El quartet barceloní Ran Ran Ran, liderat pel compositor i cantant Ferran Baucells, presenta el seu sisè treball, Rendez-vous (Bankrobber, 2024), inspirat com sempre en referències literàries i cinèfiles i editat en casset. Són vuit cançons que anima a escoltar amb calma i que parlen amb nostàlgia d’una època en què la música no moria l’endemà d’haver estat publicada. Ens ho explica Baucells.




Quina és la cita que s’amaga darrere de 'Rendez-vous'?
Tinc un amic que em passa molts clàssics del cinema francòfon, pel·lícules d’autors com Jean Renoir, Max Ophüls o Agnès Varda. Aquesta influència em va inspirar a fer servir algun terme en francès per al títol del disc, i em vaig decantar per “Rendez-vous”, el nom d’una de les cançons. És una paraula molt maca, que vol dir cita o encontre...

Parlant de cites, en un altre sentit, sempre t’agrada plasmar els teus referents literaris. Com hi apareixen en aquest àlbum?
M’agrada molt llegir, perquè m’inspira. Els referents literaris sempre són presents a les cançons que componc. En el cas de Rendez-vous, mentre escrivia les cançons estava llegint el viatger il·lustre suís Nicolas Bouvier. La idea és que certs detalls de la seva obra quedessin reflectits en l’essència de les cançons del nou disc.

Al tema “L’escola d’Atenes” cantes: ‘Si escric un poema, en faig cançó’. La poesia i la música van sempre unides?
No, en absolut! Jo soc capaç d’escriure cançons, però seria incapaç d’escriure un poema. La poesia és una forma d’art que considero inaccessible. Ser escriptor i afrontar una pàgina en blanc, sense que cap instrument t’acompanyi, és una habilitat que admiro.

En aquesta cançó també dius ‘Sembla que els filòsofs tenien raó’, però a què et refereixes?
La lletra segueix dient: ‘Hi ha tantes escoles que no ho sé del tot’. Tot i que pot semblar contradictori, a la vida sempre hi ha opinions per a tot. Aquesta cançó és un divertiment, tot i que ara m’adono que entendre-la és més complicat del que pensava. [RIU]

Al disc hi ha altres frases com ‘res d’això no val res, però val tant’. Trobes bellesa en la contradicció i l’antítesi?
M’agrada jugar amb les contradiccions i amb paraules que s’assemblen però que no tenen res a veure. No queda bé que ho digui, però estic orgullós d’aquesta frase! [RIU] Volia donar el valor que es mereixen a les petites coses que ens donen l’energia per continuar.
 

També hi ha un títol que crida l’atenció: “Prendre’ns un temps (no és perdre el temps)”. Anem massa de pressa i atrafegats?
Sí... Hi ha massa pressa i molta urgència. La gent està molt crispada, i no sap prendre’s un temps per desconnectar. Quan vaig cap a la feina en transport públic, soc l’únic friqui que va amb un llibre entre les mans. Amb aquesta cançó volia comunicar que quan la gent té dues hores al tren, a casa seva o allà on sigui, per estar amb ella mateixa, no té res de dolent posar-se a llegir, mirar una pel·lícula o escoltar un disc. Cal posar els peus a terra, no a l’asfalt, i deixar de banda, de tant en tant, aquesta veueta que ens ressona dins el cap dient que hem de fer això o allò. Ja ho farem més tard, el que s’hagi de fer. La societat ens porta cap a les urgències, però he après que sortir d’aquesta inèrcia no vol dir perdre el temps!

El disc acaba amb “Ningú està escoltant”. És cert?
Les persones cada vegada van més a la seva i escolten menys. Vet aquí per què aquesta cançó és al final del disc. La majoria de la gent ja no es pren un temps per escoltar àlbums sencers. Poden arribar a les tres primeres cançons, però a les últimes ja no hi arriba ningú. El món de la música tal com l’enteníem ha passat pantalla, i ara surt més a compte treure singles que discos. Tot i així, de vegades, en la música, facis el que facis et costarà arribar a nous oients.

La sonoritat del nou disc es podria definir com a cançó-pop. Per què no heu tornat a treballar amb Arnau Vallvé (Manel), com vau fer a l’anterior 'Jo faig rànquings, tu poemes' (Bankrobber, 2023)?
En aquest cas, la producció del disc ha estat totalment artesanal i casolana, de manera que ho hem treballat i ho hem enregistrat tot entre nosaltres mateixos. Rendez-vos ha estat el resultat d’un procés col·lectiu en què hem gravat a casa meva, amb el programa Garage Band, i també a l’estudi del nostre bateria Miguel Ballester. Podríem dir que hem buscat i hem aconseguit una sonoritat lo-fi al cent per cent, que ens encaixava de manera perfecta amb l’esperit de les nostres cançons. Amb aquest disc hem volgut tornar a la sonoritat dels discos dels anys noranta.



La teva manera de cantar podria recordar l’estil d’Albert Pla i de Quimi Portet. T’han influenciat d’alguna manera?
La veritat és que no! De Quimi Portet n’he escoltat algunes cançons, i la veritat és que el tema “Warning” podria fer pensar en la seva música i també en la seva manera de cantar, però a Albert Pla no l’he seguit gaire. De fet, és la primera vegada que em diuen que la meva manera de cantar pot recordar la seva!