Alguns dels primers precedents d'aquest estil se situen al País Valencià amb els treballs instrumentals Ciutadella (autoeditat, 2019) de Desrealización, i Feits i cançons (autoeditat, 2020) d'Almogàver. Avui, ha sortit publicat una de les primeres mostres que inclou lletres en català: Funesta epifania (Negra Nit, 2024), que signen el cantant Von Päx (Barbarian Swords) i el compositor i multiinstrumentista Varg, The Mighty (Elven Sorrow, Halflighted, Gorguina) amb el nom del nou projecte L'Espectre que Alimenta la Flama dels Ancestres. Parlem amb tots dos per a conèixer aquest nou disc pioner en llengua catalana.
Com neix el projecte de L'Espectre que Alimenta la Flama dels Ancestres?
Von Päx (cantant): A mi el dark ambient i el dungeon synth sempre m'han encantat, i sempre he volgut fer un àlbum d'aquestes característiques, però el problema és que no soc músic. Tinc moltes idees, faig moltes lletres, i ser de marxandatge i xarxes, però sempre necessito companys de viatge als qui passar-los les idees i escriguin la música. I fa sis o set anys, vaig mirar de contactar amb gent que tenia a la vora que creia que ho podrien fer, però mai vaig poder concretar res.
Com és?
V.P: Si el black mètal ja és minoritari en aquest país, el dungeon synth pràcticament ni ha arribat. Es pot comptar amb els dits de la mà els projectes que hi ha d'aquest estil en tot l'Estat. Per tant, trobar una persona per a fer un projecte d'aquestes característiques és difícil.
I com contactes amb Varg, The Mighty?
V.P: Un dia, estàvem al bar Hoppiness del Poblenou a punt d'entrar en un concert a Bóveda amb el Varg. Com que era menor d'edat, no podia entrar sol i anava amb els seus pares, que són Joe Bastard i Lillith de Körgull the Exterminator. Parlava amb la Lillith sobre la idea de fer aquest projecte i sobre com no trobava una persona que m'hi ajudés i ella se'm va quedar mirant i em va dir: "El meu fill te'l farà". Ho vam parlar amb el Varg i així ha estat.
Varg, The Mighty (instrumentació i composició): Em va semblar una bona idea fer aquest projecte pequè Ja tenia experiència en aquest estil. Tinc un projecte de dungeon synth similar, Elven Sorrow, que és només instrumental i més ambiental, mentre que aquest està més enfocat cap a un so més èpic.
La nota de premsa diu que la veu del disc se situa rere un "ectoplasma d’una ànima". Tenies clara aquesta idea des del principi?
V.P: Sempre que penso en un projecte musical és conceptual des del principi. Això de començar un dia parlant de zombis, l'altre d'extraterrestres i després veus la llum i fas un disc polític contra el liberalisme, no va amb mi. Quan engego alguna cosa ja tinc completament pensat quines seran les temàtiques que tocaré des del primer disc fins a l'últim. Barbarian Swords des de l'inici fins ara ha estat nihilista, misàntrop i antireligiós i això no canviarà.
I per què t'interessava el punt de vista d'una ànima?
V.P: Al principi el veia una mica més medieval, com Elffor o Mortiis, tot i que les lletres són purament romàntiques i tiren cap als mites i llegendes del segle XIX i a escriptors com Poe. Però a mesura que el Varg em va anar passant la música, em va venir la idea de parlar com un fantasma. No de fantasmes, sinó posar-nos en la seva experiència. Un fantasma sempre fa paüra, però i ell mateix que sent? Potser fa tres segles que viu vagament en aquest món, i el dia i la nit li són completament igual... Em va semblar interessant fer-ho perquè et dona un concepte molt diferent del temps i l'espai que pot tenir un mortal. A mi sempre m'ha cridat l'atenció el seguit de construccions mentals que fem la humanitat, com anar de pressa i corrents comptant els minuts i els segons... El dia que la humanitat desaparegui, els dies, els minuts i els segons deixaran de tenir cap mena de sentit.
L'Espectre que Alimenta la Flama dels Ancestres Foto: Arxiu Blood Fire Death
Les lletres estan escrites en català arcaic. Per què?
V.P: Sempre he volgut fer alguna cosa en català. Fins i tot, al principi de tot de Barbarian Swords, li vaig plantejar al meu germà -l'altre fundador del grup- de fer-ho tot en català. D'això ja fa 13 o 14 anys, però ell no ho va veure clar perquè llavors pràcticament no hi havia mètal extrem en català, més enllà de Vidres a la Sang i Entropia. Però a l'hora de fer projectes paral·lels a Barbarian Swords, jo tenia clar que volia recuperar la idea de cantar en català i com que amb L'Espectre volia fer una música més elegant i senyorial, em va agradar la idea de fer-ho en català arcaic. També vull dir que hi ha molta gent que entén l'opció de cantar en català com una posició política, i en el meu cas no té absolutament res a veure amb el nacionalisme. El català és la meva llengua, amb la qual visc, parlo i penso. I potser algú li fa mal sentir això, però per mi el castellà és com l'anglès: és una llengua de treball que domino a la perfecció, però la meva vida és en català totalment.
Què us ha suposat cantar en català?
V.P: Ha estat un repte, perquè la dicció canvia moltíssim. És molt diferent cantar black mètal en anglès que no pas fer-ho en català, perquè les respiracions són diferents. Tenia ganes de cantar en català i, de fet, tinc un altre projecte en català que sortirà aviat, però que serà completament anònim i ningú sabrà que hi estic al darrere. Al final, és el que em demana el cos i si algú no ho entén o perdem oients, m'és igual.
V.T.M: Estic d'acord. En els meus altres projectes, com Halflighted i Gorguina, jo també estic posant-hi cada cop més cançons en català.
Creieu que cantar en català li dona al disc identitat i diferenciació respecte a altres projectes de dungeon synth d'arreu del món?
V.P: L'altre dia parlava d'això amb els artífexs Metal Català i els deia que tot i que és important que el català tingui força al seu propi país, jo sempre he aspirat que el català sigui reconegut a nivell mundial. Penso una mica com Pau Casals a la metàl·lica. Espero que algú de Milwaukee, Berlín o Toronto es pugui posar un disc de mètal en català i ningú li hagi d'explicar que allò és català. Una mica com el que ens passa amb Rammstein, en què tots tenim clar que canten en alemany.
Per a algú que es diu Varg -com Varg Vikernes de Burzum- i fa dark ambient, com t'ha marcat la música de Burzum?
V.T.M: Els meus pares em van posar el nom de l'artista i, òbviament, me l'han posat des de petit. Tant els seus discos més purament de black mètal com els que va fer de dark ambient, són influències supergrans. El Dauði Baldrs (Misanthropy, 1997) va ser el disc que em va introduir al dungeon synth i, de fet, quan escric cançons, molts cops intento tornar a les arrels d'aquest àlbum. Musicalment, Burzum ha estat una influència molt important, malgrat tota la seva faceta política posterior.
V.P: A diferència dels seus pares, en Varg ha crescut veient com en Vikernes era un youtuber karateka que no parava de dir bajanades.
El disc també m'ha sonat a diversos referents del dungeon synth dels noranta com Summoning i Mortiis. Quines altres influències hi ha hagut?
V.T.M: Sí, Summoning ha estat la principal influència. En el moment que vam parlar sobre fer aquest projecte, no el tenia gaire present més enllà d'un parell de discos, però justament en Von Päx va ser qui em va introduir de forma més àmplia al duet austríac. I després també hi hem inclòs altres influències com Mortiis o projectes del dark ambient alemany com Klaus Schulze i Jim Kirkwood.
En els noranta, en gravar sintetitzadors analògics ja aconseguies un so lo-fi, però ara, els plugins digitals sonen molt sovint molt polits i brillants. Com has treballat la producció per aconseguir aquesta sonoritat lo-fi?
V.T.M: Sí, això és un punt una mica difícil d'aconseguir. Si et poses a gravar una guitarra, agafant un amplificador xungo ja et fa un efecte similar. Però amb els teclats, en què ara mateix quasi tot és digital, has d'anar jugant amb efectes que afegeixes a posteriori. Tot i això, algunes coses les he gravat amb sintetitzadors pròpiament analògics que ja li donaven a tot plegat aquest so més propi del dark ambient i el dungeon synth. Ha estat un treball molt de prova i error.
El projecte té possibilitat d'arribar al directe?
V.P: És una cosa que s'està parlant. Hem rebut algunes propostes peculiars i selectes per a portar el projecte en directe, però ho hem de parlar seriosament tots dos i veure si ho tirem endavant o no. Si al final ho fem, ha de ser una cosa molt especial, molt obscura i molt treballada.
Deixeu la porta oberta perquè hi pugui haver més discs de L'Espectre que Alimenta la Flama dels Ancestres?
V.P: Espero que sí. Dependrà d'en Varg i de la seva creativitat, però crec que ens estem divertint prou per tirar endavant. A mi no em costa gens tenir idees.
V.T.M: A mi també m'agradaria si em sento amb la inspiració.
V.P: També motiva a seguir la rebuda del projecte. Estic gratament sorprès de la resposta del disc. Al festival Move Your Fucking Brain es van vendre bastants còpies sense que ningú hagués escoltat res. És una cosa bastant estranya, perquè avui dia tothom vol senzills, estrenes exclusives... Em pensava que seria poc entès un disc així en aquest país, però no ha estat així.
_Enderrock_06.jpg)
.gif)
