La soprano Núrial Rial va oferir ahir al vespre un recital al Claustre de la Catedral de Girona, en el marc del cicle 'Experiència Clàssica' promogut per l'Auditori de Girona. Una programació de concerts de cambra que vol escampar la música més enllà de les butaques de l'equipament del parc de la Devesa, i que en aquest cas va tenir en la proposta de Rial una magnífica aliança.
 


La manresana es va presentar en format de trio, acompanyada pel violoncel·lista Oleguer Aymamí i per Josep Maria Martí, a càrrec de la tiorba i la guitarra barroca. Dins d''Experiència Clàssica', els músics han d'interpretar un repertori escollit per a l’ocasió. Rial, una soprano especialitzada sobretot en la música de Bach, va presentar un programa format per peces del Renaixement i el Barroc.
 
En el primer tram del concert, es va poder sentir el repertori renaixentista format per: cançons del llautïsta anglès John Dowland com “Flow my Tears” o “Sir John Smith, His Almain” —que en la contemporaneïtat s’han sentit tant o més cops arranjades per a guitarra, arpa o llaüt sol—; la cançó anònima “Ay luna que reluces”, documentada al famós manuscrit del Duc de Calàbria i actualment conservat a la ciutat sueca d’Uppsala, i la peça del val·lisoletà Estevan Daça “Recercada sobre ‘La spagna’”.
 
El concert va seguir amb més repertori espanyol però en aquest cas del barroc, amb una de les cançons més cèlebres de Jose Marín, “Ojos pues me desdeñáis”, i amb diversos fragments de la Cantanta espanyola de Händel. Després d'un retorn momentani pel renaixement amb obres de Santiago de Murcia o Cipriano de Rore, el concert es dirigia cap a la seva fi amb tres peces de tres compositors cabdals del primer barroc italià. Primer, va sonar “L’eraclito amoroso”, de Barbara Strozzi, i després es va sentir una cançó i un madrigal basats en textos del gran poeta Ottavio Runiccini: “Torna, deh torna pargoletto mio”, de Guilio Caccini, i “Zefiro torna”, de Claudio Monteverdi.
 
Al llarg del recital, va excel·lir la serena veu de Núria Rial, una de les sopranos més internacionals del nostre país, i on Josep Maria Martí va assolir paisatges de gran qualitat interpretativa. Com a bis final, els tres músics van deixar una preciosa interpretació de la "Dama d'Aragó", que va ressonar entre els espectadors que van assistir al Claustre de la Catedral de Girona fins i tot acabat el concert.