El 4 de setembre fa cent anys del naixement a Burjassot de Vicent Andrés Estellés. La popularitat l’ha convertit, al costat de Joan Salvat-Papasseit i Miquel Martí i Pol, en un dels poetes catalans més musicats. La societat civil s’ha organitzat per celebrar un aniversari que es desenvolupa davant la indiferència de la majoria d’administracions públiques del País Valencià.

D’entre totes les cultures nacionals que s’han servit de la Cançó per donar a conèixer els seus poetes, la catalana ocupa un lloc preeminent. En termes relatius, fins i tot per sobre de la francesa i la italiana: els referents mundials en aquest camp, tal com reconeix Enrico di Angelis, un dels impulsors del Club Tenco de Sanremo i gran especialista en la matèria.

Pel volum de l’obra i la qualitat de les musicacions, hi ha tres poetes especialment musicats, Joan Salvat-Papasseit –de qui enguany se celebra el centenari–, Miquel Martí i Pol i Vicent Andrés Estellés. El valencià és el poeta més musicat els darrers anys, un fet que contrasta amb les escasses adaptacions que es van realitzar mentre va ser viu. El musicòleg Josep Vicent Frechina parla de més de 160 artistes que l’han inclòs en els seus discos i d’un global d’enregistraments que enguany, amb la celebració del centenari, sobrepassarà les 500 referències. I això tenint en compte només els que han convertit els poemes en cançons, perquè si s’afegeixen els que citen fragments de poesies i els que parlen d’Estellés, la xifra augmenta exponencialment.

La celebració de l’Any Estellés ha disparat encara més l’aparició de noves cançons i noves versions. Rafa Xambó ha complert el vell desig de musicar Estellés abans de la seva retirada al disc Últimes cançons (Stanbrook, 2023).



Andreu Valor acaba de presentar A mamar tots els versos! (Bureo Músiques, 2024), en què recull les diferents facetes poètiques d’Estellés, que tenia una especial sensibilitat a l’hora d’escriure sobre quatre temes: la postguerra, la mort, el país i el que engloba la sensualitat, el sexe, i l’amor.



Pau Alabajos també ha consagrat el 2024 a la divulgació de l’obra estellesiana. El torrentí, que ja havia presentat dedicats íntegrament a Estellés —Mural del País Valencià i L'amor i la felicitat (Bureo Músiques, 2013 i 2016)—, ho arrodoneix enguany amb una biografia —La veu d’un poble (Sembra Llibres, 2024)—, una obra de teatre (Arbres de pols) i un EP: Una granota viva a la butxaca (RGB Suports, 2024).



Una de les sorpreses de l’any és l’aparició del grup Mar Morález, format per músics de pop independent provinents de Los Canadienses. El seu primer senzill va ser “Ací em pariren”, i el seu debut, Una entre tantes (autoeditat, 2024), està dedicat per complet al poeta.



Per la seva banda, amb la publicació del senzill “Animal”, Bertomeu tanca la seva trilogia estellesiana, que comprèn els llibres/CDs 7 d’Estellés (Edicions del Bullent, 2012) i Estellés infinit (Edicions del Bullent, 2015). La darrera entrega ha comportat un espectacle amb musicacions pròpies i versions d’altres, com “Tots em tiren pedraetes” d’Al Tall.



Se suma també a la llista Tomàs de los Santos. El seu projecte estellesià orbita al món del teatre i s’il·lustra amb versions de Víctor Jara en català. La seva obra Víctor i Vicent és una dramatització de la tercera part de l’Oratori del nostre temps, l’única peça teatral d’Estellés.

També s’ha publicat una musicació de “Assumiràs la veu d'un poble” interpretada pel cantautor alcoià Jordi Gil inclosa en el disc Vida (Ajuntament d’Alcoi). Per la seva banda, Dani Miquel ha compost una cançó on explica als infants qui era Estellés i per què va ser important. I altres intèrprets, com Ximo Caffarena, tornaran a cantar poemes d'Estellés, en aquest cas musicats ja fa uns anys.


El 7 de setembre Burjassot acollirà l’acte central Cent d’Estellés 1924-2024 coincidint amb el naixement del poeta ara fa cent anys. Serà un gran recital amb la presència ja confirmada d’artistes valencians (Pau Alabajos, Carraixet, Tomàs de los Santos, Mar Morález, Sis Veus, Andreu Valor i Rafa Xambó), a més d’altres provinents de la resta dels Països Catalans, encara per confirmar.

Si fem un repàs històric, veurem que no és possible parlar de les musicacions de Vicent Andrés Estellés sense referir-nos a Ovidi Montllor. El cantant alcoià li va dedicar un disc doble, Ovidi Montllor diu Coral romput (Ariola, 1979); en va titular un altre amb un vers seu, Un entre tants (Discophon, 1972), i va musicar altres poemes seus, com l’indispensable “M’aclame a tu” al disc 4.02.42 (Ariola, 1980), convertit en un veritable estàndard de la poesia musicada. La cançó de Montllor uneix dos poemes diferents (“M’aclame a tu” i “Seràs el rent”) per a sempre.


Tot i ser amic personal i admirador de l’obra del poeta, Raimon no va enregistrar mai cap dels seus versos, ni tampoc Joan Manuel Serrat, tot i que tenien un projecte en comú que es va haver de suspendre per causes alienes a la voluntat de tots dos.

També han consagrat discos complets als versos d’Estellés Paco Muñoz, Jaume Arnella, Pau Alabajos, Bertomeu, Borja Penalba & Francesc Anyó, Pau Miquel Soler i Sis Veus per al Poeta. I al marge d’aquests, hem sentit la veu del poeta de Burjassot a través de Maria del Mar Bonet, Meritxell Gené, Remigi Palmero, Maria Arnal & Marcel Bagés, Joan Amèric, Artur Gaya, Vienna, Xavi Sarrià & Berri Txarrak, Ovidi 4, Jordi Montañez, Feliu Ventura i Al Tall, per citar-ne només una dotzena.

També ha estat essencial en la seva divulgació el cantant i rapsode Celdoni Fonoll, que va recitar i cantar els seus versos des del primer disc, He heretat l’esperança (Pu-Put!/Zafiro, 1978). Cal destacar presència de Vicent Andrés Estellés recitant el poema “Assumiràs la veu d’un poble” al doble àlbum Recital 1000 (Promos, 1984) de Fonoll.

El poema "La rosa de paper" mereix un esment especial, ja que ha estat interpretat per moltíssims grups i cantants, cadascun dels quals li ha tret la seva pròpia música. A més, ha estat musicat per artistes del País Valencià, les Illes i el Principat de Catalunya. Entre ells, Borja Penalba, Miquel Gil, Jonatan Penalba, Sis Veus per al Poeta, Pellikana i Biel Majoral.