Fa un any, el grup terrassenc Planeta Nou es donava a conèixer amb un EP homònim (U98 Music, 2023) que volia treure la pols als sintetitzadors expansius dels vuitanta i fusionar-los amb sons més actuals. Ara, presenten un segon EP, Camí a Plutó (U98 Music, 2024), en què a través d'un univers espacial tornen a tocar estils tan diferents com l'arena rock o el son cubà.



Com sorgeix el concepte espacial del disc?

Jepi Humet (cantant): El nom de la banda, Planeta Nou, no ha fet més que aflorar idees que segueixen amb aquesta narrativa ambientada a l'espai. El nostre directe parla del suposat viatge que estem fent a la cerca d'un planeta on començar de nou com a societat. Nosaltres sis som la tripulació a càrrec d'aquesta missió i narrem les aventures del viatge a través de les nostres cançons. Com que partíem de només 5 cançons en el primer EP, era evident que necessitàvem posar-nos a crear. I a mesura que vam anar portant els temes al local d'assaig ens vam adonar que tots anaven quedant lligats i que els elements comuns orbitaven majoritàriament al voltant de l'espai. Així que segurament l'inconscient col·lectiu de la banda és qui ens ha ajudat més a conceptualitzar el disc. De fet, d'ençà que existeix el grup, ja hem fet diverses excursions nocturnes per mirar les estrelles i filosofar plegats així que ens ho estem posant molt fàcil perquè la narrativa de Planeta Nou continuï aquest procés d'exploració i descoberta.

Marc Garcia (baixista): En el moment de decidir en quin ordre s'escoltaran els temes sempre surten dubtes. Volíem que qui escoltés el disc quedés immers en la història de manera immediata i per això vam escollir "Focs Artificials" com a obertura, que és un tema on el primer que canta el Jepi és la tornada. Per la seva banda, "Quan em mires" té una lletra carregada de simbolisme i metàfores, però en essència parla d'una crisi existencial fruit de la pandèmia. Per aquest motiu, té un punt melancòlic que, barrejat amb la brillantor dels "sintes", crea aquesta intensitat tan pròpia de les contradiccions.

 

M.G: No solem escriure els temes amb una idea gaire definida al cap, sinó que més aviat ens deixem portar pel que la idea inicial o la temàtica del tema ens suggereix. En aquest cas, volíem una estrofa que comencés del no-res i que ens portés a una tornada amb sintes i guitarres. Els '80 són una època que va marcar tantes generacions que podríem dir que són part de l'imaginari col·lectiu. Ningú de nosaltres havia nascut abans dels 90 i som fans de la cultura pop de l'època: Star Wars, Van Halen, Terminator, Toto, Dungeons & Dragons, Rush...

Joan González (guitarrista): Ningú de nosaltres té una relació directa amb la música llatina, però avui en dia vivim en un món tan connectat a tots els nivells que és pràcticament impossible no haver-s'hi apropat com a mínim de manera superficial. Al final, una part imprescindible d'aprendre un instrument és imitar, copiar i aprendre dels músics que ens inspiren. Per això, tots hem estudiat o transcrit a grans referents del latin. A més, a Catalunya tenim la sort de ser una nació on conviuen tantes cultures que s'ha creat una fusió d'estils que tenim molt integrada. A banda, "Funderelele" també és el primer tema que cantem en castellà, i ens hi hem sentit sorprenentment còmodes. Qui sap si arribaran més cançons de l'estil en un futur.

 

Com heu fet la portada de l’EP? L’heu treballat amb IA?

J.H: Amb el primer EP vam treballar d'una manera molt tradicional, delegant a professionals tot allò de què no som experts. Però aquesta fórmula no és sostenible per a un grup emergent. Els recursos són limitats i el més important és invertir en la música. Així que per a aquest segon EP ens hem arremangat per poder ser més autosuficients, des de la producció fins a la gravació i edició de videoclips, passant per la creació de tot l'art visual. Aprofitant que estem al 2024 i les IA estan a l'ordre del dia, n'hem fet ús dels últims models per generar una portada per a cada tema i una per a tot el disc, intentant que la portada de Camí a Plutó contingués elements presents a les portades de cada tema, per donar coherència a la narrativa visual. En definitiva, hem fet moltes proves i moltes hores de Photoshop, però estem supercontents de com han quedat.

 

Eugeni Corchero (teclista i productor): El fet de produir el disc de forma interna ens ha plantejat tants reptes com facilitats. És molt còmode que un agent extern dirigeixi el procés creatiu i endreci tot el caos musical que es pot arribar a generar al voltant d'un tema. Alhora, però, quan el control del procés el porta algú altre també pot provocar una pèrdua d'implicació emocional. Per a aquest disc, vam fer al voltant de 20 preproduccions i vam decidir entre tots quins 6 temes volíem fer, i vaig anar fent propostes de producció.  

I quin rol hi ha tingut Miquel Cuixart?
E.C: Un cop teníem el material produït, vam demanar a en Miquel que ens gravés i ens fes sonar tan bé com a Sotrack saben. Poc ens imaginàvem que no només ens faria d'enginyer de gravació i mescla, sinó que a més, durant tot aquest procés, ens faria d'àrbitre, mentor i, a vegades, terapeuta.


Teniu concerts de presentació a la vista?
J.H: De moment, tenim dues dates tancades el mes d'octubre: a l'Ametlla del Vallès i a Castellgalí. Estem en procés de tancar un concert una mica més especial a Terrassa, però encara no en tenim els detalls.