment, no és que siguem uns grans fans de la pintura o de l'art, però crec que sempre ens ha cridat molt l'atenció barrejar diferents camps artístics. Està clar que podriem haver-nos decantat per una foto, i també és art, però vam voler fer referència a Van Gogh arran de la cançó.
I: Sí, va començar una mica arran de “Van Gogh”. Amb aquest tema sabiem que la portada havia de ser a mà, i vam decidir seguir amb aquesta estètica amb la portada del disc i amb es següents senzills. I fent-ho així, hi ha gent que veu una portada amb una pintura i pensa en nosaltres.
D: També miràvem de diferenciar-nos una mica, i fent-ho així, molta gent ens ha vingut a dir que s’imprimirien la imatge i la posarien en un quadre a la paret. Tampoc hem inventat res, perquè nosaltres tenim referents dels Estats Units que fan portades a mà també, però ens ho hem emportat al nostre estil i crec que li dona un punt molt guai.


El públic us ha etiquetat alguna vegada com a música urbana lenta o trista. Què n’opineu? 
D: Se’ns dona bé el reggaeton lent, és el nostre punt distintiu, però nosaltres ens volem allunyar i abastar més coses. Podem mantenir aquest estil, però no ens agrada posar-nos una sola etiqueta. No només som Stem vius!, i això és el que volem anar ensenyant a poc a poc. Volem que la gent vegi que podem fer coses diferents, però que tinguin la nostra essència i siguin en català. És difícil, perquè sempre estem lluitant amb l'equilibri de la música que escoltem i la música que fem, o la música que ens agrada i la música que hem de fer. A Catalunya, és molt difícil fer segons quins gèneres exportats, perquè no tiren, i necessites un bon feedback del públic.
I: A vegades no sabem molt bé si fer el que agradarà o amb allò amb què se'ns identifica. I amb Stem Vius! no ens vam plantejar això, simplement vam fer el que ens va sortir. I crec que com millor fem música és quan no ens plantegem què ha de ser, i simplement fluïm amb un beat que trobem amb en Gabriel (Kashlo). 

La producció la feu amb Kashlo. Com vau començar a treballar junts?
D: Som amics des de fa temps, abans de fer música de fet. No vam perdre mai el contacte, i quan jo vaig començar a fer música, ell també en feia. Quan ho vam saber, vam començar a treballar junts amb 3PLACES.
I: Vam començar a col·laborar al voltant del 2020, i des d’aleshores tot el que hem fet ha passat per les seves mans d’una manera o altra. Sempre està amb nosaltres a l’estudi, ens fa les mescles, i quan pot —perquè treballa molt— també ens fa el beat. El nostre projecte també és en Kashlo: és una peça clau i un pilar. 
D: Tenim la sort de tenir un amic productor, perquè hi ha molta gent que no es pot permetre tenir-ne un, perquè si no és amic, segurament et demanarà molt, començant pels diners. I nosaltres tenim la gran sort que en Kashlo va apostar pel nostre projecte, i nosaltres vam apostar per ell, i tot el que vingui a partir d’ara serà conjunt i ens beneficiarà a tots. De fet, ell formarà part també dels directes i dels shows a partir d’ara, serà el nostre DJ als concerts. 


Cada vegada més artistes parteixen del pop per fer urban. És una cosa que us plantegeu fer també?
D: Aquesta és la conversa ara mateix. Parlem amb el Mateu (EnMatu), parlem amb els amics… I al final sembla que tot segueix un cicle i acaba tirant al pop, o al que antigament feia Txarango i la música de Festa Major. Nosaltres no hi tenim res en contra, però no venim d’aquí. 
I: Per molt que l'hàgim escoltat a les festes majors, no és el que ens identifica ni és la música que ens posem a casa. A vegades estem fent música i fem una cosa com més comercial, i canviem perquè sigui més el nostre estil. No farem una cosa mega underground, però tampoc supercomercial. O almenys de moment no. 
D: Aquí hi ha la lluita: ser comercial o mantenir-te tal com ets. Hi ha gent que pensa en el primer per fer diners, però acabes perdent una mica l’essència. I ara mateix no ho volem.

Al disc hi ha dues col·laboracions amb EnMatu, amb qui fa poc vau publicar “Un joc”. Com sorgeix la vostra unió?
D: Sembla que ens coneguem de tota la vida, però va sorgir l’estiu passat. Quan ens vam conèixer no hi havia cap projecte encara, i vam quedar per fer música. Vam fer “Sempre de rally” i “Dimonis” perquè des que ens vam ajuntar i va haver-hi molt bon rotllo, molta química i els temes van fluir superbé.
I: Però ara, també hem de frenar una mica, perquè la gent pensa que el projecte som els tres, i ho entenc perquè fem moltes coses junts, però és perquè ens agrada. Ell té el seu propi projecte —divendres treu un EP— i nosaltres tenim les nostres coses també. I quan fem un segon disc, hi serà en Mateu segur. I si no serà perquè ens hem enfadat. Però això és impossible.

Amb ell també heu fet “Calendari d’advent”, un dels temes del disc col·lectiu 'Nadal Mix 2023' (Luup records). Com va ser treballar en aquest projecte?
I: Nosaltres acabàvem de sortir de sota una pedra gairebé, i no coneixíem a ningú de l’escena. I ens va arribar l’oportunitat perquè el Mateu estava treballant amb en Coca, de The Tyets, i ell li va parlar d’aquest disc. EnMatu li va explicar el nostre projecte, i ens va dir que si presentàvem un tema que molés, podíem entrar. 
D: Amb en Mateu sempre fèiem la broma que ens havíem colat a l’àlbum de nadales. I no és que ens hàgim colat, és que ens va sortir bé, va agradar i a TikTok se li va donar bola. Ens ho estem treballant i de moment la cosa va bé. 



Creieu que és important aquesta comunitat que s'està fent dintre la música urbana? 
I: És un cop d'aire fresc. A poc a poc fem que la música en català sigui més urbana i s'escolti més a la ràdio i a fora. La Mushka cantant en català al Wizink era impensable fins fa res. Ella és una excepció, però és guai que la gent que estem pujant fem coses noves i expandim el so. I el millor de tot és que als músics que ja estan establerts no els crea rebuig, al contrari, ens estan acollint. I això és clau per fer que l’escena en català surti de l’establert.
D: Encara hi ha molta feina, perquè estem pensant en quines coses es poden fer i quines encara no estan acceptades a l’escena actual. Però tant de bo puguem aconseguir que la gent vegi guai la música que a nosaltres ens agrada i que gaudeixi igual alguns estils que de moment només es fan en castellà. 

És més fàcil fer música en castellà?
I: En castellà, està tot explorat i es pot fer qualsevol cosa, i en català sembla que costi molt sortir de l’establert. Crec que nosaltres, i tota la gent que ara està pujant, estem trencant barreres. Això no és fa en 2 anys, costa, però a poc a poc s’està creant aquesta nova escena que no forma part de la música de festes majors. Fins fa poc, la música en català es percebia com a quelcom polititzat, i nosaltres sortim totalment d’aquest aspecte, no lliguem gens la política amb la música. Defensem que es faci música en català perquè som catalans i és la nostra llengua, però no ho volem portar al terreny polític. 
D: Si algun dia fas una cançó reivindicativa, genial. Però crec que, el fet que t'insultin per cantar en català o et diguin “catalufo” és una cosa que anirà desapareixent, perquè gent com Mushka o Julieta estan obrint les portes i fent coses que no s’havien fet fins ara. I ara hi ha molta gent que escolta música en català que abans odiava la música de trompetes, perquè tot girava al voltant de la reivindicació i això els generava cert rebuig. 
I: Si posem el nostre grup d’amics com a exemple, abans cap escoltava música en català, però cada vegada n’escolten més. A part de nosaltres, es posen Flashy Ice Cream, Mushka, o Martigo. Escolten música urbana en català. I crec que als joves això els agrada, perquè tenen un reggaeton, que abans escoltaven en castellà, en la seva llengua. 

No ho reivindiqueu políticament, però canteu en català, i això també té una part de reivindicació.
D: És molt important que es parli i canti en català perquè no es perdi la llengua. La nostra generació, però sobretot la gent més jove, cada vegada parla menys català i a mi això em sap greu, perquè deixant de banda temes polítics, és la nostra llengua. Així que poder veure que la gent gaudeix escoltant un reggaeton en català és molt guai. 
I: Clar, a la gent que no el parla o no el vol parlar, si cantes en català i escoltes música en català, doncs en tindrà més ganes. Aquí hi ha la nostra reivindicació.


Heu tingut molt impacte a Tiktok, i arran d'això heu anat fent molta campanya en aquesta xarxa social. Creieu que una part del vostre reconeixement es deu a això?
I: “Van gogh” va ser la primera que es va fer viral, i el projecte es va accelerar a causa d'això. Era una cançó que no havia d’entrar a l'àlbum i quan vam veure que a TikTok "ho petava", vam fer un vídeo i la vam treure. I aquest s’ha convertit en el nostre modus operandi: fem un tema, i abans que surti, pugem un fragment a TikTok. 
D: Ens hem adaptat al que hi ha. Abans, no érem molt partidaris de TikTok, i cap dels dos ens havíem imaginat posar la nostra cara allà, però una amiga ens ho va recomanar i ens va anar bé. I hem pogut arribar a llocs que no hauríem imaginat i hem tingut més visibilitat gràcies a aquesta plataforma. 
I: Abans, quan fèiem un tema, no volíem que ningú escoltés res abans de publicar-lo, i ara fem totalment el contrari. Volem que la gent n'escolti una part i que això generi molt hype perquè així, el dia que publiquis el tema, tothom anirà a escoltar-lo.

Mencioneu molt el Barça als vostres temes, com a “Tikitaka”, “Boti boti”, i a “Un joc”. Sou molt culers? 
I: Nosaltres, la nostra família i tot el nostre entorn som molt culers, a mort. I aquesta vena havia de sortir per alguna banda, així que ho escrivim a les nostres lletres. 
D: Al final, és una altra manera de mostrar d’on vens i què t’agrada. I amb el Barça, som molt fanàtics. Quan ens pregunten quin és el nostre objectiu amb la música, diem que el primer és poder viure de la música, i després, poder fer un concert al Camp Nou o al Nou Camp Nou, estil Half Time de la SuperBowl. 
I: O cantar obrint un partit, seria brutal, sobretot per la cara dels meus pares veient com canto al Camp Nou. Perquè al final el Barça ens representa, i mola que es puguin incloure en la nostra música referències al que ens envolta i que la gent se la faci seva. 

Algunes vegades és Dani6ix i Izzkid i d’altres Izzkid i Dani6ix. Per què la diferència?
D: Volem unificar el perfil d'Spotify, però és difícil començar un perfil nou, excepte si ets algú molt important. Llavors el que hem de fer és començar un nou perfil conjunt, però fent-ho així perdríem els nostres individuals, i amb el que havíem fet abans en solitari. Ara per ara, estem discutint sobre quina és la millor opció, i mentrestant, anem combinant qui va primer, en un posem Dani6ix i Izzkid i en el següent Izzkid i Dani6ix. 
I: Sabem que és una cosa que s’ha de fer, perquè el grup és Dani6ix i Izzkid. I això també perjudica quan fem col·laboracions, perquè Spotify només et permet posar tres artistes principals, i quan treballem amb EnMatu, per exemple, o ell, o en Kashlo o nosaltres no podem estar com a artistes principals. I això és una putada, perquè ningú es vol quedar fora. Alguns ens diuen que és diferent i que els agrada, però jo crec que és confús.